Alguns aclariment sobre el qViC

Aprofitant les 4000 descàrregues del qViC de secundària, vull fer algunes consideracions sobre el seu ús. Evidentment, que cadascú l’utilitzi com vulgui, però em ve de gust explicar els raonaments d’algunes decisions que vaig prendre per configurar-lo tal i com està.

Abans però, deixeu-me escriure dues ratlles per expressar la meva perplexitat sobre el nombre de descàrregues. Avui en dia existeixen diverses aplicacions per fer el seguiment dels alumnes, amb empreses darrera que les mantenen i milloren. El qViC crec com només té dos punts forts davant d’aquestes aplicacions: 1) és gratuït (sobre els 10€ aprox que valen aquestes apps.) i 2) s’enfoca clarament a les competències. Aquest nombre de descàrregues em fa pensar que hi ha molt professorat que ha entès que això de les competències no és un afegit, sinó que són els objectius que han de vehicular tot l’aprenentatge.

Dit això, anem al que volia comentar.

Competències

Els que coneixeu el quadern ja sabeu que per utilitzar el quadern cal començar definint quines competències es volen aprofundir en un trimestre. Les competències són molt àmplies, ja que són per a tota l’etapa educativa. Per tant, cal concretar la competència en el que es vol aconseguir en un trimestre. Aquesta concreció (hi ha qui en diu concreció i hi ha qui en diu objectiu d’aprenentatge, no ens barallarem) es defineix lògicament a partir de la competència, però també amb els criteris d’avaluació i els continguts.

Per exemple, un parell de competències que podríem concretar en un trimestre (perdoneu que escombri cap a casa, en el meu cas Tecnologia). La primera la concretem en el model de forces i moviments. La segona en un memòria tècnica.

Planificar-ho d’aquesta manera ens permetrà recopilar quins aspectes de cada competència han treballat els alumnes i en quines hem incidit més o menys durant tota l’etapa.

Qualificar vs Avaluar

Cal dir ben clar que el qViC és un quadern de QUALIFICACIÓ competencial. Ens donarà un cop de mà per avaluar, però la seva funció és principalment qualificar l’assoliment de les competències. Com diuen els germans Johnson en el llibre L’avaluació en l’aprenentatge cooperatiu (2016), cal avaluar molt, però qualificar només de tant en tant (la cita no és literal).

I per què ho especifico? Perquè el quadern pretén qualificar trimestralment. Per tant, ens ha de permetre tenir dades per decidir si l’alumne ha assolit la concreció que volíem. Però això només és una part petita d’avaluar. Em pregunten sovint, quantes competències hem d’avaluar en un trimestre? I sempre contesto, TOTES les que apareguin. I les hem de posar totes al quadern? NO! Al quadern només posem aquelles poques que en un trimestre volem aprofundir especialment. Però si realitzant activitats apareixen aspectes d’altres competències, està clar que les avaluarem. Les avaluarem fent un comentari, demanant que reflexionin sobre el que han après, destacant els aspectes positius que han desenvolupat… Avaluarem molt, però d’aquesta manera, sense qualificar.

En canvi, per les competències que haurem seleccionat per un trimestre, ens caldrà dissenyar eines per detectar quin nivell d’assoliment ha adquirit cada alumne. Aquestes són les que indicarem al quadern. Aquestes són les que qualificarem al quadern.

Activitats

Un cop tenim clars els objectius (la concreció), cal definir les activitats. Aquí crec que he d’explicar què entenc jo per activitat, ja que reconec que el terme pot portar a confusió. Tal i com he pensat el quadern, les activitats són un conjunt de tasques complexes que els alumnes realitzen. Per exemple, en el meu cas, seguir un tutorial per fer un programa amb Scrtach no és una activitat. És només una tasca d’una activitat. Altres exemples. Completar els buits escrivint v o b no és una activitat. Sumar diverses fraccions no és una activitat. Tot això, per a mi, són parts d’activitats més complexes.

Si un dels objectius és que els alumnes siguin capaços de crear un videojoc, serà necessari fer diverses pràctiques prèvies més o menys guiades per acabar planificant i dissenyant el videojoc. Per a mi, l’activitat serà tot el conjunt. I d’aquesta activitat podré definir un rúbrica per determinar el nivell d’adquisició de l’alumne. Des del que es queda amb les pràctiques més senzilles guiades, passant pel que fa les pràctiques bé però el seu videojoc no aprofita el que ha après i el fa senzill, fins al que ha fet les pràctiques bé i ha fet la translació del que ha après per fer un videojoc complet. En el quadern, només apareixerà una activitat, la creació del videojoc. Durant el procés haurem avaluat molt, però la qualificació serà al final, tot i que tindrà en compte tot el procés.

