Arxius de Eines 2.0 - Pàgina 6 de 7

Utilització de les xarxes socials per part de l’institut

Posted on 17 de febrer de 201416 de setembre de 2017 by Jaume Feliu

Per començar, els mitjans de comunicació electrònics que utilitzem al nostre centre per comunicar a l’exterior (famílies i població en general): Web, SMS, correu electrònic, twitter, facebook i instagram. L’SMS s’utilitza únicament per informar de les absències dels alumnes, així que no en diré res més.

El web: en el web del centre s’ha d’intentar posar informació d’interès per a les famílies. Està molt bé posar-hi el projecte de centre, els projectes que es fan… però aquesta informació les famílies ja la coneixen. Per tant, cal afegir informació que pugui ser útil a les famílies que ja tenen fills al centre: horaris dels grups, tutors, horaris de tutoria…
A més, el web és un bon instrument per mostrar activitats que ja s’han fet (sortides, activitats d’aula, reunions informatives…).
La nostra experiència ens diu que el web no és un bon lloc per a posar avisos. Les famílies i població en general, només consulta el web per a dutes concrets. La majoria no ho fa de forma periòdica, per tant els avisos tenen poca difusió.
Per tant, el web acaba sent un arxiu d’activitats que realitzen els alumnes del centre, un arxiu de documentació per conèixer l’estil del centre i un arxiu de la informació útil del curs per a les famílies.

El Twitter i el Faebook: Aquestes dues xarxes socials si són molt útils per donar avisos a famílies, a alumnes, a exalumnes, a mitjans de comunicació locals o a població en general. De moment, facebook és molt més utilitzada per alumnes i exalumnes, i el twitter per a organitzacions i mitjans de comunicació. En tot cas, les dues xarxes són ideals per donar informació “en temps” real del que passa al centre.
A més, Facebook té un avantatge que es pot aprofitar per augmentar la comunicació. La facilitat que té de permetre comentaris produeix que hi hagi bidireccionalitat. Amb twitter també és possible, però és una mica més complicat seguir les converses i en el nostre cas no s’utilitza tant.
Nosaltres també utilitzem aquestes xarxes socials per avisar d’articles que pengem al web.
Així doncs, twitter i facebook ens permeten una comunicació en temps real, per donar avisos, per explicar el que està passant i ens permeten feedback de la comunitat educativa.

Algú podria trobar a faltar en aquest article la xarxa Google+. Actualment no la utilitzem perquè en el nostre entorn té un ús molt limitat. Els alumnes del centre no la poden utilitzar amb el correu del centre perquè hi ha limitacions d’edat. I les famílies no sembla que de moment la utilitzin massa. No descartem afegir-la, però en tot cas tindria el mateix ús que el Facebook.

L’Instagram: per acabar, una xarxa per mostrar imatges. Com que ens agrada la fotografia, el centre té un compte en aquesta xarxa on pengem imatges del centre i el seu entorn. Tenim la sort de tenir un entorn de natura força privilegiat i animem als alumnes a que se n’adonin i en facin fotografies que pengem en aquest compte.

És cert que el centre podria estar en mes xarxes que serien interessants (Pinterest, Delicious…), però també cal tenir en compte que cal una actualització periòdica d’aquestes xarxes, sinó perden tot el seu sentit.

Les publicacions es fan de forma distribuïda i en alguns casos de forma automàtica (com ara l’anunci de nous articles al web a través de facebook i twitter) però es necessita algú que vetlli per impulsar-ho i per mantenir una certa coherència estètica i de continguts.

Em sembla que no podem tenir centres que eduquen alumnes que constantment viuen envoltats de xarxes socials i alhora deixar-ne el centre fora. Moltes cops el dia a dia dels centres fa que aquesta comunicació s’oblidi, però hauria de ser un punt estratègic de tot centre. Tant important és fer bé les coses, com explicar el que es fa.

Permetre comentar a Google Sites sense permís d’edició amb DISQUS

Posted on 22 de gener de 201416 de setembre de 2017 by Jaume Feliu

DISQUS és un servei de comentaris. Permet crear converses de comentaris, definir l’aspecte que han de tenir, la manera d’ordenar-se, si s’han de moderar, etc.

Qualsevol usuari que arribi al nostre Google Site, si té un compte de Google, de Facebook o de Twitter, ens podrà deixar un comentari. I si no té cap d’aquests usuaris, podrà crear-se un usuari de Disqus per fer-ho.

