Avui acabem l’any i tinc un desig senzill per al proper. De fet el tinc avui i la resta de l’any, però aquests dies és més típic comunicar-los.
Un desig molt senzill: compartiu i animeu a compartir els materials que creeu com a professors.
Blog de Jaume Feliu
Avui acabem l’any i tinc un desig senzill per al proper. De fet el tinc avui i la resta de l’any, però aquests dies és més típic comunicar-los.
Un desig molt senzill: compartiu i animeu a compartir els materials que creeu com a professors.
Avui canvio i deixo una mica de banda la tecnologia. Els que seguiu aquest bloc ja sabreu que la tecnologia la trobo útil si ens ajuda a millorar metodologies a l’aula i organització de centre. I avui parlaré justament de metodologia a l’aula.
És època de preinscripcions i, com a pare que sóc, he anat a diferents portes obertes de diferents instituts. El treball per projectes sembla que està de moda i pràcticament tots els centres que he visitat en feien bandera d’una manera o altra. Ja ho trobo positiu, tot i que em resulta una mica sorprenent la facilitat amb què es ven. Fa anys que hi treballo i trobo difícil fer bons projectes. Però no és aquest el tema que vull exposar.
Aquest curs he començat a utilitzar la realitat virtual a classe. Amb unes simples ulleres com les de la imatge, ens hem endinsat en el món de la creació en 3D.
Aplicacions de la VR a classe n’hi ha infinites i no les descobrirem ara totes. Només presentaré l’activitat que faig per tal que siguin els mateixos alumnes els que creïn objectes en 3D que es poden veure després en unes ulleres de VR.
Quan vaig començar a utilitzar les rúbriques d’avaluació ara fa 5 anys, les usava exclusivament per avaluar activitats concretes. Com que sóc de l’especialitat de tecnologia, vaig començar a utilitzar-les per avaluar objectes o productes que els alumnes construïen. Una maqueta d’una casa, un anunci de televisió, un programa de ràdio, un joc de mecanismes… Quan començàvem l’activitat els alumnes coneixien el que els demanava i, per tant, entenien millor la qualificació final.
Amb el temps, vaig introduir la coavaluació. No només era jo qui avaluava el producte final de l’activitat, sinó que els companys també ho feien. Això dotava als alumnes de sentit crític, tan amb els seus treballs com amb els dels companys.
Continue reading “La coavaluació i l’autoavaluació ens permeten conèixer millor els alumnes”
Ja fa força anys que treballo a l’aula amb projectes (no entrarem ara a discutir si són o no ABP) i en farà quatre que ho faig de manera transversal. De manera transversal o globalitzada o interdisciplinar o… vaja, que cadascú li posa el nom que vol. Per entendre’ns, fa quatre anys que faig projectes on intervenen diferents professors de diferents matèries. I la veritat és que no és gens senzilla la coordinació entre tots si del que es tracta és que els alumnes facin un sol projecte i no acabin fent trossos a cada matèria sobre un mateix tema.
Les eines del Google apps m’han ajudat en aquesta coordinació i en aquest article explicaré la manera en que actualment els organitzem (tot i que aquesta manera està en constant evolució). Sense voler donar lliçons de res, crec que pot ser útil per agafar idees o per veure el que no s’ha de fer 😉
Continue reading “Organitzant projectes amb eines de Google”