Qualificar competencialment amb una escala sobre 10?

Español (Spanish)

Des de la publicació dels nous Reals Decretos i dels Decrets de cada comunitat autònoma (molts encara en esborrany), queda clar que tant l’avaluació com la qualificació han de ser per competències. Té sentit avaluar i qualificar per competències i fer-ho basant-se en una escala sobre 10? Sincerament, crec que no i en aquest article n’exposo els motius.

A Catalunya fa set anys que a Primària i a l’ESO les qualificacions finals ja no són sobre 10. Es qualifica només amb quatre possibilitats. Els noms que s’utilitzen, segons la normativa són: No Assoliment (NA), Assoliment Satisfactori (AS), Assoliment Notable (AN) i Assoliment Excel·lent (AE).

Encara que pugui portar a equívocs, el canvi no té res a veure amb un canvi d’escara. No es tracta de fer el mateix i dividir per 2,5. Sé que alguns docents han fet aquest canvi i prou. Com deia aquell, “això no serveix de res” (ho sé, millor que m’ho pensi abans de citar a certes persones 😅).

Justament quan entenguem que el canvi és molt més significatiu, entendrem que no té massa sentit mantenir l’escala sobre 10. Moltes de les comunitats autònomes segueixen amb aquesta escala en els esborranys de decret que han publicat (la gran majoria) i, a Catalunya mateix, el batxillerat també manté aquesta escala.

Anem a veure quin sentit té avaluar només amb quatre opcions i la seva relació directa amb l’avaluació i la qualificació per competències.

Avaluar només coneixements

Quan el que es vol avaluar són només coneixements, pot tenir sentit utilitzar una escala numèrica, sobre 10, sobre 100 o sobre el que vulgueu. Si l’alumne s’ha de saber les capitals europees i n’hi preguntem 20, si l’alumne n’encerta 15 podrem dir que n’ha fet bé 15/20=0,75 (sobre 1) o 7,5 (sobre 10) o 75 (sobre 100) o 3 (sobre 4). Aquest nombre es calcula amb tota la precisió que vulgueu i només reflecteix els coneixements que ha recordat sobre el total que esperàvem.

Si anem una mica més enllà, la cosa ja trontolla, però encara ens en podem sortir. Si li demanem a l’alumne que ens resolgui problemes matemàtics donats, d’un tipus concrets que s’han practicat (comencen a aparèixer competències, però encara de manera tímida), podem descompondre els problemes en parts, assignar una puntuació a cada part i tornar a fer sumes i conversions per obtenir un nombre sobre l’escala que vulgueu. Dic que ja trontolla, perquè es fa difícil saber exactament què indica aquell numeret. Per exemple, l’alumne treu el mateix 7,5 de l’exemple anterior, i no tenim clar què és. No és que hagi fet bé tres quartes parts dels problemes, ja que és possible que no n’hagi fet cap de bé completament. Tampoc indica que sàpiga identificar dades o utilitzat les eines en tres quartes parts dels problemes. Simplement, indica que l’alumne ha aconseguit tres quartes parts dels punts previstos, que poc té a veure amb l’aprenentatge.

Aquest numeret (7,5 en l’exemple), és una mitjana de tot. Per tant, ja veiem que té poc d’indicador de competències.

Avaluació competencial

Però ara intentem qualificar amb escala sobre deu el que ens demanen els decrets, l’assoliment de les competències a través dels criteris d’avaluació.

La cosa, segons el meu parer, és impossible. La normativa no indica que hàgim de qualificar tasques concretes. Agafem exemples concrets. Un de primària. A la matèria de Medi, un dels criteris d’avaluació de 3r i 4t és:

“Dissenyar i realitzar experiments senzills, utilitzant diferents tècniques d’indagació, emprant de forma segura instruments i dispositius analògics i digitals, per realitzar observacions, fent mesuraments precisos i registres per respondre la pregunta plantejada.”

Per un trimestre o projecte, el podem concretar més (recordem que els criteris són per assolir-los al final del curs indicat).

