Darrerament llegeixo molts articles demanant l’avaluació sense examens. I hi estic d’acord, tot i que fer un examen un parell de cops a l’any tampoc fa mal, que a la vida també s’ha d’estar preparat per demostrar les habilitats memorístiques (carnet de conduir, oposicions, selectivitat…). Però, que quedi clar, que he dit un parell de cops l’any!
Per la meva experiència en diferents centres, majoritàriament, l’avaluació d’un alumne a les diferents matèries es basa en exàmens, treballs de continguts, dossiers d’exercicis a classe i alguna exposició oral. De fet, els exàmens no falten mai i les altres apareixen amb molta menys freqüència.
I, també majoritàriament, aquestes activitats s’utilitzen com a comprovació que l’alumne ha après. Es fan exercicis a classe, s’expliquen uns continguts… i per comprovar que l’alumne ho assimila es fa alguna activitat d’avaluació de les anomenades (treball, dossier, examen…).
Però les activitats d’avaluació jo les entenc com una part importantíssima del procés d’aprenentatge, no com un comprovació.
Per no concentrar les crítiques només en els exàmens, agafem per exemple un dossier de classe. De què li serveix a un alumne lliurar un dossier al professor a final de trimestre i que se li torni corregit amb una nota? Això l’ha ajudat a aprendre o és només una mesura de control?
Quan demano dossiers de classe als alumnes, no és per controlar que l’estan fent, sinó perquè aprenguin. Per tant, passo taula per taula, el demano i el mirem amb l’alumne. Revisem què té, què li falta… I li demano que el millori d’acord amb el que hem parlat. Vaja, intento que l’activitat de lliurar el dossier provoqui la reflexió del seu aprenentatge. I reflexionant, aprèn molt més.
I aquesta possibilitat de millora té una altra implicació tant o més important que la reflexió. L’alumne parteix de la seva feina inicial sense cap nota, només comentaris, i la pot millorar. Per tant, es compara amb ell (i no amb altres companys) per superar-se i realitzar-ho millor. No pot comparar-se amb els companys perquè no té cap nota, de moment.
Tot el procés el documento, per tant sé quines mancances tenia el primer dossier que ha lliurat, les millores que té el segon (i el tercer o quart… si cal). I, si parlem de notes, només aquell dossier farà que a la meva llibreta de notes (digital, evidentment) apareguin 3 o 4 numerets, amb un clara evolució que m’indica si l’alumne està aprenent.
El mateix passaria amb treballs que es demanin als alumnes. Té sentit demanar un treball, rebre’l, corregir-lo i tornar-lo? Certament que amb els comentaris que fem l’alumne sabrà quines són les seves mancances. Però em sembla més interessant especificar bé quins aspectes volem que aprengui fent el treball (aquí les rúbriques ens poden ajudar molt) i fer un seguiment de la tasca perquè pugui anar-la millorant i, així, millorar l’aprenentatge.
L’activitat d’avaluació hauria de servir perquè l’alumne aprengui, no perquè el professor controli si l’alumne sap o no.
Lògicament, algunes activitats d’avaluació es presten més a aquesta reflexió i millora. D’altres, i els exàmens són l’exemple típic, és molt i molt difícil. S’intenta amb els examens de recuperació. Si l’alumne suspèn un examen, se li mostren els errors i se li fa un de recuperació. Però com que principalment s’avaluen contingut memorístics (sinó perquè no els deixem fer amb apunts, ordinadors…?), no hi ha reflexió possible sobre l’aprenentatge.
Caldria emmarcar aquest concepte d’activitat d’avaluació en un canvi metodològic a l’aula. Té poc sentit fer classes magistrals i després voler fer aquest seguiment de les tasques i millorar-les. Però l’article només volia provocar la reflexió d’aquells que veuen l’avaluació com una eina de control del professorat per veure si els seus alumnes saben o no.
En un altre article explicaré com utilitzo les rúbriques en aquesta concepció d’activitats d’avaluació, per provocar la reflexió dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge. I quin perills pot tenir-ne un mal ús, que pot provocar molta feina i que no serveixin per aquesta reflexió.
