Com definim els objectius d’aprenentatge?

Español (Spanish)

En la darrera entrada del blog, parlava de la importància de començar el disseny d’un procés d’aprenentatge pels objectius d’aprenentatge, en lloc de fer-ho a partir de les tasques.

Darrerament, quan faig cursos sobre avaluació, m’adono que una de les dificultats més importants que tenen els docents per avançar cap a aquesta avaluació formativa és aquesta definició d’objectius. De fet, m’ha sorprès, ja que sembla que és el que els docents hauríem de tenir més per la mà. Però m’adono que no és així. Veig més facilitat en crear una llista de verificació, o una base d’orientació, o en fer un comentari a una tasca d’un alumne, que no pas en definir clarament objectius competencials. I clar, remarco competencials.

Per tant, en aquesta entrada explicaré una mica el procés que jo segueixo. Com sempre, no pas per donar lliçons de res, que segur que hi haurà moltes mancances. Només per ajudar a reflexionar.

Amb la normativa actual, el currículum defineix competències específiques que, en si, ja són objectius. Però clar, només els defineix per al final d’etapa. No els defineix ni per cursos, ni per trimestre, ni per unitats, projectes, etc.

Per tant, com a docents, hem de plantejar-nos, davant d’un nou procés d’aprenentatge (unitat, trimestre, projecte, etc.) uns objectius més concrets que ens ajudin a assolir aquestes competències que marca el currículum pel final de l’etapa.

I compte! Si voleu anar en la direcció de l’avaluació formativa, hauran de ser objectius que els alumnes puguin entendre. I no només això, sinó que els puguin interioritzar i fer-se seus. De fet, caldria fer alguna activitat inicial per tal que ells els descobrissin o els acabessin de definir. Però això seria un altre tema. Com a mínim, definim-los nosaltres, però que ells puguin entendre i seguir.

A mi m’agrada definir els objectius pensant que continguin 4 aspectes, a més de començar amb un verb i aquestes coses més tècniques. No és una norma fixa, i en alguns casos igual només en posarem 3. Això no obstant, tenir-ho present m’ajuda a definir-los millor.

No és una norma que m'hagi  inventat jo. Diversos autors parlen més o menys d'aquests aspectes, però desconec si algun ho defineix exactament així (mil disculpes si és així, que no vull apropiar-me de res). Una cosa similar li he sentit a en Ramon Grau

Aquests quatre aspectes són:

Coneixements / Habilitats / Actituds / Finalitat (o context)

(un parèntesi pels que encara contraposen competència i coneixements. Com veieu, sense coneixement no hi ha competència)

Crec que la finalitat (a vegades pot ser més aviat un context) i les habilitats no haurien de faltar mai en un objectiu competencial. I els coneixements, en casos molt concrets (tot i que moltes vegades hi són sense ser explicitats).

Fixeu-vos que, en els currículums, les competències solen complir aquesta norma no escrita. Un exemple de primària, d’educació artística:

Si fóssim estrictes, hauríem de sobreposar colors, però crec que ja es veu la idea dels quatre elements.

Vegem-ho en un altre exemple, ara de llengua a secundària:

La idea és concretar les competències en objectius d’aprenentatge assolibles en un període de temps més curt, però que encara continguin aquests elements i que, a més, els alumnes puguin entendre i utilitzar.

Utilitzar per a què? Per saber si avancen. Si els objectius estan clars, podem dissenyar instruments d’avaluació (rúbriques, llistes…) amb els alumnes, per tal de veure les mancances que tenen i els avenços que fan. Si fem coavaluació, el feedback que els alumnes es donaran entre si estarà referenciat a aquests objectius. Si treballem amb instruments de reflexió de l’aprenentatge (diaris d’aprenentatge, carpetes d’aprenentatge, tiquets de sortida…) les reflexions aniran entorn de què aprenem i com aprenem aquests objectius.

Com veieu, si els objectius són clars, tota la resta de l’avaluació formativa girarà al seu entorn i encaixarà com un puzle.

No vull allargar-me més, tot i que el tema donaria per molt més, però veiem algun exemple concret. Trobaríeu els quatre elements en cada un?

  • Dissenyar i construir amb precisió màquines per desplaçar pesos de manera eficient
  • Expressar amb respecte les pròpies idees de forma oral de manera argumentada, clara i ordenada a partir de notícies actuals (aquí en lloc de finalitat, com dèiem, hi ha un context).
  •  Gestionar diners, utilitzant el càlcul mental amb sumes i restes, per poder planificar diverses compres.

Segur que tots són millorables. Però, a partir de cada un d’ells, és senzill pensar activitats competencials per desenvolupar-los i instruments (definint criteris d’avaluació) que permtin que els alumnes siguin conscients del seu procés.

Ja sabem que preparar processos d’aprenentatge (programar), no és un procés lineal. Quan tinguem clar els objectius i comencem a pensar activitats, entrarem en crisi i replantejarem objectius (o els matisarem o els afinarem). I quan els portem a l’aula, també els acabarem de definir amb els mateixos alumnes. Ja és això, cap problema. Però tenir l’esquema mental lienal, sabent que és fals, crec que ens ajuda en aquest disseny de processos d’aprenentatge.

Español (Spanish)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.