Programar el treball per projectes

Español (Spanish)

Fa uns quants anys que intento aprofitar l’aprenentatge basat en projectes a les meves classes i, també, al centre amb projectes interdisciplinaris. Tot i això, com més hi treballo més m’adono que n’he d’aprendre més.

És per això que he decidit anar publicant alguns articles amb algunes de les conclusions a les que vaig arribant. Igual que la resta d’articles que trobareu en aquest blog, en cap cas vol ser referència ni indicar l’únic camí. Simplement pretenc obligar-me a reflexionar sobre el que faig (i això ja és prou interessant, ho llegeixi algú o no) i compartir l’experiència. Sempre he defensat que cal compartir el que es fa a l’aula, ni que sigui perquè altres vegin el que no s’ha de fer mai. Així que aquest article serà molt poc tecnològic.

Però entrem en matèria. En aquest article vull parlar de l’inici d’un projecte: de la seva programació. Certament els projectes són vius i del que es programa al que acaba passant hi ha d’haver diferències. Però a mi sempre m’ha anat molt bé programar els aprenentatges. I, amb més raó, si no només volem treballar continguts. Si volem un projecte amb aprenentatges significatius, on es treballin els continguts però amb la finalitat d’adquirir competències, cal programar-lo bé.

Al meu centre, quan plantegem un projecte (sigui d’una matèria sola o interdisciplinari), sempre comencem pels continguts. Quins continguts dels que marca el currículum volem treballar en el projecte? Només d’aquesta manera aconseguirem no oblidar-nos de cap contingut curricular. I dic oblidar-nos, ja que una altra cosa és que, davant de currículums massa extensos, decidim conscientment prioritzar-ne uns davant d’uns altres.

Per tant, agafem la normativa (cada comunitat autònoma té les seves particularitats) i seleccionem els continguts a treballar. En el cas de Catalunya i a secundària, agafem el decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, de l’agost del 2015.

Veurem el procés a través d’un exemple real, un projecte interdisciplinari de dues matèries (Física i Química / Informàtica) de 4t d’ESO que estem preparant pel proper curs. Hem triat els següents continguts (feu clic a la imatge per veure el full de càlcul complet):

Com és lògic, difícilment podrem triar els continguts si no tenim al cap alguna idea del projecte. Però jo intento que sigui simultani. Mentre miro el currículum, van apareixent idees que anoto. Li vaig donant voltes, vaig veient quins continguts surten, vaig descartant idees, vaig descartant parts del currículum, van sortint noves idees, vaig mirant idees d’altres companys… Fins que arribo a una possible idea (meva o no) que em cobreix parts del currículum.

En aquest exemple, la idea del projecte no és meva. És una idea de’n Sergi del Moral i de’n Dani Laguna sobre construir una maqueta d’una catapulta. Ells ho aplicaven a un projecte de 3r d’ESO de Matemàtiques i Tecnologia i la idea nostra és aplicar-ho a 4t.

Un cop ja tenim la idea i ja hem seleccionat els continguts, arriba el torn dels criteris d’avaluació. Què han de poder fer els alumnes si entenen els continguts? Aquests criteris també venen a la normativa. Així que es tracta de relacionar continguts i criteris. Encara no pensem en activitats concretes, però comencem a tenir elements per intuir-les.

I les competències? Tan importants són els continguts com les competències. Per mi no hi ha d’haver exclusió. Les competències sense continguts no es poden adquirir. Però els continguts, sense competències, no tenen sentit.

Per tant, arriba el moment de tenir-les en compte. Quines competències clau volem que tinguin més pes en aquest projecte? Això no ho podem fer de forma aïllada. Pràcticament totes les competències clau es podrien treballar en cada projecte, però es tracta de decidir en quines volem aprofundir en aquest (en d’altres incidirem més en altres competències). Repassem la normativa i mirem bé les competències transversals i les competències bàsiques d’àmbit. Ens marquem aquelles que treballarem i avaluarem.

