Arran de la publicació de la nova versió de CoRubrics que permet fer coavaluacions amb llistes de verificació, diverses persones m’han preguntat si aquestes llistes de verificació són el mateix que les bases d’orientació.
La meva resposta ha estat clara. No. Són instruments diferents, malgrat que, a vegades, poden ser molt similars.
La primera diferència és la seva intencionalitat. La base d’orientació, també anomenada full de ruta, és una llista que l’alumne ha de construir (o que li hem de donar), ABANS de començar a fer una tasca. Serveix perquè l’alumne tingui clar quins passos ha de seguir i/o perquè l’alumne tingui clars els aspectes importants a tenir en compte.
Per tant, la base d’orientació li dona una bastida a l’alumne per tal de tenir més clar el camí per fer la tasca.
En canvi, la llista de verificació és una llista per comprovar si la tasca que l’alumne ha realitzat és correcte i per detectar aspectes que pot millorar. Per tant, pel que fa a la intenció, és una llista a posteriori de fer la tasca. Dic pel que fa a la intenció, ja que el més idoni és que l’alumne tingui aquesta llista quasi des d’un principi per anar comparant la tasca.
I d’on surten les confusions? De la seva utilització pràctica. Si decidim utilitzar una llista de verificació i li donem a l’alumne quasi des del principi, en el fons també l’està guiant en el camí de construir la tasca. Per tant, també està fent la funció de bastida.
I ja està bé i no passa res que els dos instruments puguin tenir moltes semblances, però també està bé tenir clara la diferència per remarcar perquè les volem usar. La base és ideal per guiar l’alumne en el camí a seguir. La llista és ideal per revisar la tasca mentre la van desenvolupant.
Per aquest motiu la llista de verificació té una casella al costat de cada punt per indicar si la tasca el compleix o no. En qualsevol moment, l’alumne o un company poden agafar la llista i revisar la tasca per veure els punts que no es compleixen i cal millorar (sempre millor que la llista tingui un camp de comentaris per poder explicar per què compleix o no el punt en concret).
La base d’orientació no té caselles, ja que no comparem amb res. Abans de fer la tasca, fem la llista de passos a seguir. Però és abans de fer-la, per tant, no verifiquem res.
Com deia, a la pràctica poden tenir aspectes molt semblants. Posem, per exemple, que la tasca a realitzar sigui escriure un text argumentatiu.
És possible que hi hagi punts quasi idèntics. En algun moment la base d’orientació dirà alguna cosa com: “Escriure un títol que resumeixi el tema que es planteja en el text”. En la llista de verificació dirà: “El títol resumeix el tema que es planteja en el text”. És el mateix? No ben bé. En el primer, l’alumne ha previst una acció que haurà de fer i, en el segon, l’alumne revisa que la seva tasca contingui aquest punt.
Però, igual que hi ha semblances, també hi haurà diferències, ja que no és el mateix verificar si un text és argumentatiu que guiar els passos per fer-lo. Segurament la base d’orientació indicarà alguna cosa com: “Escriu una llista d’arguments a favor del tema que es planteja. Escriu també una llista d’arguments en contra. Ordena els arguments de més importants a menys. Seleccionen tres o quatre que consideris més fonamentals….”
En canvi, la llista segurament dirà: “En el primer paràgraf es presenta l’argument més important. S’utilitza més d’un argument per argumentar el tema plantejat…”
Si voleu són diferències, en alguns casos, subtils. I no passa res si fem un llista de verificació que fa funcions de base d’orientació o a l’inrevés. El que importa és que l’alumne tingui una bastida per poder fer la tasca i tingui criteris clars per poder revisar i millorar la seva tasca. Però em sembla que ser conscients de les diferències teòriques dels dos instruments ens pot ajudar a usar-los millor, encara que després en barregem l’ús.