CLASS-MON, un complement per a fomentar l’autoevaluació i l’autoregulació de l’alumnat

Presento avui el projecte sortit de la meva participació a l’acadèmia d’innovadors de Google que va tenir lloc fa un any a Madrid, ESP18. Una experiència per a mi molt rica, tant per l’aprenentatge intensiu com per les relacions amb els altres innovadors. Durant aquest any Nay Belaunzarán m’ha acompanyat i tutoritzat el projecte i només tinc paraules d’agraïment per a ella.

Però anem al tema. Us presento un complement per a fulls de càlcul amb un propòsit molt clar. Ajudar els alumnes a autoavaluar-se per aprendre a autoregular.se. Pot sonar molt pretensiós i el complement és realment molt simple.

Continue reading “CLASS-MON, un complement per a fomentar l’autoevaluació i l’autoregulació de l’alumnat”

Rúbriques i avaluació formativa

Molta gent encara creu que avaluar amb rúbriques és fer avaluació formativa i, en molts casos, no és així. Una rúbrica, de fet, proporciona criteris clars a l’hora d’avaluar una tasca. Ara bé, això es pot fer per tal que l’alumne detecti els seus errors i els seus punts forts i per tal que reflexioni sobre el seu aprenentatge (avaluació formativa) o es pot fer de forma simplement mecànica per tal de qualificar tasques (avaluació sumativa o certificadora).

No renego de cap de les dues, tan sigui per avaluació formativa com per avaluació sumativa, utilitzar rúbriques sempre és positiu. L’alumne coneix els criteris que s’utilitzaran per avaluar una tasca. I això sempre és positiu.

Ara bé, ja que utilitzem les rúbriques, utilitzem-les fent avaluació formativa, que hi ha mil estudis que demostren que és una de les mesures que més millora l’aprenentatge dels alumnes. I què vol dir exactament fer avaluació formativa amb rúbriques?

Continue reading “Rúbriques i avaluació formativa”

Organitzar un centre per projectes

La imatge Organize és de Nick Youngson CC BY-SA 3.0 Alpha Stock Images

Cada cop em trobo més consultes de centres que volen començar a treballar per projectes però no saben com començar. A nivell metodològic es comencen a espavilar. Qui més qui menys ha fet algun curset i ja són molts centres que tenen persones més o menys formades i, a vegades, fins i tot amb experiència. Però d’aquí a introduir el treball per projectes a nivell de centre hi ha un pas. Moltes vegades les dificultats que es troben són més aviat organitzatives. Com organitzem el centre per tal que el treball per projectes sigui present de manera constant i impliqui a tot el claustre?

En aquest article explico algunes formes d’organització que he anat coneixent (pràcticament totes les he portat a la pràctica) i els avantatge i inconvenients que trobo a cada una.

Continue reading “Organitzar un centre per projectes”

Programar el treball per projectes

Fa uns quants anys que intento aprofitar l’aprenentatge basat en projectes a les meves classes i, també, al centre amb projectes interdisciplinaris. Tot i això, com més hi treballo més m’adono que n’he d’aprendre més.

És per això que he decidit anar publicant alguns articles amb algunes de les conclusions a les que vaig arribant. Igual que la resta d’articles que trobareu en aquest blog, en cap cas vol ser referència ni indicar l’únic camí. Simplement pretenc obligar-me a reflexionar sobre el que faig (i això ja és prou interessant, ho llegeixi algú o no) i compartir l’experiència. Sempre he defensat que cal compartir el que es fa a l’aula, ni que sigui perquè altres vegin el que no s’ha de fer mai. Així que aquest article serà molt poc tecnològic.

Però entrem en matèria. En aquest article vull parlar de l’inici d’un projecte: de la seva programació. Certament els projectes són vius i del que es programa al que acaba passant hi ha d’haver diferències. Però a mi sempre m’ha anat molt bé programar els aprenentatges. I, amb més raó, si no només volem treballar continguts. Si volem un projecte amb aprenentatges significatius, on es treballin els continguts però amb la finalitat d’adquirir competències, cal programar-lo bé.

Continue reading “Programar el treball per projectes”

Metodologies diverses, si us plau!

(imatge de portada de Juan Pablo Bravo, from The Noun Project)

Últimament veig molts centres que fan bandera de treballar només per projectes.  Vagi per endavant que jo utilitzo aquesta metodologia (o mètode, ara no entrarem a discutir-ho) molt sovint. Sóc cap d’estudi d’un centre on els alumnes fan projectes un parell d’hores cada dia aproximadament.

Però no entenc aquesta dèria de dir que es fa tot per projectes. Per començar, quan rasques una mica, preguntes i remenes projectes (si els tenen en obert), t’adones que algunes parts del que ells anomenen projectes els altres ho anomenem pràctiques de laboratori, exercicis manipulatius de matemàtiques, representacions d’obres clàssiques… Un projecte, tal i com els entenc jo, té un producte final o una pregunta guia clara i tota la recerca i totes les activitats que realitzen els alumnes estan encarats a aconseguir el producte o a respondre la pregunta. Continue reading “Metodologies diverses, si us plau!”