I, per arribar a les activitats, ens cal definir la pregunta guia del projecte (o preguntes guies). De ben segur que amb la idea inicial ja l’hem pensada, però cal especificar-la bé. D’aquesta manera, les activitats que crearem tindran un sentit clar, avançar en donar resposta a aquesta pregunta.

Ara sí arriba el moment de crear les activitats. Haurem de relacionar aquestes activitats amb continguts, competències i criteris d’avaluació. És possible? Segur que sí, però no en un procés lineal. Si hem arribat fins aquí, segur que hem canviat la idea inicial uns quants cops. Per tant, hem canviat els continguts, els criteris i les competències que volíem treballar uns quants cops. Però cap problema. Només estem dissenyant un projecte i ens queden altres projectes per dissenyar o altres classes per preparar i cobrir la resta de competències i continguts.

Definir què és una activitat (o blocs d’activitat) no és senzill. Per mi, la creació d’un portfolio és una activitat, malgrat que l’haurem d’anar fent durant tot el projecte. La construcció final de la catapulta també ho serà. Però realitzar exercicis de moviments parabòlics, també.

Quantes activitats preparem? Les fem molt tancades? Les dirigim? Deixem que els alumnes triïn activitats o en proposin de noves? Preguntes lògiques i que la resposta dependrà del grup, del professor, de l’experiència tant del grup com del professor en treballar per projectes. De fet aquesta serà la clau del projecte, però en tot cas ho deixo per un altre article: Definir un bon projecte. Si algú hi està molt interessat li recomano el blog del BUK Institute for education, que fa molts anys que hi treballen i ho tenen molt definit.

Ens queden encara tres passos per acabar de programar el nostre projecte. El primers és detallar cada activitat. Hem definit més o menys les activitats, quines competències, continguts i criteris d’avaluació utilitzarem, però cal definir amb exactitud cada activitat. Si hem decidit que facin un portfolio, com ha de ser? Si han de construir una catapulta, quines especificacions els demanem? Quins materials els oferim? Si hem decidit que caldrà fer exercicis sobre moviments rectilini, quins exercicis? Tots els alumnes els mateixos? Però aquesta part no és res més que el que fem habitualment quan preparem una classe.

El segon pas que ens queda és l’avaluació. I no és un pas menor. Com avaluarem les activitats? Tenim moltes pistes, ja que tenim clars els criteris d’avaluació. Un bona opció serà utilitzar rúbriques, però ni molt menys la única. El disseny d’una rúbrica sempre és complicat i sempre és recomanable fer-l’ho amb els alumnes, però amb tota la feina que ja hem fet (continguts, competències i criteris), els procés se’ns simplifica. I, a part de les rúbriques, com més farem l’avaluació? Com els alumnes s’autoregularan per saber que estan en el bon camí del projecte? Què hauran de lliurar de manera individual i què en grup? I, posats a fer i trencant una mica el discurs innovador que ara predomina, caldrà dissenyar alguna prova escrita individual (digues-li examen)?

El darrer punt serà la temporització. Segurament serà el més senzill sobre el paper i el més difícil a la pràctica. És difícil preveure el ritme dels alumnes, les preguntes que es faran i què voldran respondre, les branques per on apareixerà el seu interès… Però si prèviament no hem pensat (ni que sigui de manera aproximada) quina és la temporització que tenim, el projecte pot sofrir l’efecte xiclet i no acabar mai.

Resumint, per mi programar un projecte consisteix en:

Veient el resum, la pregunta apareix sola. Quina diferència hi ha entre programa un projecte i programar una matèria per competències? Segons el meu parer, només una. En un projecte les activitats estaran clarament orientades a contestar una pregunta guia. Però, per la resta, no hi sé veure cap més diferència. D’aquí que treballar per projectes, si es fa correctament, sigui una manera (no pas la única) de treballar per competències.

En tot cas, com deia al principi, només presento les meves conclusions de treballar d’aquesta manera durant uns quants anys. Qualsevol dubte, objecció o intercanvi d’experiències serà molt ben rebut als comentaris o a les xarxes socials.

Español (Spanish)