Si un dels objectius és escriure un discurs amb adequació, coherència, cohesió i correcció, segur que fer exercicis d’ortografia és un part important i necessària. Per mi, l’activitat discurs contindrà el discurs final que escriurà l’alumne i tots els exercicis previs que haguem realitzat. Només així podré saber en quin nivell de competència està cada alumne.

El mateix podríem dir amb les fraccions matemàtiques. El fet que el qViC sigui un full de càlcul ens permet afegir més fulls per anar anotant, de la manera que creguem més convenient, aquestes tasques prèvies o necessàries per arribar al final de la competència.

Moltes vegades, una mateixa activitat (complexa i/o formada per tasques més senzilles) ens permet qualificar més d’una competència. Per això, després de definir-les en el full Activitats

cal indicar en el full Competències quines seran les que qualificarem amb cada activitat.

Qualificació d’activitats

Si les activitats són complexes, formades o no per diferents tasques més senzilles, i, a més, hem definit una rúbrica per cada activitat (per tant no en poden ser moltes per no morir en l’intent), no hauria de ser massa complicat poder indicar l’assoliment de cada competència.

A vegades, una mateixa competència la qualifiquem amb diferents activitats, ja que cada activitat en qualifica un aspecte diferent. Més d’un cop m’han demanat de poder fer una mitjana ponderada. Però crec que és un error d’interpretació. Si les activitats són complexes i competencials, quin sentit té donar més importància a una que l’altra. Si en una l’alumne ha demostrat un assoliment notable i en una altra activitat un assoliment excel·lent, crec que només podem fer una mitjana aritmètica. Si els assoliments són diferents serà perquè són aspectes diferents de la mateixa competència. Perquè donar més pes a un que a un altre? Si parlem d’una mateixa competència, la mitjana aritmètica és el que millor representa l’assoliment.

Actitud

També diversos professors m’han demanat algun lloc per indicar un % d’actitud, que per a ells és molt important l’actitud de l’alumne i volen que tingui un pes en la qualificació final. No em sembla una mala opció, sempre i quant realitzem accions per tal que l’alumne tingui clar quines actituds ha de tenir i com millorar-les. Per tant, cal avaluar aquesta actitud per tal que l’alumne aprengui i millori. No s’hi val a utilitzar-ho com a càstig pels que es porten malament.

La millor manera de fer-ho, crec, és considerar que aquesta actitud és una activitat, que podem treballar amb diverses tasques.

Com a competència, podem definir la següent

Lògicament, per determinar si l’alumne està o no assolint aquesta competència ens haurem de crear un graella d’observació. Com que el qViC és un full de càlcul, si ens cal, podem afegir algun full i crear-la. També podem aprofitar el full Actitud i registrar-ho allà.

Qualificació final

En aquesta darrera part, la cosa ja no té secret. Ens apareixeran tots els nivells d’assoliment de cada alumne de les competències que hem decidit qualificar en un trimestre. I en fem una mitjana ponderada. Així, qui volia posar un 10% d’actitud, pot fer-ho amb la competència personal i social 2.

Quin sentit té aquesta mitjana ponderada? La veritat, no en tinc ni idea. Quin sentit té fer mitjana d’un assoliment d’una competència personal i social amb una cientificotecnològica? Diria que cap.

Però la normativa diu que hem de donar un assoliment global de cada matèria. Cert que la normativa només ho exigeix a final de curs, però la incoherència està en fer mitjana de competències que no tenen res en comú, no en el moment en que es fa.

Crec que seria més honest donar l’assoliment de cada competència i llestos. Això contribuiria que aquesta qualificació formés part de l’avaluació formativa. Tots sabem que si a un alumne li retornes una tasca amb nota i comentari, el comentari serveix de poc. Igualment, si en un informe trimestral dones assoliments globals per matèries, el desglossament de cada matèria per competències de poc servirà. En tot cas, cal complir la normativa.

Per cert, ja que fer aquesta mitjana té poc sentit, vaig afegir una columna de punts extres per poder sumar o restar el nombre que vulguem per tal d’ajustar l’assoliment global al que nosaltres creguem millor.

No sé si tot aquest article haurà servit. De fet, no sé si algú arribarà al final. Insisteixo que cadascú pot utilitzar el qViC com vulgui, indicant si vol només una competència o indicant-ne 20. Només he volgut compartir alguna de les reflexions que han configurat el qViC tal i com està. Ah! I recordeu que no sóc doctor en res, ni pedagog, ni psicòleg, ni res de res. Un simple professor de Tecnologia que té la mania de llegir molt, reflexionar i debatre amb companys com podem anar millorant l’aprenentatge dels alumnes, complint més o menys la normativa i sense morir en l’intent. No em feu gaire cas.