Rúbriques i avaluació formativa

esEspañol (Spanish) enEnglish (English)

Molta gent encara creu que avaluar amb rúbriques és fer avaluació formativa i, en molts casos, no és així. Un rúbrica, de fet, proporciona criteris clars a l’hora d’avaluar una tasca. Ara bé, això es pot fer per tal que l’alumne detecti els seus errors i els seus punts forts i per tal que reflexioni sobre el seu aprenentatge (avaluació formativa) o es pot fer de forma simplement mecànica per tal de qualificar tasques (avaluació sumativa o certificadora).

No renego de cap de les dues, tan sigui per avaluació formativa com per avaluació sumativa, utilitzar rúbriques sempre és positiu. L’alumne coneix els criteris que s’utilitzaran per avaluar una tasca. I això sempre és positiu.

Ara bé, ja que utilitzem les rúbriques, utilitzem-les fent avaluació formativa, que hi ha mil estudis que demostren que és una de les mesures que més millora l’aprenentatge dels alumnes. I què vol dir exactament fer avaluació formativa amb rúbriques?

Primer: només si els alumnes ja han utilitzat rúbriques amb anterioritat, caldrà que la rúbrica la creïn ells mateixos. La reflexió que comporta pensar en quins són els aspectes que cal valorar d’una tasca o d’una habilitat i definir-ne, com a mínim, el nivell expert sí que dona elements clars d’aprenentatge. Abans de començar a fer la tasca (o poc després d’iniciar-la) provoquem la reflexió en els alumnes del que estan duent a terme. I aquesta reflexió, els porta a valorar si el que estan fent s’hi correspon o si cal introduir-hi millores.

Segon: si l’han fet ells és evident però, si la rúbrica la fem nosaltres, és imprescindible que la tinguin amb anterioritat i se la puguin fer seva. Cal que estigui redactada de manera que la puguin entendre i que els ajudi a detectar els errors més comuns.

Tercer: caldrà utilitzar la rúbrica diverses vegades sense utilitzar puntuació numèrica. Si estan presentant algun objecte, es pot utilitzar la rúbrica per fer una primera avaluació qualitativa que permeti introduir millores. Igualment si estan treballant alguna habilitat (parlar en públic, resumir un text…).  La rúbrica sense qualificació els permetrà veure el que poden millorar. I, si ho fan, el seu aprenentatge millorarà. Més endavant, ja s’utilitzarà amb qualificació quantitativa si cal.

Quart: arribats ja el dia del lliurament final (algun dia s’ha de fer el lliurament o l’avaluació d’una habilitat per certificar), implicar-los. Si els alumnes s’avaluen entre ells (coavaluació) i s’avaluen a ells mateixos (autoavaluació), la rúbrica continuarà fent funcions formatives. Mentre els alumnes avaluen les tasques o habilitats dels altres, estan reflexionant de com hauria de ser la tasca o l’habilitat. Per tant, segueixen fent camí d’aprenentatge.

Si, a més a més, la utilitzem els professors i ens serveix per obtenir una nota final quan es tanca l’avaluació (avaluació sumativa), doncs perfecte. L’alumne tindrà més sensació de justícia i entendrà millor la qualificació. Quan professors que van a oposicions no voldrien poder veure la rúbrica amb que els han avaluat, encara que no puguin canviar res.

Però cal tenir ben clar que aquest darrer pas, el d’utilitzar una rúbrica per fer una avaluació final, res té a veure amb avaluació formativa. Desenganyem-nos, quan un alumne ha lliurat una tasca que ja no pot millorar i li donem un nota, per molta rúbrica que l’acompanyi, no hi haurà reflexió sobre els errors comesos ni millora de l’aprenentatge.

 

esEspañol (Spanish) enEnglish (English)

2 Responses to “Rúbriques i avaluació formativa”

  1. Ivan Bella ha dit:

    Molt ben explicat, tot i que discrepo en part en el darrer punt. Tot i que l’avaluació formativa és millor durant el procés i no al final, no oblidem que els alumnes hauran de fer tasques semblants en el futur, i per tant una avaluació formativa al final (que els digui punts forts i punts a millorar) els servirà per a la següent tasca semblant que hagin de fer. I encara més si, just abans de començar la dita tasca, rellegeixen els comentaris finals de la tasca anterior de característiques similars.

    • Jaume Feliu ha dit:

      Estem totalment d’acord Ivan, l’únic que volia remarcar en el darrer paràgraf és que la majoria dels alumnes no fan aquest pas que tu indiques. Tant de bo. La majoria, un cop vista la nota, ja no miren res més. I, encara menys, recuperen els comentaris quan al cap d’un temps han de fer una tasca similar.
      Però no per això deixarem d’intentar fer aquesta darrera part de l’avaluació de manera formativa. Encara que serveixi per a pocs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada