Plataformes educatives

Jo, personalment, utilitzo Moodle i el seguiré utilitzant. Té grans possibilitats i seria una llàstima perdre-les per la seva aparença. Però no per això deixo de complementar-lo amb altres eines.
La meva manera de funcionar és combinar el Moodle amb el Google app, que al nostre centre està unit amb un sol usuari. Bàsicament fins ara utilitzava el Google Drive. I fa ben poquet he afegit les Comunitats privades de Google+. Anem a pams.
Per a què utilitzo el Moodle?
De les moltes possibilitats que té, jo el Moodle l’utilitzo bàsicament per a cinc coses:
  • Per tenir tot el material de classe endreçat. Com que l’organitzo jo, els alumnes hi troben els enllaços que crec interessants, els fitxers amb esquemes i apunts que crec que necessiten.
  • Perquè els alumnes lliurin treballs que no siguin col·laboratius: un document, una imatge, un arxiu de so, de vídeo, un enllaç a alguna activitat 2.0 que hagin fet (gràcies a la versió 2.5 del Moodle això s’ha simplificat molt), etc. Fins i tot un enllaç a un document de Google Drive.
  • Per a fer proves objectives (qüestionaris): a vegades són activitats de reforç, altres d’ampliació i d’altres examens.
  • Perquè els alumnes s’avaluïn els uns als altres. Amb l’activitat Taller és possible que un alumne pengi algun treball i sigui avaluat per altres alumnes, ja sigui amb nota numèrica o utilitzant rúbriques.
  • Perquè els alumnes tinguin tota l’avaluació  fàcilment accessible. Configurant les qualificacions, els alumnes poden veure en tot moment les qualificacions de totes les activitats que hem avaluat (ja siguin activitats lliurades al Moodle, activitats fetes a classe o lliurades amb el Google Drive).
Em sembla important que l’alumne tingui un lloc endreçat on trobar les coses, i més si s’ha deixat d’utilitzar llibre en paper i tampoc s’utilitza llibre digital.
A més, si les famílies també hi tenen accés, és una gran eina perquè puguin fer el seguiment dels alumnes.
Per a què utilitzo el Google Drive?
Tot i que no dubto de les extraordinàries possibilitats, l’experiència m’ha fet veure que fer el lliurament de feines compartint documents amb Google Drive acostuma a ser una opció força embolicada. Si es gestionen els documents d’una classe (posem de 30 alumnes) no és gaire complicat, però si la forma habitual de lliurar tots els treballs de tots els grups és aquesta, en un curs fàcilment es pot arribar a tenir més de 1000 documents compartits només d’alumnes. I cal ser molt organitzat per tenir-los tots ben localitzats.
Per aquesta raó, jo utilitzo el Google Drive amb els alumnes només per als documents que els alumnes han de fer en grups (cooperatius i no).
Quan un treball és llarg i en vull anar veient l’evolució telemàtica (lògicament a classe ja acompanyo el seu treball), també utilitzo un Google Drive, però habitualment creo una Tasca al Moodle per tal que m’indiquin allà l’enllaç.
Per a què utilitzaré les comunitats de Google+?
En això encara estic molt tendre, que ho he posat en dansa fa una setmana a partir d’un article de Jordi Martí (@xarxatic) http://www.xarxatic.com/comunidades-de-google-para-un-centro-educativo/
Però la idea és aprofitar-ho per interactuar amb els alumnes. He provat aquesta interacció força anys amb el Moodle, utilitzant els fòrums, però la veritat és que el format està tan allunyat dels alumnes que sempre ha resultat un fracàs.
En canvi, les comunitats de Google+ tenen la mateixa pinta que les xarxes socials (facebook), i per tan els alumnes tenen molta més facilitat per compartir coses al mur, fer comentaris, etc. Són privades, només hi accedeixen els alumnes i el professor, i això també ens permet treballar l’educació a les xarxes socials (perills, bones pràctiques, dret a la intimitat…). Com que són de Google i van lligades a tot el Google apps, normalment no estan blocades pels filtres que imposen les Administracions educatives (i els propis centres) a diferència de les pàgines privades de Facebook.
La idea és utilitzar-les per compartir opinió, enllaços puntuals i actualitat. Però que sigui un espai on els alumnes sigui els absoluts protagonistes, i el professor només animi.