Arran de la publicació de la nova versió del Quadern Virtual del Professor (QVP) vaig tenir alguna conversa interessant sobre qualificació i avaluació. Tinc encara molts dubtes al respecte, sobretot pràctics, i els he volgut compartir. Serà benvingut rebre aportacions sobre el tema.
Els que coneixeu el QVP o alguna altra aplicació tipus Additio i Idoce sabreu que ajuden a fer el seguiment dels alumnes. Pots registrar i anotar un munt d’aspectes. Al final de trimestre, totes aquestes anotacions, juntament amb les dades que recollim sense anotar (la impressió que cada professor té), ens permeten posar una qualificació a cada alumne.
Per mi són necessaris els dos aspectes que he citat: les dades anotades i les sensacions que té el professor. No s’hi val a quedar-nos només amb el primer (mitjanes i prou) ni amb el segon (només qualificar).
Fins aquí pocs dubtes. Però resulta que ara ens ha canviat el paradigma. Les activitats han de ser competencials i l’avaluació també.
Parlem primer del disseny d’activitats. Quan dissenyo les activitats, penso molt bé quines competències vull treballar. De fet, les indico en el QVP, tant les transversals com les competències bàsiques d’àmbit. Això fa, per força, que les activitats tendeixin a ser competencials.
Parlem també d’avaluació. Tampoc és senzill, però mica en mica crec que vaig millorant en aquest aspecte. Si he dissenyat l’activitat pensant en competències, intento avaluar pensant-hi. A més, intento que sigui una avaluació formativa. Per tant, utilitzo rúbriques, bases d’orientació, rúbriques d’un sol punt, portafolis… Tot, per aconseguir que l’alumne vagi entenent quines parts de l’activitat pot millorar i reflexioni sobre el seu aprenentatge. Amb molt de feedback i permeten l’error i la millora, crec que començo a tendir cap a l’avaluació competencial.
Però arriba el moment de la qualificació i la cosa se’m complica molt. Sigui amb lletres o amb números, a final de trimestre o només a final de curs, arriba la tasca de qualificar. I reconec que no me’n surto (encara). Per què? Perquè la meva tendència sempre és a mesurar la qualitat mitjana de les activitats que fa l’alumne. És a dir, cada activitat, després de donar feedback i d’anar-la millorant mica en mica, acaba tenint una qualificació final que anoto al QVP. Assigno uns pesos i acabo tenint una mitjana. Hi afegeixo actitud, participació… I obtinc la qualificació. Però, per a mi, està clar que només és una mitjana de la qualitat final de les seves activitats. Hi afegiré també les meves sensacions, si l’evolució a llarg del trimestre és positiva, etc. Però, què hem diu aquesta qualificació respecte als aprenentatges? Respecte a l’assoliment competencial? He de reconèixer que poc.
Per exemple, en un trimestre un l’alumne ha fet una presentació oral, s’ha inventat un text que ha llegit davant dels seus companys, ha participat en un debat preparat… Cada activitat, l’avaluem, la millorem si cal, comentem diferents aspectes. Tot per millorar la competència d’expressió oral. Però a final de trimestre, acabo fent mitjana ponderada d’aquestes activitats i perdo totes les concrecions competencials. Cert que l’alumne coneix què ha de millorar, però en el registre escrit que arriba a la família no hi és. I quan vull fer un comentari per cada alumne, em costa recordar amb precisió quins aspectes ha de millorar l’alumne.
Com deia en un tuit, cal transformar aquesta qualificació per tal que indiqui els aprenentatges fets i no pas la mitjana de la qualitat.
Intueixo que aquest és un canvi poderós i difícil. Entenc que, en arribar a la qualificació, caldria donar la volta. Hem dissenyat les activitats pensant en les competències que cal treballar (i segurament cal concretar-les) i, al final, cal poder tornar a les competències a partir de les qualificacions de les activitats. No sé si m’explico gaire.
Seguint amb l’exemple, crec que caldria concretar la competència d’expressió oral en l’aspecte que es vol treballar en un trimestre. Per exemple, Parlar en veu alta sense entrebancar-se. En cada una de les activitats, caldria avaluar (i qualificar) aquest aspecte per separat. Quan qualifiquem a final de trimestre, caldrà veure la qualificació d’aquest aspecte en totes les activitats que l’han treballat. I no s’hi val a fer mitjana. Caldrà veure si l’alumne cada cop ha anat millorant i determinar així que ho ha assolit i en quin grau.
Això em genera molts dubtes i envia el QVP (o qualsevol altre aplicació) directament a la paperera (almenys la part de qualificació). No sé si és possible fer-ho sense morir en l’intent. Es poden concretar aspectes competencials per cada trimestre? Es pot fragmentar cada activitat en aquests aspectes? Quantes activitats de cada aspecte hem de fer com a mínim per veure que l’alumne l’està assolint?
M’he posat l’objectiu de treballar-ho durant tot el curs per tal que la versió del QVP per al curs 2019-2020 tingui en compte aquesta avaluació i qualificació competencial. Evidentment, compto amb la reflexió del meu claustre i amb opinions d’altres docents. A veure si aconseguim dissenyar una eina que ens ajudi i no morim de la feinada extra que ens cau a sobre. No serà una tasca fàcil. A veure fins on arribarem.
És possible que algú ja estigui avaluant i qualificant competencialmente i tingui respostes als meus dubtes. Si es així, li agrairé enormement que m’indiqui on trobar exemples concrets i pràctics per realitzar-ho.