Per començar, us deixo un enllaç a un Site on he afegit aquests cometaris perquè en pugueu veure l’aspecte: https://sites.google.com/a/insestatut.cat/corubrics/comentaris

De moment DISQUS encara no està en català, però la traducció està en camí, així que ben aviat ja hi estarà.
Anem a veure el procés per afegir aquests comentaris, que no es gaire complicat:

1- Crear un compte a DISQUS

Si és el primer cop que s’afegeixen comentaris a un lloc, la persona que ha creat el Site s’haurà de crear un compte a DISQUS. Si és un Site que creen els alumnes, són ells qui se l’hauran de crear. Si és un Site de professor, és el professor qui l’haurà de crear. Si ja tenim un compte creat, podem saltar al pas 2.

DISQUS permet accedir des d’un usuari de Google (o de Fcebook o Twitter). Així que si hem fet un Google Site vol dir que tenim un usuari de Google, per tant no caldrà ni crear-se un nou usuari. Podrem identificar-nos amb el nostre usuari de Google.

Accedim a http://disqus.com i triem l’opció Log in

Ens creem un compte nou o bé ens identifiquem amb un de Google:

Si ens identifiquem amb l’usuari de Google haurem de donar permís a l’aplicació perquè consulti la nostra adreça de correu.

2- Afegir el Site a DISQUS

Un cop identificats, tornarem a la pantalla inicial, però enlloc del botó de Log in hi ha la nostra fotografia (si en tenim al compte de Google), amb una fletxa per accedir a un menú.

Seleccionem l’opció Dashboard:

I afegim un Site:

Se’ns demana un nom de lloc i automàticament es crea un nom curt que haurem de recordar.

Després ens demana a quin plataforma ho volem instal·lar, però podem saltar-ho seleccionant la pestanya General que teniu a la part superior esquerra.

En aquesta pantalla podreu configurar l’aparença, si els comentaris es moderaran, etc.

Ja podem sortir del DISQUS i anar al nostre Google Sites on volem afegir la possibilitat de fer comentaris.

3- Configurar el Google Sites perquè usi DISQUS

Un cop al nostre Google Site, anem a la pàgina on volem posar els comentaris (pot ser una pàgina nova) i l’editem.

Un cop en edició, situem el cursos al lloc exacte on aniran els comentaris i seleccionem el menú Insereix i triem Més gadgets…

Tirarem Afegeix un gadget per URL i posarem la següent adreça
https://google-sites-disqus.googlecode.com/git/disqus-gadget.xml

Ja només queda ompir dos paràmetres: Disqus Shortname (el nom que havíem de recordar quan hem creat el Site a DISQUS) i la URL del nostre lloc.

Un cop desat, a la pàgina ja apareix una caixa perquè qualsevol persona que s’identifiqui amb Facebook, Twitter o Google pugui deixar comentaris.

En cas que haguem posat que els comentaris siguin moderats, per la pàgina de DISQUS podrem acceptar-los i que es publiquin o rebutjar-los i que s’eliminin sense haver aparegut al nostre Site.

Aquest sistema, que un cop es té creat un usuari de DISQUS és molt ràpid d’implementar, permet que els alumnes lliurin feines i els professors els puguem fer comentaris per tal de destacar les coses a millorar o els aspectes més positius o negatius. O que els mateixos alumnes comentin treballs d’altres companys.

Evidentment, si el Site només està compartit amb nosaltres, ningú més el podrà veure i, per tant, ningú més podrà ni comentar ni veure els nostres comentaris.

Utilitzar rangs protegits de fulls de càlcul de Google Drive per fer seguiment de grups cooperatius

Posted on 4 de desembre de 201316 de setembre de 2017 by Jaume Feliu

Al meu institut, aquestes dues darreres setmanes abans de nadal, reorganitzem els horaris per tal que els alumnes dediquin totes les hores a realitzar un projecte transversal en grups cooperatius.

Cada matí, quan els alumnes arribin a l’institut i seguin en grups, el primer que hauran de fer serà planificar les tasques. Miraran l’estat de les tasques que van començar anteriorment i planificaran les tasques que faran aquell dia.

Per ajudar-los a fer aquesta planificació, tenen un full de càlcul com el següent:

En aquest full, els alumnes del grup hi tenen drets d’edició, ja que són ells qui s’han de posar d’acord i omplir-lo segons el que planifiquin.

Ara bé, com que els professors van canviant, ja que per compatibilitat d’horaris no és possible que estigui el mateix totes les hores, hi ha dues columnes del full (Observacions del professor i Professor d’aula) on els professors s’identifiquen i escriuen observacions sobre el treball dels alumnes.

