Aviat farà un any que vaig escriure un article parlant de la importància de definir els objectius d’aprenentatge. Al març en feia una continuació per ajudar a definir-los. Avui en faig una tercera entrada, arran dels comentaris que m’han anat fent diferents docents, demanant-me més concreció i exemples.
Els que em seguiu al blog sabeu que no soc expert de massa res. Explico la manera en què jo faig les coses i com hi he arribat, però segur que té mancances i és molt millorable. Així que, com sempre, no us ho prengueu com un dogma i comenteu tot el que cregueu, que així ens enriquim tots.
En l’entrada del març, vaig donar per sabut un aspecte que a mi em sembla clau. I, com ens passa sovint amb els alumnes, donat per sabut alguna cosa sol deixar gent fora.
En aquell article explicava la importància que els objectius continguin els següents 4 aspectes:
Coneixements / Habilitats / Actituds / Finalitat (o context)
Amb això ens assegurarem que el nostre objectiu és competencial. Però, abans, hem d’assegurar-nos que sigui objectiu. Pot semblar trivial, però l’experiència d’aquests mesos m’ha fet veure que no ho és tant.
Per tant, primer cal assegurar-nos que definim un objectiu i, després, que és competencial.
I com definim un objectiu? Crec que això val en molts àmbits, no només l’educatiu. Per definir un objectiu ens cal respondre dues preguntes: Què? i Com?
Sí, ja sé que no és molt original, però per més simple que sigui cal tenir-ho clar. En el cas d’objectius d’aprenentatge, què aprendran els alumnes?, com ho aprendran? Compte amb no confondre amb què faran els alumnes i com ho faran, que això seria per pensar activitats.
Ara sí, ja tenim tots els ingredients? No, ens en falta un i crec que no és gens menyspreable: els objectius d’aprenentatge han de ser comprensibles per als alumnes
Aquest punt és potser el que ens pot complicar més, ja que justament ens obliga a formular-los de manera senzilla. Hi ha res més complicat que fer les coses senzilles?
Per tant, hauríem de definir alguns objectius d’aprenentatge (pocs!) que guiessin als alumnes en el seu procés en iniciar una situació d’aprenentatge o un projecte (un projecte no és una SA? Ui, això ara no toca!). I, com diuen la Mariana Morales i el Juan Fernández al seu llibre La evaluación formativa, no s’hi val a projectar-los o donar-los perquè els alumnes els vegin. No, no, no.
Conèixer els objectius d’aprenentatge no s’ha de fer d’una manera rutinària, no n’hi ha prou amb escriure’ls. Cal comprendre’ls i concretar-los en les activitats que es van realitzant i referir-s’hi amb freqüència.
Juan Fernández i Mariana Morales al llibre La evaluación formativa
Aquests objectius haurien de sortir de les competències específiques, dels criteris d’avaluació i dels sabers que marca el currículum.
Recapitulem?
A veure, recapitulem. Hem de mirar les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers per concretar uns pocs objectius d’aprenentatge que han d’estar redactats de manera que responguin a la pregunta què han d’aprendre els alumnes?, a la pregunta com ho han d’aprendre els alumnes?, i cal que ens assegurem que aquests objectius contenen Coneixements (més o menys explícits), Habilitats (per a què) i Finalitat. Ah! I si pot ser que també continguin Actituds, millor que millor. I per acabar, que els alumnes els entenguin.
No sembla una tasca fàcil. Potser no, però per mi és la clau que ens permetrà fer un seguiment del procés d’aprenentatge. Ens permetrà avaluar formativament (nosaltres, els mateixos alumnes i els companys), ens permetrà fomentar la metacognició amb els alumnes i, finalment, quan calgui, ens permetrà qualificar.
Fins aquí, tot més o menys teòric i, per tant, m’he mullat poc. Algun exemple Jaume per poder entendre el que proposes? Glups! Som-hi. Poso un parell d’exemples, que igual poden ajudar a veure que, potser, tot és molt més senzill del que podríem pensar. La dificultat real la poso després dels exemples. Per enfangar-me ja del tot, posaré exemples de matèries que no són de la meva especialitat (així si no us agraden tinc excusa 😅)
Exemple 1
Ens situem en un SA on vulguem treballar la competència específica de l’àrea de Llengua Catalana:
CE 5: Produir textos escrits i multimodals, amb adequació, coherència i cohesió, i aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressivament autònoma i atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.
