Gestió de revisions al Google Drive

Aquesta eina s’utilitza teniu documents que no estiguin en format de gdrive (Words, Excel, LibreOffice…) i que vulgueu modificar.

Posem l’exemple que teniu un document Word al vostra Google Drive i voleu modificar-lo des d’un ordinador on no tingueu instal·lada l’aplicació del Google Drive, ja que si està instal·lada teniu el fitxer al vostre disc dur.

Per fer-ho, haureu de descarregar el fitxer Word, modificar-lo i després l’haureu de tornar a penjar.

Just en aquest moment, en el moment de penjar el document, entra l’eina de gestió de revisions. Si senzillament pugem el fitxer al Drive, veurem que ens apareixen dos fitxers amb el mateix nom però amb dates de modificacions diferents.

Google drive, malgrat els fitxers tinguin el mateix nom, no entendrà que sigui el mateix fitxer i mantindrà els dos.

Una solució seria eliminar l’antic i deixar la nova versió, però si aquest document estava compartit o enllaçat en algun lloc, tindreu un problema, ja que l’enllaç o la compartició deixaran de funcionar.

La forma més correcte és pujar la nova versió del fitxer utilitzant el gestor de revisions. Entreu al Drive, seleccioneu el fitxer que voleu substituir i amb el botó Més trieu l’opció Gestiona les revisions.

rev1

Us apareixerà un quadre de diàleg amb l’opció de pujar una nova revisió.

rev2

Un cop pujat el fitxer, veureu que el Google Drive manté les dues versions. Si esteu segurs que la vella ja no us cal, podeu alliberar espai eliminant-la amb la creueta del costat.

rev3

D’aquesta manera, el Google Drive sap que és el mateix fitxer i per tant si el teniu compartit o enllaçat en algun altre lloc no hi haurà problemes.

A més, si el vostre centre està amb temes de qualitat i ISO, es pot utilitzar el Google Drive com a magatzem de documents i controlar d’aquesta manera les revisions dels documents.

Mapes conceptuals i diagrames amb Lucidchart

Aplicacions d’aquest estil n’hi ha unes quantes,  com ara Cmaptools o Gliffy, però jo em quedo amb aquesta per tres raons: la primera és que permet una quantitat increíble de diagrames diferents; la segona  és que té una versió educativa totalment gratuïta; i la tercera és la seva integració total amb els comptes de Google i Google apps for Education, compartint i treballant col·laborativament.

Gran quantitat de formes

Quan entreu a l’aplicació amb el vostre usuari us apareixeran les formes per  defecte, però teniu l’opció d’afegir-ne moltes més.

lcd2

Trobareu les típiques formes dels diagrames i moltes més. Formes d’arquitectura (per fer plànols), de circuits elèctrics, de xarxes d’ordinadors…

A més, es poden importar les imatges que vulgueu.

Versió educativa

Si el vostre centre no té Google apps for education i vosaltres no teniu cap usuari de Google, podeu registrar-vos normalment a https://www.lucidchart.com/users/registerPersonal. Trieu la versió Free que està limitada en espai i compartició.

Un cop estigueu registrats podeu accedir a https://www.lucidchart.com/education i demanar que us actualitzin el compte (Request free upgrage). Al cap de poques hores tindrem el compte actualitzat i sense limitacions.

Integració total amb Google

Si també s’usa Google drive, és ideal connectar el compte de LucidChart amb el de  Google apps, així es treballa des de Drive. Si s’ha fet aquesta integració, quan es vol crear un diagrama es pot anar al Google Drive i amb el botó CREA apareix LucidChart.

lcd3

Si en crear l’usuari, enlloc de crear un usuari per a LucidChart es tria l’opció d’usar l’usuari de Google, això ja és automàtic.

Integració total amb Google apps for Education

Per evitar que cada alumne i cada professor es creein un compte (o l’enllacin al del Google) i demanin l’actualització del compte, es pot integrar automàticament al domini de Google apps for education. D’aquesta forma s’instal·la a tots els usuaris del domini i no caldrà que ningú es registri. Tothom ho trobarà a la barra al costat de Gmail, Drive, Calendar…

Per fer-ho l’administrador haurà d’instal·lar l’aplicació al domini de Google apps amb el següent enllaç:
https://www.google.com/enterprise/marketplace/viewListing?productListingId=4179+16050908505450606803&pli=1

Després haurà de demanar l’actualització per al seu compte d’administrador, així no caldrà pagar: https://www.lucidchart.com/education

Als usuaris ja existents al Google apps for education, els apareixerà a la barra negre de Google, on hi ha el Gmail, Drive, Calendar …

lcd4

Si fan clic a Lucidchart, els demanarà permís per accedir al seu nom i adreça i si li concedeixen els quedarà instal·lat.

Quan des de Drive accedeixin a fer un nou document, els apareixerà també Lucidchart i serà com un arxiu més de Google Drive. Es podrà compartir, obrir i modificar simultàniament per més d’un usuari, i desar a les carpetes del Drive.

Els usuaris que es crein nous al Google apps, no cal ni que doni permís a LucidChart, ja el tenen integrat del tot.

Treball off-line

Per arrodonir-ho, us podeu descarregar la següent aplicació per a Chrome:
https://chrome.google.com/webstore/detail/lucidchart-diagram-app/djejicklhojeokkfmdelnempiecmdomj?utm_source=chrome-ntp-icon
Amb ella, si esteu fent un diagrama que només utilitzeu vosaltres, podreu seguir-lo treballant sense connexió a Internet.

En resum, una bona eina per utilitzar tot el centre per a fer esquemes, mapes conceptuals i diagrames.

Eines 2.0: unificació dins del centre

La idea és senzilla. Mirar quines tasques fan als alumnes a diverses assignatures (presentacions, documents online, diagrames, mapes conceptuals, edició d’àudio i de vídeo…). I un cop feta la llista, triar quina eina 2.0 o eina d’escriptori farem servir tot el professorat.

Hi haurà professors que no els agradarà la idea i els semblarà que això uniformitza i els treu autonomia, però simplifiquem la vida als alumnes. I, curiosament, el rebuig acostuma a ser per dificultat del professorat d’acostumar-se a eines que no ha utilitzat. Si ja s’està acostumat a una, és difícil canviar. I és exactament el que fem fer als alumnes, a cada assignatura haver d’aprendre una eina diferent.

Pensant sempre que la tecnologia, i en aquest cas les eina 2.0, és un mitjà i mai una finalitat (exceptuant les assignatures d’informàtica), val la pena posar-se d’acord. I no només en un equip docent, sinó a tot el centre. A part de la simplificació pels alumnes a nivell d’ús, també els ajudem a nivell de recordar noms d’usuari i de contrasenyes.

Pot semblar una cosa òbvia i lògica, però la veritat és que no és una cosa massa estesa en els centres docents, on massa vegades “cada maestrillo tiene su librillo“. I posar-se d’acord, no sempre és senzill. Així que paciència.

En propers articles explicaré les eines que jo utilitzo per a tasques comunes, pensant en facilitat pels alumnes, en els objectius que volem aconseguir amb el seu ús i també amb la integració amb d’altres serveis (xarxes socials, Google apps…).