Així es traspassa la informació ràpidament amb els altres professors que entrin a l’aula, i els alumnes tenen per escrit les observacions que se’ls fan. Així s’evita que s’oblidin.

Per aconseguir que en aquestes columnes els alumnes no hi puguin escriure, però si veure el contingut, s’han d’utilitzar els rangs protegits.

S’ha de compartir el full per a tots els alumnes membres del grup i per als professors que hagin d’entrar a l’aula (molt millor si s’utilitzen grups per a la compartició).

Després, es seleccionen les cel·les i triem l’opció Intervals amb noms protegits del menú Dades.

Només queda afegir-hi un nom, marcar la pestanya Protegeix

clicar el botó Fet i seleccionar el tipus de permís que tindrà cada usuari o grup (visualització o edició).

Lògicament als alumnes només els deixarem visualitzar i als professors editar.

D’aquesta manera, tot el full podrà ser editat pels alumnes, excepte les dues columnes que hem reservat per als comentaris dels professors.

Un cop tenim fet un full per un dia del grup, només caldrà duplicar aquest full per als altres dies i podrem tenir un llibre sencer. En duplicar el full, també es dupliquen els intervals protegits, així que no caldrà anar donant permisos a cada full.

Això si, si del llibre sencer en fem una còpia, per fer el seguiment d’un altre grup, no sé per quina raó, els intervals es mantenen però queden tots desprotegits. Cosa bastant pesada, ja que cal anar interval per interval de cada full i protegir-los indicant els permisos.

Els rangs protegits tenen moltes més aplicacions en un centre educatiu, però amb aquest exemple segur que s’entén el funcionament, que era l’objectiu d’aquest article.

Documents Lucidpress, afegint documents tipus Publisher a la suite de Google Drive

Posted on 21 de novembre de 201316 de setembre de 2017 by Jaume Feliu

Si utilitzeu el MS Publisher o l’Scribus, fàcilment aprendreu a utilitzar el LucidPress: es tria un model i es comencen a afegir elements a la pàgina (caixes de text, imatges, vídeos…). Si voleu un lloc per començar a prendre’n, en el mateix web de Lucipress hi ha uns bons tutorials:

http://support.lucidpress.com/categories/20121236-Tutorials

El que vull explicar en aquest article no és el seu funcionament, sinó la seva integració amb el Google Drive.

Si no es disposa de Google apps for education (GAFE), es pot entrar a Lucidpress i seleccionar l’opció Add to Google.

Ara bé, si es disposa de GAFE, es pot evitar que cada un dels alumnes hagin d’anar al web de Lucidpress per registrar-se i connectar-ho amb el seu compte de Google.

L’administrador del GAFE pot instal·lar l’aplicació Lucidpress per a tot el domini. Ho pot fer a la següent adreça:

https://www.google.com/enterprise/marketplace/viewListing?productListingId=4179+12693447479288854271&category=&query=lucidpress

Un cop l’hagi instal·lat, cal que els usuaris donin permís a l’aplicació Lucidpress per accedir al seu compte de Google Drive. Per fer-ho, els alumnes han d’entrar un cop al web de Lucidpress amb el seu usuari de Google.

Si han fet aquesta acció una sola vegada i accepten donar permís a l’aplicació de Lucidpress, hauran integrat Lucipress a Google Drive. Ja no caldrà que tornin a entrar al web de Lucipress. Al seu Google Drive els haurà aparegut una carpeta que es diu Lucidpress on hi trobaran els documents que crein.

I al menú Crea del seu Drive, els apareixerà l’opció de crear un document Lucidpress.

D’aquesta manera, si els alumnes ja coneixen el funcionament del Drive, automàticament podran compartir documents de Lucidpress amb drets de visualització o drets d’edició.

A més, els documents de Lucidpress són col·laboratius com els del Drive. Per tant, poden estar diversos alumnes treballant simultàniament en un sol document i tots veuen al moments els canvis que realitzen els seus companys.

Per mi, Lucidpress és una bona eina per a fer revistes escolars o similars. I, a més, per als centres educatius es totalment gratuïta.

