No tenia previst anar fent entrades sobre els elements d’una programació (competències, criteris d’avaluació, sabers, objectius d’aprenentatge, criteris d’avaluació dels objectius i indicadors d’assoliment) però, sense pretendre-ho, han anat sorgint articles. Així que n’afegeixo un més sobre els indicadors d’assoliment. Aquests són els anteriors.
- Parlem de competències i sabers
- La importància dels objectius d’aprenentatge
- Com definim els objectius d’aprenentatge?
- Parlem d’objectius competencials
- Parlem sobre els criteris d’avaluació
Com sempre, deixeu-me fer l’incís inicial. No soc cap expert ni res que s’assembli. Simplement, llegeixo els savis, la normativa i intento interpretar-ho tot plegat. I aquest blog és el meu espai de reflexió i memòria que comparteixo per si pot ser d’utilitat.
Parlar d’indicadors d’assoliment està molt relacionat amb un altre article que vaig escriure al blog fa un parell d’anys “Qualificar competencialment amb una escala sobre 10?”.
Els indicadors d’assoliment són els elements que tenim per determinar on ha arribat cada alumne. Si hem fixat uns objectius a assolir i hem marcat uns criteris d’avaluació d’aquests objectius, que concreten què volem que els alumnes aprenguin, en algun moment serà necessari determinar en quin grau l’alumne ha complert cada criteri d’avaluació.
Habitualment, utilitzem una rúbrica. Per cada criteri, definim quin és el nivell Excel·lent, el nivell Notable i el nivell Satisfactori. Lògicament, no arribar al nivell satisfactori és no assolir el criteri.
Quan comentem que la LOMLOE (o l’adaptació que en fans els Decrets de cada comunitat autònoma) demana una avaluació i qualificació “criterial” ens referim justament a això. Hem d’anar veient com l’alumnat va avançant de nivell de cada criteri d’avaluació. Si l’alumnat assoleix els criteris d’avaluació, estarà assolint els objectius d’aprenentatge. I si assoleix els objectius d’aprenentatge, assolirà les competències (suposant que els objectius estiguin ben definits i comprenguin tots els aspectes de les competències).
Un altre tema seria com calcular la qualificació final. Tindrem un assoliment per cada criteri, però, com ho passem a qualificació final? Fem mitjana ponderada? Fem mitjana aritmètica? Agafem l’assoliment màxim? No fem cap mitjana? Aquí hi ha molta literatura i moltes discussions. Així que permeteu-ho no posicionar-me (ho he fet en altres articles) per no crear polèmiques no relacionades directament amb l’article. De fet, algunes comunitats autònomes han donat instruccions clares en aquest sentit (contradictòries entre comunitats) i d’altres (com Catalunya) no han dit res i deixa als docents la decisió.
Cal fer aquí un incís que no és menor i que alguns docents encara no estan tenint en compte. Ja no és important la tasca en si que fa l’alumne, sinó l’assoliment dels criteris d’avaluació que veiem a través de la tasca. De fet, en un altre article una mica antic, ja explicava aquest aspecte “Qualificar activitats vs qualificar objectius” (sí, ho sé, començo a autocitar-me per sobre de les meves possibilitats i per sobre del que recomanaria un mínim d’humilitat. Bàsicament, és per no aprofundir en coses de les quals ja he parlat 😅). Ja no té massa sentit lliurar un examen, treball, producte final, etc. amb una qualificació. La qualificació (nivell d’assoliment) l’hauríem de vincular a l’assoliment del criteri d’avaluació i no pas a la tasca en global. Difícilment una tasca estarà associada a un sol criteri d’avaluació.
En la meva proposa de model de programació, els indicadors també es contemplen.
Per a cada criteri, es pot indicar quin nivell és l’assoliment excel·lent, quin el notable i quin el satisfactori. Per què hi afegeixo el no assoliment? Certament no caldria. Si no arriba a l’AS, ja és una NA. Però a mi em serveix per indicar aspectes fonamentals que l’alumnat ha d’aprendre. Fer una rúbrica és molt difícil i és fàcil que hi hagi superposicions entre els nivells. Així que em preocupo poc per aquestes superposicions i aquí indico “L’alumnat no ha assolit…” i cito el que considero essencial. D’aquesta manera ja tinc clar que si algun “essencial no el té”, ja el poso en aquest nivell. Però, vaja, que molts cops deixo aquest indicador NA en blanc.
Per acabar, algú em dirà que programar d’aquesta manera (hi ha qui parla de l’enginyeria de la programació didàctica) és una pèrdua de temps, que no aporta valor a l’aula i complica amb burocràcia inútil. No seré jo qui digui que no. A mi m’ajuda a endreçar i a focalitzar allò que vull que aprengui l’alumnat, a donar pautes i criteris perquè ho faci. Però certament, en moltes programacions tinc moltes parts en blanc. Sempre és una programació viva que, d’any en any, vaig completant i millorant. Per mi no és pas una obligació administrativa (malgrat que la inspecció les pot demanar) sinó una eina per ajudar-me a preparar les situacions d’aprenentatge. Com sempre dic, si us pot ser útil, endavant, utilitzeu-ho. Si no, cap problema, utilitzeu altres maneres o opcions.