Jo em veig en cor de fer una rúbrica per poder decidir en quin grau l’alumne l’ha assolit (especialment si el concretem una mica). Puc definir quatre estadis o nivells i analitzar fins a quin estadi ha arribat cada alumne. En la rúbrica apareixerien aspectes com ara si ho ha fet autònomament, si ha necessitat guiatge, si ha utilitzat més d’una tècnica o si ha estat precís.

Però jo em veuria incapaç de determinar amb una nota sobre 10 com l’alumen ha assolit aquest criteri. Dividir aquest criteri en 10 nivells (suposant que no fem servir decimals) o en 100 (si n’usem un) em sembla una tasca impossible i irreal.

Agafem un altre criteri d’exemple. Un de secundària, de la matèria de Ciències Socials. Un criteri de 1r i 2n d’ESO diu:

“Produir rigorosament arguments, aplicant les normes lògiques, retòriques i argumentatives, i detectant i evitant maneres dogmàtiques, fal·laces i esbiaixades per exposar les pròpies opinions i idees, tant oralment com per escrit.”

Crec que tornem a estar igual que en l’exemple anterior. Em veig en cor de fer una rúbrica amb quatre estadis. Apareixeran aspectes de coherència dels arguments, de detecció de dogmes, de coneixement de normes lògiques, retòriques i argumentatives, de grau d’autonomia en la producció dels arguments, etc. Però em torno a sentir incapaç de definir 10 o 100 estadis diferents per qualificar aquest criteri.

Assoliments de criteris

Per tant, crec que la qualificació sobre l’assoliment de cada criteri que tinguem en un trimestre (o en un projecte o en un curs sencer) l’hem de fer d’acord amb quatre estadis. Sí, també n’haurien pogut ser cinc, però ja que la normativa catalana n’indica quatre, utilitzem-ne quatre. I em sembla correcta la nomenclatura NA, AS, AN i AE.

I sí, al Batxillerat també. Si fem un Batxillerat competencial i avaluem per competències a través dels criteris d’avaluació que marca la normativa i que concretarem en cada trimestre, no veig massa sentit a qualificar amb escales sobre 10.

Ja sé que, ens agradi o no, les qualificacions en el Batxillerat tenen una funció important de classificació dels alumnes. I aquesta classificació és molt més poderosa amb escales sobre 100 (sobre 10 amb un decimal) que amb quatre estadis. Però si no som capaços de trobar cap altra manera de classificar als alumnes per accedir a estudis posteriors, fem ponderacions i conversions a partir dels assoliments dels criteris (indicats amb quatre estadis). De fet, a Catalunya això ja es fa per obtenir la nota d’accés als Cicles Formatius de Grau Mig. Però no pervertim tot el sistema i posem notes numèriques sobre 10 als criteris (o a les activitats), ja que ens carregarem l’avaluació competencial.

No abordaré ara el tema, però segur que podem cercar maneres d’atorgar places a universitats i a cicles als alumnes que no depenguin exclusivament de les qualificacions del batxillerat. De fet, diversos estudis indiquen que fer-ho com es fa ara, només amb les qualificacions, és una mesura molt poc equitativa. Però això ja seria una altra qüestió.

Parlo del meu llibre 😉

No fa massa dies, un docent de Batxillerat em preguntava si publicaria una versió del qViC on les qualificacions per indicar assoliments fossin amb una escala de 10, en lloc de 4 estadis com la versió actual per a cursos senars que vaig publicar a inicis de juliol. De fet, la pregunta ha estat la desencadenant d’aquesta entrada al blog.

El seu raonament era el que us he explicat. Si les notes trimestrals les ha de donar sobre 10, vol utilitzar el quadern qualificant activitats sobre 10.

Com us podeu imaginar, la meva resposta és la que he exposat aquí. Això sí, cal dir que en la versió d’aquest curs, he afegit una casella on apareix la qualificació trimestral sobre 10 (fent les ponderacions estranyes que comentava abans) per tal que els docents de Batxillerat que l’utilitzin els sigui fàcil poder donar la qualificació trimestral que els demanaran. Però, almenys, espero que en el seu dia a dia treballin amb nivells competencials de quatre estadis.

Español (Spanish)

One thought on “Qualificar competencialment amb una escala sobre 10?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.