Eines per a una avaluació formadora i formativa

Nick Youngson CC BY-SA 3.0 Alpha Stock Images

esEspañol (Spanish) enEnglish (English)

Nick Youngson CC BY-SA 3.0 Alpha Stock Images

Moltes vegades, quan parlem d’eines per a una avaluació formativa i/o formadora, posem en el mateix sac eines informàtiques, estratègies i tasques dels alumnes. Com que les tres coses poden contribuir a aquesta avaluació, és normal que succeeixi. Però en aquest article vull diferenciar-les i veure algunes alternatives per a cada aspecte.

Serà un article molt obert esperant aportacions d’altres professors que puguin complementar el meu coneixement limitat d’eines. 

Primer definim molt ràpidament avaluació formativa i formadora. En tot l’article em referiré a l’avaluació, tal i com ho defineix Neus SanMartí a Avaluar per aprendre (2010), com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los.

Citant la mateixa Neus, l’avaluació formadora és aquella on les decisions les pren fonamentalment la persona que aprèn (l’alumne en el nostre cas). L’avaluació formativa és aquella on les decisions les pren fonamentalment el professorat.

Tasques dels alumnes

Comencem per les tasques dels alumnes. Aquesta potser és la part més senzilla. Quines tasques dels alumnes afavoreixen més l’avaluació formadora? Ràpidament pensarem en carpetes d’aprenentatge (portafolis) o en diaris de classe. I, a partir d’aquí, qualsevol altra tasca on l’alumne hagi de realitzar una reflexió sobre el què està fent i sobre el que està aprenent.

Si l’alumne s’ha d’aturar per valorar el que està aprenent, segur que està realitzant una avaluació formativa.

Però, de fet, la llista podria ser llarguíssima. Una redacció, una presentació oral, un vídeo sobre algun aspecte que es treballa a l’aula, també poden esdevenir tasques que faciliten una avaluació per part del propi estudiant i, per tant, una avaluació formadora. I, també, per què no, tasques digitals. Una tasca d’EDpuzzle, on les preguntes invitin a la reflexió de l’aprenentatge també pot anar en el camí de l’avaluació formadora.

Si les tasques les realitza l’alumnat, aquesta realització sempre pot provocar una avaluació formativa, però no formadora. És el propi alumne que realitza l’activitat i, abans que la vegi el professor, és ell qui ha de prendre les decisions per a la seva millora.

Estratègies

Un cop la tasca, sigui la que sigui, s’ha iniciat, és quan cal cercar estratègies que puguin introduir l’avaluació formativa. L’estratègia més utilitzada és la retroalimentació (el feed-back). Algú (professor, companys, família, externs…) revisa la tasca i fa propostes de millora. Aquesta retroalimentació és, sense cap dubte, l’estratègia més poderosa. Què es pot millorar? Què està molt bé i cal seguir fent igual?

Si a classe tinguéssim 10 alumnes, aquí acabaria la llista d’estratègies. Podríem anar fent retroalimentació constant. Mentre l’alumne anés desenvolupant (o creant) alguna tasca, tindria propostes de millora pròpies, del professors i dels companys que l’ajudarien a avançar. Però la realitat és la que és i, amb 30 alumnes a classe, aquesta retroalimentació és molt menys present.

Per tant, apareixen altres estratègies que poden anar bé. L’ús de rúbriques, ja siguin analítiques, d’un sol punt o holístiques, pot afavorir aquesta avaluació formativa (i també formadora quan el propi alumne es fa la revisió). Ara bé, utilitzar una rúbrica per avaluar de manera formativa no és res més que donar una retroalimentació de manera més ordenada i sistemàtica. L’alumne té un referent clar d’on ha d’arribar i de quins aspectes ha de tenir en compte i, per tant, és més senzill que ell mateix detecti les seves mancances (avaluació formadora) i també és més senzill i ràpid que el professor i els companys li indiquin els aspectes a millorar. Amb això no vull treure importància a les rúbriques, però sí vull destacar que és la retroalimentació el que facilita que l’estudiant detecti punts forts i febles i millori l’aprenentatge.

I tot i que no és la intenció de l’article, aprofito per trencar una llança en favor de la reducció de ràtios. Per si sola està comprovat que és una mesura amb molt poc impacte en els resultats. Però, reduint aquesta ràtio d’alumnes per professor, podem fer una retroalimentació millor en qualitat i en quantitat, que sí que és una mesura que té un alt impacte en els resultats dels alumnes.

Eines informàtiques

Les eines informàtiques que ens poden ajudar en l’avaluació formativa i formadora seran les que ens ajudin en qualsevol dels aspectes anteriors. Trobem un munt d’aplicacions per al primer aspecte, les tasques dels alumnes. Des d’Edpuzzle que ja he citat abans, passant per Flipgrid, WeVideo, Powntoon o qualsevol dels centenars d’aplicacions que utilitzem amb alumnes. Si tenim clar que els alumnes han de reflexionar sobre les tasques que estan fent i com les estan fent, pràcticament totes les aplicacions ens poden ser útils.

Però quan ens endinsem en el segon aspecte, el de les estratègies, la cosa ja canvia i és més complicat.

Trobem entorns virtual d’aprenentatge (LMS) com ara Moodle o Classroom que ens permeten retroalimentació (normalment a través de comentaris) amb els alumnes. Per mi, en els dos casos (en un més que en l’altre), la manera de donar aquesta retroalimentació encara queda lluny de ser àgil i ràpida.

També trobem documents col·laboratius on podem deixar comentaris als alumnes (llàstima que no es pugui fer amb els Sites de Google).

Les aplicacions de seguiment d’alumnes (com ara Additio o Idoce) han incorporat les rúbriques, però com a eina qualificadora. Flipgrid mateix també permet avaluar els vídeos que els alumnes pengen amb una rúbrica. Però s’utilitzen per qualificar la tasca. En algun altre article ja he dit que millor qualificar amb rúbrica que sense, però això sol no és signe d’avaluació formativa (i, menys, formadora).

Escombrant cap a casa, podríem trobar CoRubrics que es pot utilitzar com a eina qualificadora i prou. Però que també permet usar-la de manera repetida i sense utilitzar notes numèriques per avançar més en la línia de l’avaluació formativa. Seguint escombrant, vaig presentar no fa massa un petit script per utilitzar rúbriques d’un sol punt de manera àgil amb els alumnes.

I poca cosa més. Crec que, en aquest aspecte, encara tenim camp per recórrer. Molts centres han començat a desenvolupar aplicacions pròpies per poder millorar aquesta retroacció. Però són solucions molt personalitzades, que en molts casos han hagut de pagar desenvolupament a mida i que no són públiques.

Conclusió

Si volem avançar realment cap a l’avaluació formativa, cal cercar eines en els tres aspectes. Cal repensar les tasques que els alumnes realitzen, cal millorar les estratègies que utilitzem per tal que els alumnes detectin les millores a realitzar i cal utilitzar (potser crear) eines informàtiques que ens facilitin tot aquest procés.

 

esEspañol (Spanish) enEnglish (English)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada