Que la intel·ligència artificial és una meravella per als docents, crec que està fora de tot dubte. Si t’has format una mica en el seu funcionament, que no té res de màgia, en les seves limitacions, errors i biaixos, i en l’ètica de la seva utilització, ja tens una bona base per fer un ús crític i útil. Si, a més, hi has passat unes quantes hores interactuant i tens formació en didàctica i currículum (que, si ets docent, hauria de ser que sí), es converteix en una eina fantàstica per ajudar-te (sí!, he dit ajudar-te i no pas fer-te la feina) a programar objectius, definir criteris d’avaluació i activitats. També et serà molt útil per crear recursos, bastides i eines d’avaluació, així com per fer adaptacions per a l’alumnat amb característiques diverses o diversitat funcional.
Però quan parlem de l’ús per part de l’alumnat, la cosa canvia. Es podrien dir moltes coses, però en aquest article em ve de gust centrar-me només en un punt concret: els deures.
Continue reading “Benvinguda la IA. I ara què fem amb els deures?”