Coavaluació entre alumnes amb rúbriques utilitzant formularis de Google

Posted on 11 de novembre de 201316 de setembre de 2017 by Jaume Feliu

El cas concret que us exposo és per avaluar una competència digital, editar imatges digitals. Però en el treball hi entraran més elements: creativitat, treball en grup, coneixement de codis artístics…

Després d’uns dies coneixent les eines bàsiques de l’editor d’imatges GIMP, creem parelles i els proposo el següent treball: Enunciat treball anunci de premsa

Tasques dels alumnes

El primer pas és que cada parella dissenyi una rúbrica d’avaluació per un anunci de premsa. Primer pensant quins són els aspectes que fan que un anunci sigui bo i, després, fent la gradació previsible segon els nivell de qui els fa.
Després ho posem en comú i acabem confeccionant una sola rúbrica per avaluar tots els treballs. Aquest any la rúbrica ha estat la següent:
A partir d’aquí, les parelles d’alumnes comencen a treballar. Fan esbossos, pensen eslògans, miren exemples, discuteixen, es posen d’acord i, un cop clar el resultat final, reparteixen tasques (qui busca una part de la imatge, qui busca el fons, qui retalla un personatge…)
Un cop acabat el treball, ve el moment de l’avaluació. Cada parella va sortint davant dels altres, projecta el seu anunci i explica el procés de creació. En acabar, la resta d’alumnes utilitzen la rúbrica per avaluar-los. Tot els alumnes tenen ordinador i, per tant, omplir la rúbrica és senzillament omplir el següent formulari:

Fins aquí el treball dels alumnes. Ara toca que la tecnologia ens faciliti la tasca de fer mitjanes de les respostes dels alumnes.

Tasques del professor

Les tasques pedagògiques són senzilles d’enumerar (no tan de realitzar): motivar, fer un seguiment, acompanyar, fer preguntes… Les tasques tecnològiques poden semblar més complicades, però no ho són.

ACTUALITZACIÓ: A partir d’aquí, el procés es pot simplificar. En un article posterior ho he descrit: http://tecnocentres.org/corubrics-una-plantilla-per-avaluar-amb-rubriques/. El que segueix és vàlid, però és més complicat.

Mentre els alumnes estan realitzant el treball, jo creo el formulari amb la rúbrica que hem consensuat. Creo un formulari de Google Drive, afegeixo una pregunta del tipus Esculliu d’una llista per posar el noms dels alumnes, i 4 preguntes del tipus Quadrícula pels aspectes de la rúbrica.Abans de tancar el formulari, trio el menú Respostes, i l’opció Canvia la destinació de les respostes. Escullo que creï un full de càlcul nou.
D’aquesta forma, les respostes que els alumnes faran al formulari aniran a parar en aquest full creat, en el meu cas: Full de repostes.
També mentre els alumnes estan realitzant el treball i ja tinc el formulari creat, creo un full de càlcul nou on posaré totes les fórmules per tal que es facin els recomptes i les mitjanes. De fet, és un full que ja tinc fet i que adapto a la rúbrica creada.
Si no esteu habituats a les fórmules dels fulls de càlcul us resultarà complicat d’entendre. El podeu veure aquí: Full de càlculs.
Simplement hi ha 5 fulls. Els dos primers són els que adapto: el primer servirà per copiar-hi totes les respostes dels alumnes i el segon és la rúbrica idèntica al formulari.
Els altres fulls funcionen sols amb les fórmules: el tercer és el full de respostes però enlloc de posar el text s’assignen nombres. El quart s’utilitza per detectar a quants alumnes (o grup d’alumnes) s’ha puntuat. El cinquè és on es mostra el resum per cada alumne (o grup d’alumnes) avaluat.
Quan els alumnes han acabat de puntuar tots els seus companys, obro el full de respostes. Selecciono tot el full (amb el botó que hi ha a la cantonada superior esquerra) i trio copiar.

Obro el full dels càlculs, selecciono el primer full de la mateixa manera (amb el botó que hi ha a la cantonada superior esquerra) i trio Enganxa.

Si tot ha anat correctament, al cinquè full m’apareixen els alumnes avaluats, amb les mitjanes de cada apartat. Són numèriques, però els alumnes ja tenen clar que 1 és NOVELL, 2 APRENENT, 3 AVANÇAT i 4 EXPERT.

A més surten unes possibles notes globals. Qualificar numèricament rúbriques és força impossible, ja que és una eina qualitativa. Però com que d’alguna manera al final de trimestre hem de posar notes, el full permet posar pesos i fer una mitjana orientativa.

El primer cop pot semblar un procés complicat, amb un formulari i dos fulls de càlcul, però un cop es té per la mà, en qüestió de pocs minuts es té tot a punt.