Qualificar al final d’una avaluació formativa

Fa ja uns mesos vaig escriure un article on explicava com intento avaluar els alumnes durant tot el trimestre sense qualificar.

Avaluar sense qualificar: la meva experiència

Vaig rebre molt comentaris i, alguns d’ells, em demanaven una segona part. Tot això està molt bé, deien, però en algun moment o altre cal qualificar. Aquest article intentarà enfocar aquesta segona part: després de tot un trimestre fent avaluació formativa, com qualifico?

Continue reading “Qualificar al final d’una avaluació formativa”

Utilitzar fulls de càlculs per crear grups de treball

En més d’una ocasió he defensat que els professors hauríem de dominar els fulls de càlculs, ja que són una eina que ens ajuda en moltes tasques. En aquest article, presento un dels molts exemples. Concretament, presento una plantilla que m’ajuda a fer grups d’alumnes. Com que al llarg del curs faig moltes tasques en grups, amb aquesta plantilla puc controlar els alumnes que ja han anat junts i els que no.

Continue reading “Utilitzar fulls de càlculs per crear grups de treball”

Quadern virtual del professor, versió 3.1

qv31Estem ja al tercer trimestre i molts equips directius comencen a planificar el curs que ve. Per la majoria de professors encara és d’hora, que prou feina tenim amb el tercer trimestre. Tot i això, i per qui vulgui anar preparant el proper curs i provant opcions, he publicat la versió 3.1 del Quadern virtual del professor, amb algunes novetats.

Continue reading “Quadern virtual del professor, versió 3.1”

Addictes al smartphone

Aquesta aplicació es diu Screentime i es gratuïta. Ofereix una opció de pagament per poder canviar opcions de l’aplicació de forma remota, però amb la versió gratuïta n’hi ha prou.

El funcionament de l’aplicació és molt senzilla: la descarregues i la instal·les al telèfon del adolescent, tries una contrasenya, indiques un mail de família, esculls les aplicacions que es controlaran i fixes un temps màxim d’ús d’aquestes aplicacions al dia. Ara ja li podem donar al noi/a.

En el meu cas, controlo bàsicament els jocs i el whatsapp. Deixo sense límit de temps la calculadora, el traductor i aplicacions d’aquest estil.

El telèfon funciona correctament fins arribar al límit de temps establert. A partir d’aquí, el telèfon segueix funcionant com a telèfon (rebre i fer trucades), però no es pot accedir a les aplicacions controlades. A més, envia un correu al mail indicat de família avisant que s’ha excedit al límit (ideal per saber que no cal enviar whatsapp, que no els rebrà).

En tot moment, l’adolescent pot saber el temps que ha consumit i el que li queda, per evitar sorpreses.

A més, cada matí, l’aplicació envia un altre mail a la família indicant quin temps ha dedicat a cada aplicació.

Lògicament, per intentar educar en la responsabilitat hi ha un treball previ. Es tracta de pactar amb ell el temps que es deixarà utilitzar les aplicacions. Com a tota negociació amb un adolescent, no és senzilla, però és aquí on el farem responsable i l’ajudarem a controlar-se. Si el límit ha estat pactat, els problemes quan se li acabi el temps seran menys importants.

Per últim, la aplicació té altres opcions: diferenciar temps entre caps de setmana i dies feiners, posar límits per franges horàries (a partir d’una hora es bloquegen quedi o no temps), permetre temps extra si es realitzin tasques assignades (fer deures, netejar l’habitació…). Però jo, la veritat, no n’utilitzo cap d’aquestes.

Localitzant telèfons mòbils

 Si el telèfon que ha desaparegut és Android, està encès i té configurat algun compte de Google (Gmail, un compte de Google apps for Education, XTEC…) és molt senzill poder accedir-hi de forma remota des d’un ordinador. Això si, calen les tres condicions: mòbil Android, encès i amb compte de Google configurat.

Per gestionar el telèfon, només cal accedir al web:

 https://www.google.com/android/devicemanager

Se’ns demanarà l’usuari i la contrasenya del compte de Google i ja està. Si el mòbil té el GPS desactivat, apareix una pantalla com la següent:

lm1

I si té el GPS activat, apareix la mateixa pantalla però indicant l’ubicació del mòbil:

lm2

Si el mòbil ha desaparegut a l’institut, normalment la ubicació la tenim clara, per tant no ens aporta gaire. Però si les opcions que ofereix.

La primera opció que jo utilitzo és Bloqueja. D’aquesta manera es defineix una contrasenya per accedir al mòbil (no necessari si l’alumne ja en tenia una posada). I la segona opció és Truca. Aquesta opció fa sonar el telèfon al màxim volum, encara que l’usuari el tingués en silenci o en vibració. Quan hi ha sospites que algú ha perdut o li han agafat el mòbil en una aula, fer-lo sonar és una bona opció per recuperar-lo.

L’opció Esborra és molt dràstica. Esborra tot el contingut del mòbil, però només s’ha d’utilitzar si ja se sap que no es podrà recuperar el telèfon.

Si el GPS està activat habitualment, Google ofereix una altra web per veure els moviments del mòbil. Aquesta és:

https://maps.google.com/locationhistory

Si hi accedim amb l’usuari de Google, apareix un plànol

lm3

Podem triar el dia que volem i es mostrà un plànol amb els diferents punts de pas. Si cliquem un punt, veurem l’hora en que el telèfon estava en aquella ubicació.

Si al vostre centre assigneu un compte de correu a cada alumne, amb Google apps for education (GAFE), és molt possible que els alumnes configurin aquest compte al mòbil i, per tant, podeu utilitzar aquestes opcions.

Això obre una porta una mica controvertida, ja que si l’alumne ha configurat el compte al telèfon, el professor del centre que administra el Google apps for education podria localitzar-lo. L’administrador pot canviar la contrasenya del compte de l’alumne. Per tant, podria entrar a les webs anterior i localitzar un alumne en qualsevol moment (si aquest porta el mòbil Android a sobre encès amb el compte de Google configurat i el GPS obert).

Però en tot cas, l’article pretén poder ajudar a desfer els embolics que es creen en un centre quan un mòbil desapareix.