Una de les coses que més m’ha sorprès aquests darrers cursos quan he conversat amb docents, normalment en formacions a claustres, ha estat la diversitat del concepte competència.
Des del setembre del 2022 que la LOMLOE està en vigor i fa objectiu fonamental de l’educació bàsica l’assoliment de les competències. I, a Catalunya, ja ho era des del decret del 2015.
Sembla clar que, si és l’objectiu fonamental, tots hauríem d’entendre més o menys el mateix per competència. En els decrets es detallen quines són les competències específiques de cada matèria i les competències clau que ha d’assolir l’alumnat, però no defineixen específicament competència. La LOMLOE mateixa tampoc les defineix i els Reials decrets no van més enllà d’equiparar competència amb “desempeño” (no m’atreveixo a proposar una traducció)
Com sabeu els que seguiu aquest blog, no soc expert de massa res. I, per tant, el que exposaré és només el meu punt de vista, més o menys fonamentat. Estaré encantat de llegir els vostres comentaris si voleu fer aportacions o matisos o, directament, per discrepar.
En les formacions, acostumo a començar amb una activitat molt senzilla. Explico una activitat que podríem encarregar als alumnes i els demano que es posicionin i diguin si és una activitat molt competencial o poc competencial.
El resultat sol ser com el del següent exemple real:
No vull entrar ara en la disjuntiva de si demanar escriure una redacció als alumnes és poc competencial o molt. M’interessa la diversitat d’opcions. Gent d’un mateix claustre que quasi ho considera molt competencial i gent que ho considera poc competencial. Quan els docents contesten no poden veure el que han dit els altres, així que ja és curiós que pràcticament ocupin totes les posicions possibles.
I, com deia, no és un fet aïllat d’aquest grup i aquesta activitat proposada. Em passa en la majoria dels grups.
Competència
Ens podem posar d’acord? A mi m’agrada agafar la definició que va utilitzar el Consell d’Europa en l’annex de la seva recomanació relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent, del 22 de maig del 2018. Curta, senzilla i fàcil d’entendre:
“Es defineixen les competències com una combinació de coneixements, capacitats i actituds, en les quals:
- els coneixements es componen de fets i xifres, conceptes, idees i teories que ja estan establerts i donen suport a la comprensió d’una àrea o tema concrets;
- les capacitats es defineixen com l’habilitat per fer processos i utilitzar els coneixements existents per obtenir resultats;
- les actituds descriuen la mentalitat i la disposició per actuar o reaccionar davant les idees, les persones o les situacions.”
Per tant, hauria de ser senzill poder determinar quines activitats o objectius són competencials. Si l’alumne ha de combinar coneixements, capacitats i actituds, és competencial.
I sempre remarco aquí els coneixements, que sembla que a vegades els amaguem. Sense coneixements per combinar, no hi ha competència.
Sabers
Curiosament, els Reials decrets sí que defineixen els Sabers. Ho fan de la següent manera:
“Sabers bàsics: coneixements, destreses i actituds que constitueixen els continguts propis d’una matèria o àmbit l’aprenentatge dels quals és necessari per a l’adquisició de les competències específiques”.
Tornen a ser coneixements, destreses i actituds? Això no era una competència? La clau està en el fet que aquí no hi ha combinació. Un coneixement concret, definit com feia el Consell d’Europa (fets i xifres, conceptes, idees i teories), aïllat, és un saber. Igualment amb destresa sola (habilitat per fer processos), també és un saber.
El que ho transforma tot en competencial és la combinació. De fet, agafant els dos textos igual podríem dir que:
“Una competència és l’ús combinat de sabers”
Iep! Que és una definició dedueixo jo unint les anteriors, no en feu massa cas.
Coneixements vs competències?
