Imatge de portada de pch.vector a Freepik
Article publicat inicialment dins la Comunidad Profesional para la Transformación Educativa (GeG Spain)
L’avaluació inicial (avaluació diagnòstica) em sembla que és clau. Si no sabem com són de competents els nostres alumnes, difícilment podrem traçar una ruta perquè millorin.
A partir d’aquí molts centres generen informes d’avaluació inicial. No és exactament el mateix, ja que moltes vegades es passa de conèixer el punt de partida dels alumnes a informar les famílies de com ha anat l’inici de curs. Són dues coses molt diferents. Segurament necessàries totes dues, però molt diferents.
Si em centro a la segona, informar les famílies, és habitual que en aquests informes d’avaluació inicial apareguin comentaris dels professors. Dic habitual, encara que, si es generen aquests informes, crec que haurien de ser imprescindibles. També és habitual donar alguna qualificació en escala numèrica o escala d’ítems. Per desgràcia, crec que és més habitual donar les qualificacions (que jo no en donaria) que els comentaris.
Ja arribo a la qüestió que volia. Qüestió que serviria igual per als comentaris d’avaluació trimestrals o finals. En aquests comentaris, apareix moltes vegades el concepte “esforç”. És clar, sense esforç difícilment hi ha aprenentatge. Pot ser molt motivador, però per aprendre cal dedicar-hi temps i atenció, i això requereix un esforç.
Per tant, tinc molt clara la necessitat que l’alumne s’esforci i crec que part de la nostra missió és fomentar-ho, però no crec que aporti gaire en els comentaris d’avaluació. És més, crec que és un calaix de sastre que ens distreu.
M’explico. Normalment s’usa en positiu “Cal felicitar-lo pel seu esforç”, en neutre “s’ha de seguir esforçant per…” o en negatiu “s’ha d’esforçar més”. Segur que totes tres es corresponen amb el que el professor ha observat, però en indicar-ho, normalment, es perd la finalitat. Esforçar-se en què?
El més lògic seria que en els comentaris indiquéssim allò que l’alumne no està aconseguint, aquells objectius en què té més dificultat, aquells aspectes que està assimilant correctament, les competències en què més ha millorat, etc. I donar indicacions perquè segueixi la seva millora (tot i que no segueixi el camí previst).
Per a aquestes indicacions, crec que és millor indicar coses molt més concretes que “l’esforç”. Igual li recomanem que prepari esquemes o mapes mentals dels conceptes treballats en les situacions d’aprenentatge, o que dediqui més temps a memoritzar els verbs irregulars, o que revisi bé l’ortografia dels textos que escriu, etc. És clar que tot això és esforç, però són mesures concretes.
Jo, en els meus comentaris, acostumo a evitar utilitzar la paraula esforç i intento concretar a què ha de dedicar l’alumne aquest esforç.
En línia amb l’article, jo diria que les avaluacions inicials s’haurien de centrar a recollir les dificultats d’aprenentatge observades en l’alumnat i, més important, proposar eines i instruments que ajudin a superar-les (les dues coses es poden explicar tant a l’alumnat com a les famílies). Personalment, crec que és molt complicat posar qualificacions de matèria en aquest punt del curs.
Respecte de “l’esforç”, crec que s’ha de treballar perquè l’alumnat tingui una actitud activa a l’aula, perquè moltes vegades facilitem que facin activitats amb una actitud passiva. Si aconseguim millorar aquest aspecte, l’esforç vindrà sol.