La importància dels objectius d’aprenentatge

Español (Spanish)

Molts docents tenen interioritzat un model de programació didàctica que parteix clarament dels continguts. I, aquest model, tot i que el van retocant segons els canvis de normativa, no varia massa. Jo mateix era un d’aquests docents no fa massa anys.

De segur que també hi ha molts docents que no treballen d’aquesta manera sinó que treballen competencialment i el que explicaré en l’article ho tenen molt assumit. Que ningú s’ofengui que no jutjo a ningú.

En tot cas, ja diuen que és molt més difícil desaprendre una cosa que ja se sap que aprendre’n una de nova. Però, quan ens endinsem en un aprenentatge competencial, cal remoure els fonaments.

Deixeu-me posar un exemple d’aquesta manera de programar la seqüència didàctica. Jo, que soc de l’especialitat de Tecnologia de secundària, ja sé que, per moltes lleis que canviïn, en algun curs em tocarà abordar els continguts dels mecanismes de transmissió de moviment: politges, engranatges, rodes de fricció, caragols sense fi, etc. I, si la normativa ens indica que hem de treballar per competències, ho faré… però segurament serà a posteriori. M’explico. Miraré les competències que em marca el currículum i, del que ja feia sempre, adaptaré alguna cosa per poder (auto)justificar que en tal activitat treballo la competència A i en tal altra la B. Amb petites adaptacions, canvis d’alguna activitat, ja creuré haver canviat el meu model pedagògic.

Segurament, amb el temps incorporaré alguns elements d’avaluació formativa, amb rúbriques, coavaluació, i, fins i tot, elements de metacognició com les carpetes d’aprenentatge.

Tot està molt bé, però crec que ens falta el més fonamental. En el fons, no deixem de posar pedaços. Tenim un cotxe antic que li anem canviant peces, però el cotxe continua sent antic. Contamina, fa soroll, és incòmode, poc segur. Millor això que anar a peu. Així que ja està bé anar-lo arreglant, però potser cal replatantejar-ho tot, canvinat-nos al cotxe elèctric o, fins i tot,  prescindir del cotxe i passar-nos al transport públic.

Per mi són claus els objectius i els criteris d’aprenentatge. A partir d’aquí, crec que ve tota la resta. La normativa ens indica competències que els alumnes han d’assolir al final d’una etapa. Aquest és el nostre objectiu final. Llavors, si programem un trimestre, com ho fem?

Definir els objectius

Per mi, el primer és concretar aquestes competències en objectius de trimestres (o de projecte o d’unitat didàctica). Què esperem que els alumnes assoleixin? I no parlo de continguts, ja que la competència va molt més enllà. 

Si soc capaç de concretar els objectius, podré passar al següent pas. Com sabré si l’alumne els ha assolit? I aquí entren els criteris d’avaluació. La normativa, per sort, no concreta tot això, ni tan sols, per cursos. Ho fa per etapes o per cicles. Per tant, com a docents hem de tenir-los clars.

La manera que jo utilitzo és crear-me una rúbrica per a cada objectiu, de tal manera que defineixo els criteris i els graus d’assoliment.

Continguts i activitats

A partir d’aquí, crec que ens toca fer com els crancs. Quins continguts, dels que la normativa em marca, m’ajudaran més a desenvolupar aquests objectius? Quines activitats permetran fer camí cap a l’assoliment? Són dues preguntes que estan molt relacionades i que no es responen seqüencialment, sinó alternativament, ja que es realimenten.

El procés no és en cap cas lineal, sinó que hi ha realimentació constant. En avançar en activitats i continguts, segurament acabarem de definir els objectius. En revisar els objectius, farem canvis a les activitats que estem plantejant. I per no parlar de la seva implementació a l’aula, que ens farà fer encara més modificacions.

Com veieu, no hem partit del contingut. Hem partit de la competència, que hem concretat en objectius i en criteris. Per mi aquest és un aspecte clau. Què volem que els alumnes aprenguin? Aquesta és la pregunta clau.

Exemple

Deixeu-me seguir amb l’exemple inicial. Si parteixo dels continguts, segurament faré que els alumnes estudiïn cada un dels mecanismes, n’aprenguin a calcular relacions de transmissions, facin problemes de velocitats i forces, etc. Els mostraré imatges de mecanismes en la vida real i, fins i tot, els demanaré que ells en busquin i en facin fotografies. I acabarem construint una grua que els donaré com a model. Això produirà un aprenentatge significatiu en l’alumnat? Sempre podré justificar que, fent aquest procés he treballat una competència com ara: “Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat.”

Però, què hagués passat si hagués partit de la competència abans de pensar en els mecanismes? Segur que el meu procés hagués estat força diferent. M’hauria centrat en “(…) que resolguin un problema” i en “(…) avaluar-ne la idoneïtat”. No hauríem fet mecanismes per conèixer-los i per calcular-ne velocitats. Segurament, a partir d’aquesta competència, i aprofitant els continguts dels mecanismes, hauria definit uns objectius tipus “Dissenyar una màquina per elevar pesos a partir d’un motor”, “Construir la màquina seguint el disseny realitzat”, “Analitzar la solució proposada i argumentar-ne propostes de millora”. Seguint la competència, la clau està a dissenyar, construir i argumentar. En aquest cas, d’una màquina elevadora que ens obligarà a utilitzar mecanismes.

Per cada objectiu, caldria definir els criteris d’avaluació, per conèixer el grau amb què els alumnes l’han assolit.

I, a partir d’aquí, dissenyaríem exactament quina proposta d’activitats (segurament no tots els alumnes han de fer les mateixes) fem als alumnes. I dissenyem com avaluem l’evolució d’aquestes activitats (autoavaluació, coavaluació i heteroavaluació) per millorar-les, amb bases d’orientació, rúbriques, llistes de comprovació. I amb eines per fomentar la reflexió sobre l’aprenentatge, com carpetes d’aprenentatge o diaris d’aula. Tots els instruments, amb criteris clars que apuntin als objectius i criteris definits, que hem compartit amb els alumnes.

Uns alumnes aprofundiran més en un mecanisme concret (per exemple politges), perquè així han dissenyat la seva màquina. Altres, en engranatges. Altres en torns. Tots hauran vist els diferents tipus, ja que l’activitat d’identificació en objectes que tenen al seu voltant serà una de les que els proposaré. Però hem deixat de centrar-nos en el contingut, imprescindible per poder arribar als objectius, i ens hem centrat molt més en les competències a desenvolupar.

Acabem

Cert que això vol dir repensar-ho tot. Efectivament. I el dia a dia potser no ens dona aquests espais per a fer-ho. Però no cal canviar-ho tot de cop. Comencem per alguna banda, però comencem.

L’aprovació del nou currículum que s’aplicarà el curs vinent als cursos senars (1r, 3r…) i als parells el 2022-2023 és un bon moment per llançar-s’hi.

Per saber-ne més

Amb la Laia Palou vam fer un recurs, amb infografies i vídeos, per entrar en més detall en cada una de les fases d’aquest procés. Podeu consultar en el següent enllaç:

Programació i avaluació competencial

Español (Spanish)

4 thoughts on “La importància dels objectius d’aprenentatge

  1. Gràcies, gràcies i gràcies. De cap als extres que els hi tinc del 1r mòdul de la Fic de l’Estratègia (que gairebé tors surten d’articles d’aquest bloc).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.