A partir d’aquí crec que tot és més fàcil i ens podem entendre persones que pensem diferents. No es tracta de rebaixar coneixements, sinó d’anar-hi més a fons. No n’hi ha prou a memoritzar o comprendre un coneixement. Cal aprofundir-hi prou per poder combinar-los amb habilitats i actituds. Lluny de desprestigiar els coneixements, els valorem per aconseguir un aprenentatge més profund.
Vist així, la discussió no hauria de ser més coneixements o menys, sinó quins són en els que hem d’aprofundir. Si no només cal memoritzar i comprendre sinó que, a més, cal combinar-ho amb habilitats i actituds, ens caldrà més temps. I tenim el temps que tenim. Per tant, ens caldrà seleccionar a què dediquem temps. És allò de fer menys però millor.
Activitats competencials
He dedicat alguns articles a parlar d’objectius competencials, en la línia d’aquest article. Avui he volgut centrar-me una mica més en les activitats. Assegurem-nos que els objectius són competencials, fugint d’aquells objectius que es queden en el Conèixer…, Saber…
Quan preparem activitats, assegurem-nos que en dissenyem de ben competencials, on podrem fer avaluació formativa per tal que els alumnes vagin prenent consciència del seu aprenentatge, detecten millores i aspectes que encara han de treballar. I, detectar si ho són o no, pot ser més clar tenint en compte aquesta combinació.
Ara que no em sent ningú, no és competencial que els alumnes redactin un text? Jo crec que sí. És una combinació de sabers: vocabulari, sintaxi, estructura d’un text, estil d’escriptura…
Crec que és cert que algunes activitats no seran competencials, ja que alguns sabers pot ser millor treballar-los individualment. Si són puntuals i amb un propòsit clar, no hi veig problema. Si, a més, estan ben contextualitzades, millor que millor.
Però la nostra avaluació (formativa, clar!) i qualificació haurien d’estar centrada en les competencials, que ens apunten cap als objectius d’aprenentatge.
Conclusió
No sé si estareu d’acord o no amb aquesta definició de competència (combinació de sabers) i de sabers (coneixements, destreses i actituds), però a mi m’han ajudat molt a centrar l’aprenentatge competencial. I no són definicions perfectes, i segur que hi haurà algunes activitats que sí però no. Però tenir un marc de referència a mi sempre m’ha servit.
Molt entenedor! Gràcies!
Moltes gràcies! És aclaridor i dona pistes per a discernir mentre dissenyem de situacions d’aprenentatge.
Si l’alumne ha de combinar coneixements, capacitats i actituds, és competencial. +1
Ara fa uns dies parlava amb en Xavier Serra i l’Eva Costafreda. En una sessió parlant de la LOMLOE els confessava que, a mesura que he anat desenvolupant l’avaluació formativa amb el meu alumnat, em cal ser molt més estricte i selectiu amb els sabers escollits. Si els introdueixo en seqüències d’ensenyament i aprenentatge competencials s’han de reduir per força. Per a fer-ho cal temps. Això vol dir que altres sabers no es treballen? Efectivament. No ens hauria de fer por. Enlloc diu que s’hagin “de fer” TOTS els sabers que apareixen al currículum.
Conclusió: Estic d’acord amb les teves definicions i com acostuma a passar, llegir-te m’ajuda a ordenar idees i seguir millorant. Gràcies Jaume!
Gràcies cHristian!
Gràcies Christian i Jaume. Ens calen marcs clars i compartits. Sobretot a Secundària (des d’on parlo). La claredat l’obtenim de la reflexió argumentada de gent que, com vosaltres, va unes passes per endavant en el camí. La compartició i, per tant, la selecció i priorització , també cabdals, han de néixer i evolucionar en el si dels equips. El lideratge educatiu és el que ha de propiciar quins equips (didàctic, educatiu, claustre, projecte…) es troben en quin moment (calendari) per a fer què (disseny, reflexió, avaluació…) i a partir d’aquí disposar de situacions d’aprenentatge prou riques i diverses. Crec.