Concretem a 3r i 4t de Primària i tenim com a referència els següents criteris d’avaluació:
5.1 Redactar textos escrits i multimodals, propers, viscuts i escolars, de manera progressivament autònoma, a través de la selecció del model discursiu que millor respongui a la situació comunicativa, amb adequació, coherència i cohesió, iniciant-se en l’ús de les normes gramaticals i ortogràfiques més senzilles.
5.2 Aplicar estratègies de planificació, redacció, revisió i edició de textos de manera progressivament autònoma, amb ús de bastides, si escau, de manera individual o grupal.
I per acabar, mirem i triem els següents sabers:
Producció de textos propers o viscuts, de tipologia diversa, dirigits a diferents destinataris, amb acompanyament i una intenció concreta.
Aplicació d’estratègies elementals, individuals o grupals, de planificació, redacció, revisió i edició de textos escrits i multimodals propers a la seva experiència personal, en diferents suports, amb diferents propòsits i de forma acompanyada.
Amb tot això podem definir un objectiu (o més d’un) que els alumnes puguin entendre i pugui ser útil per un projecte o una situació d’aprenentatge o per un trimestre?
Aquí una proposta (que segur que molt millorable):
Escriure textos instructius (una recepta de cuina, les instruccions d’un joc), planificant-los i revisant-los, per explicar els passos a seguir en situacions reals.
De fet, segons la durada de la situació d’aprenentatge, igual no caldria posar textos instructius i podríem quedar-nos en escriure receptes o escriure les instruccions d’un joc.
Anem a veure si l’objectiu compleix el que dèiem.
- Què han d’aprendre els alumnes? A redactar textos instructius
- Com ho han de fer? Planificant i revisant.
- Hi ha continguts? Sí, les característiques dels textos instructius.
- Hi ha habilitats? També, escriure, planificar i revisar.
- Hi ha actituds? Ups, en aquest no. No passa res.
- És comprensible per alumnes de 3r o 4t de primària? Jo crec que sí.
Serveix perquè entenguin per què mirem models, per què estudiem les característiques dels textos instructius, per què escrivim receptes i les revisem, etc. Ens permetrà crear criteris d’avaluació i instruments d’avaluació (potser una llista de verificació).
Ha estat molt complicat? Crec que no.
Després vindrà el procés de crear activitats, que és un altre procés i, per tant, no hi entro.
Exemple 2
Anem ara a Ciències Social de secundària.
CE1: Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l’anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar-ho a través de diferents formats.
Amb el criteri:
CA 1.3: Elaborar i comunicar els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i formats, emprant les possibilitats que ofereixen els entorns i recursos digitals.
I amb el saber:
Identificació del llegat cultural del món clàssic, del judeocristià i de la civilització islàmica i valoració de les seves aportacions a Europa.
Quin objectiu podem proposar?
Relacionar de manera crítica l’organització social actual amb la del món clàssic, a partir de cerques i tractament d’informació, elaborant diverses representacions en grups cooperatius, per comprendre el llegat que en tenim.
Anem a veure si l’objectiu compleix el que dèiem.
- Què han d’aprendre els alumnes? A relacionar organitzacions socials (comparar, analitzar…)
- Com ho han de fer? Elaborant diverses representacions, a través de cerques i tractament d’informació, de manera cooperativa.
- Hi ha continguts? Sí, l’organització social actual, la del món clàssic, tipus de representacions…
- Hi ha habilitats? També, relacionar i elaborar.
- Hi ha actituds? Ara sí, de manera crítica.
- És comprensible per alumnes de l’ESO? Jo crec que sí.
Fixeu-vos que l’objectiu, tot i ser més o menys senzill, comprèn només unes parts de la competència, criteri i saber triats. També comprèn altres competències. El fet de voler tenir pocs objectius també farà que cada un pugui abraçar diversos aspectes.
Segur que podríem trobar altres objectius amb les mateixes competències. Recordem que les competències són per al final de l’etapa.
Igual que abans, caldrà definir activitats, però això ja seria un altre procés, que segur que ens faria replantejar aquest objectiu.
La dificultat
Com deia abans, deixo la dificultat més gran segons la meva opinió per al final. I no és res més que el treball en equip dels docents.
No n’hi ha prou en definir bons objectius. Cal que si mirem tots els objectius que hem treballat en tota l’etapa, no ens hagin quedat forats. Els decrets de currículum són de mínims, per tant, no hauríem de deixar de treballar cap competència ni cap criteri d’avaluació.
I, aquesta tasca, només es pot fer amb la coordinació de tots els docents.
