Aquesta aplicació es diu Screentime i es gratuïta. Ofereix una opció de pagament per poder canviar opcions de l’aplicació de forma remota, però amb la versió gratuïta n’hi ha prou.
El funcionament de l’aplicació és molt senzilla: la descarregues i la instal·les al telèfon del adolescent, tries una contrasenya, indiques un mail de família, esculls les aplicacions que es controlaran i fixes un temps màxim d’ús d’aquestes aplicacions al dia. Ara ja li podem donar al noi/a.
En el meu cas, controlo bàsicament els jocs i el whatsapp. Deixo sense límit de temps la calculadora, el traductor i aplicacions d’aquest estil.
El telèfon funciona correctament fins arribar al límit de temps establert. A partir d’aquí, el telèfon segueix funcionant com a telèfon (rebre i fer trucades), però no es pot accedir a les aplicacions controlades. A més, envia un correu al mail indicat de família avisant que s’ha excedit al límit (ideal per saber que no cal enviar whatsapp, que no els rebrà).
En tot moment, l’adolescent pot saber el temps que ha consumit i el que li queda, per evitar sorpreses.
A més, cada matí, l’aplicació envia un altre mail a la família indicant quin temps ha dedicat a cada aplicació.
Lògicament, per intentar educar en la responsabilitat hi ha un treball previ. Es tracta de pactar amb ell el temps que es deixarà utilitzar les aplicacions. Com a tota negociació amb un adolescent, no és senzilla, però és aquí on el farem responsable i l’ajudarem a controlar-se. Si el límit ha estat pactat, els problemes quan se li acabi el temps seran menys importants.
Per últim, la aplicació té altres opcions: diferenciar temps entre caps de setmana i dies feiners, posar límits per franges horàries (a partir d’una hora es bloquegen quedi o no temps), permetre temps extra si es realitzin tasques assignades (fer deures, netejar l’habitació…). Però jo, la veritat, no n’utilitzo cap d’aquestes.