Aquest dissabte passat va tenir lloc la II Trobada G Suite Catalunya i m’ha semblat interessant fer una entrada a mode de crònica i valoració.
Primer de tot, caldria començar per la gènesi. La trobada no l’organitza cap entitat, cap organització, cap empresa, cap institució… Simplement són 9 professors (jo un d’ells) que creuen important compartir pràctiques d’aula on la tecnologia (basada en eines Google, però no exclusivament) té un paper destacat per millorar l’aprenentatge dels alumnes.
A partir d’aquí, cerquem aliats per tirar-ho endavant. Primer de tot, el GEG Spain, que té experiència en muntar trobades com aquesta. GEG Spain que no deixa de ser, altre cop, uns quants professors (sense cap organització, ni empresa, ni institució darrera) que intenten/intentem transformar l’educació. Després, l’ICE de la UB per poder certificar als assistents. Finalment, patrocinadors que puguin fer alguna aportació econòmica per abaratir les despeses dels participants.
I, a partir d’aquí, es comença a muntar la trobada. Cercar espai, fer previsió del nombre d’assistents i cercar persones de diferents centres que puguin mostrar experiències pràctiques i replicables a altres centres. Tothom que accedeix a venir ho fa sense cobrar res (i pagant el dinar com els assistents). Per què venen? Cadascú hauria de respondre però, en tots es detecta un entusiasme desmesurat per millorar la nostra pràctica i, per tant, l’aprenentatge dels alumnes. Aquí no hi a distincions. Altre cop gent de la pública, de la concertada, de la privada, infantil, primària, cicles, universitat, educació d’adults. Tots a una per compartir entre iguals, sense cap guru, aprenent els uns dels altres i mostrant amb sinceritat el que es fa a l’aula.
L’any passat ja vam fer la primer trobada de la mateixa manera. Per sorpresa nostra, l’any passat teníem 150 places i les vam esgotar en un tres i no res. Aquest any vam apostar per un lloc molt més gran, fins a 400 places. I, també per sorpresa nostra, les places es van anar exhaurint (tot sigui dit que no tant ràpidament).
I la trobada com va anar? Com tots aquests esdeveniments, i més quan no ho preparen empreses especialitzades, segur que va tenir coses millorables. Però només calia passejar per les taules d’acreditacions abans d’iniciar per respirar ganes d’aprendre i de compartir. Les acreditacions obrien a les 9 del matí, però a dos quarts de 9 del matí ja estava arribant gent. Voleu signe més gran d’entusiasme?
Vam optar per marcar un horari rígid i amb activitats més aviat curtes. Després de la presentació, en cHristian Negre (@applejux) ens parlava de la importància del joc (segons estudis científics al nivell del menjar, el dormir o el sexe). I, com no podia ser d’una altra manera, ens feia jugar al gat i la rata (cat, cat, cat, mouse, mouse, mouse). Què millor que començar rient i passant-s’ho bé?
No feia ni tres quarts que estàvem a la sala gran (per cert, quina meravella de sala la de l’Escola Pia de Sarrià) que ja canviàvem d’activitat i tothom anava fer un taller o altre. Tallers breus, una hora i poc, per obrir finestres i veure el que hi ha, més que no pas per aprofundir. Suficient per aprendre quatre coses i poder seguir l’aprenentatge després de la trobada.
Una mica d’esmorzar i segona ronda de tallers. A cada ronda, 10 tallers diferents. Segur que hi ha gent que no va poder anar al taller que volia (estricte ordre d’inscripció), però com algú deia per twitter, de tots els tallers es pot aprendre alguna cosa.
Abans de dinar, un moment per tornar a ajuntar-nos tots, parar una mica i reflexionar amb una mica d’humor. Seleccionen gent per muntar una escola d’aquí uns anys… a Mart. Com serà aquesta escola? En Pitu (@pitu1960) i en Xavi (@xsune) ens hi van fer pensar una estona (algú deia per twitter que aquest parell hauria d’anar a fer bolos per tot Catalunya).
Acabada la xerrada, per mi un dels moments claus de la trobada: el dinar. A part que estava molt i molt bo, un moment per poder xerrar amb un i amb un altre. Converses enriquidores amb companys. Alguns coneguts, altres que no. Però són aquests moments els que et fan adonar que som un col·lectiu amb molts objectius clars i comuns. Segur que amb les nostres diferències. Però, almenys a mi, respirar aquest ambient d’intercanvi per aconseguir la millora de la nostra tasca m’aporta molta energia i em fa veure que som molts més dels que a vegades ens pensem.
Un parèntesi per parlar de la sort del temps meteorològic. Només vaig seure un minut a les escales, però amb aquell solet que feia, suficient per recuperar forces (quina sort els que hi vau poder estar més estona!)
A la tarda, la tercera ronda de tallers. Després de dinar i del solet tallers? Oi tant! Res millor que compartir. I amb quina vitalitat!
Per finalitzar la jornada, dos plats forts. L’Alice Keeler, altrament coneguda com la princesa dels fulls de càlcul (The Queen) i el Gonzalo i el Marc de Google, explicant-nos les novetats que vindran.
Encara vam tenir temps per parlar del programa de certificacions i conèixer alguns innovators catalans (i una mallorquina), connectar amb el gran Miguel Ujeda (un dels primers impulsors del GEG Spain, juntament amb l’Alberto Gilsanz) i fer algun sorteig de chromebooks, google home mini i ulleres aportats pels patrocinadors.
Tot pelgat una jornada intensa, plena d’activitats, amb horari una mica estricte… però, per sobre de tot, un moment de veure i conèixer què fan altres companys d’altres centres. De Tarragona, de les Balears, de Manresa, de Ripoll, de Barcelona, de Figueres… de tants i tants llocs. 400 docents reunits un dissabte al matí per aprendre uns dels altres.
Algú encara em preguntava per què l’organització fèiem tot aquest “curro” (jo pensava, tot aquest curro i el que no saps!) per fer publicitat de Google de franc. Uff! Sí, també hi ha gent que no entén res. A veure si la crònica serveix per fer entendre que ni fem publicitat de res ni falta que ens fa. A la trobada van aparèixer eines de Google i de Texthelp i de MIcrosoft i de WeVideo i del MIT i de… no segueixo que no acabaria. Però és molt més senzill. A la trobada van aparèixer aquelles eines que ens ajuden a millorar la nostra metodologia a l’aula, la nostra organització al centre i, per tant, l’aprenentatge dels nostres alumnes. Així de senzill.
Per acabar, el meu agraïment per tots els companys d’organització (quines gran persones… en Pau, la Yvonne, l’Anna Maria, la Marta, el Josep, el Mingo, el Xavier i l’Andreu), per les voluntàries de la UB (la Luan, l’Alba i la Júlia), per tots els talleristes i ponents (que grans que sou tots!), pels patrocinadors (especialment per Fdos que s’ha bolcat en ajudar-nos en tot el que han pogut i més), per l’Escola Pia (que des del primer moment tot han estat facilitats, especialment per les hores i l’entrega del Ricard, del Pepe i del Ramon), per l’ICE de la UB (el Lluís des del primer minut ens ha donat suport) i pels companys del GEG Spain (que sempre hi són!).