T’has plantejat posar al quadern virtual, en comptes de numeros, comentaris sobre cada competència i activitat? Si vols, acompanyat d un grau d assoliment. Així eliminem temptacions de fer mitjana i ens fixem en evolució i aspectes concrets (pels comentaris).
Alguna cosa així, però hi he de donar 7nes quantes voltes per veure com concreter més les competències i relacionar-ho amb diverses activitats. Suposo que la solució anirà per aquí
Bon dia,
No sé si aportaré alguna llum, o més aviat un mar de dubtes, però aprofito aquest escrit teu per compartir pensaments que, com el teu, bé mereixen una trobada molt seriosa de docents (ava-camp).
En primer lloc dir que amb els anys que porto treballant, he vist com una tendència a recollir més dades, fer fulls de càlcul més complerts, valorar una gran diversitat d’activitats…i que tot això està creant una mar de fons de dades que pot anar molt bé per surfejar com a docents, però que remena tant el fons argilós que impedeix veure amb claretat a l’alumnat. Potser ja ve a ser això en l’era de les dades. Una exposició molt potent que vaig veure fa uns anys, diria que al CCCB, mostrava que som generadors de dades numèriques i que això gira un negoci mundial. Saben per on caminem, on comprem, què comprem, què volem,… Bé, jo m’hi he trobat que després de buscar 2 o 3 mesos sofàs, un cop ja el tenia, em va començar a sortir publicitat de sofàs a les xarxes… ves que no passi quelcom semblant amb l’alumnat, que un cop ja el tenim numèritzat, aquest ja va per la següent pantalla o més enllà.
Sóc monitor de vela des dels 16 anys i ara estic començant a comparar com s’aprèn a navegar i com s’aprèn una matèria.
Per l’alumne:
-cal gaudir
-cal aprendre a patir les dificultats, gaudint si és possible.
-cal tornar a començar cada dia, cada segon,… fer d’allò impossible un hàbit.
-cal tenir sensació des del minut 0 que progresses… i que et vagin dient per on.
-no serveix de res que t’otorguin el carnet groc o marró…. el que serveix és el que tu saps que saps, perquè és el que et permetrà buscar nous reptes. Si ja saps anar de través, ara potser vols anar a la boia, i cal aprendre nous rumbs. O potser vols anar amb més vent i cal aprendre a modificar la teva posició al windsurf.
-Compartir és molt millor, tot i ser un esport individual.
-és apassionant un cop acabada la sessió, poder comentar amb companys com ha anat i què has fet, encara que a vegades t’ho inventis una mica.
-és imprescindible fer-t’ho teu.
Com a monitor:
-començar cada dia comentant 4 regles bàsiques i directament passar a l’aigua. La teoria ja vindrà quan sàpiguen fer-ho, si no, no arribaran a memoritzar tot el munt de noms que a l’aigua els servirà de ben poc saber-los.
-veure on falla i anar corregint a mesura que ho fa, per tal que no s’acabi esgotant de tant fer l’error.
-deixar que t’expliqui les seves sensacions, les seves flipades, … i aportar allò que saps per experiència que l’ajudarà demà a millorar.
-Tornar a començar cada dia com si fos el primer, i que sigui l’alumne qui et va demanant més i va trobant el seu estil de navegació. No a tothom li agrada navegar amb onades, o no tothom vol fer regates…. però gaudir, segur que ho vol tothom….
Bé, i això traduït a l’ensenyament, com s’avalua?
Jo penso que no hi ha hagut cap canvi de paradigma, es vol monitoritzar un aprenentatge, però s’ha començat per ordenar els resultats, sense entrar en què es fa i com es fa.
Els continguts als centres pensen molt. Les competències ara mateix són un xic teòriques.
I el que jo personalment crec i he començat a comprovar aquest tercer trimestre:
Parlem molt en nom de l’alumnat puntuant com ho volem nosaltres però s’escolta molt poc a l’alumnat el perquè ho ha fet així. I és qui ens ha de donar la pista de si vol aprendre a navegar amb onades, vol fer regates o vol navegar de lleure.
Bon dia
Hola!
Si en una Ud treballes de manera prioritària la Competència 8 (Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents), una activitat d’avaluació del progrés pot ser una exposició oral. En el procés d’aprenentatge hi haurà altres activitats d’avaluació com la carpeta d’aprenentatge (digital potser?), activitats en parelles de preparació on faran coavaluació d’alguns continguts treballats (connectors, per exemple), etc.
A la teva llibreta de notes, pel que fa a aquesta competència 8 tu hi tens anotat el nivell d’assoliment del progrés (a partir de l’exposició oral final) i a més les altres activitats d’avaluació que t’informen del progrés. Potser un alumne que en principi no assoliria el mínim, veus que necessita una adaptació i li demanes menys temps d’exposició i l’ajudes en la configuració general del text i ja ho assoleix. Les anotacions del procés et serveixen per prendre decisions sobre la millora de l’aprenentatge de l’alumne.
Aquell trimestre a més de la UD de l’exposició oral també has treballat la Competència 7 (Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana,
dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals). També avalues el progrés i el procés. I dels dos resultats del progrés de les dues competències decideixes com les ponderes.
Per tant, no és que les mitjanes estiguin prohibides per se, sinó que cal veure quins elements tenim en compte per donar la informació de l’assoliment d’unes competències. Jo ho veig així; no sé si ho he explicat prou clar.
Moltes gràcies pel QVP!!! Sembla molt àgil, pràctic i, essent gratuït, a l’abast de tothom. Intentaré usar-lo aquest proper curs.
Hola Jaume,
jo he modificat alguna cosa i l’apartat de fitxa de l’alumne no aconsegueixo posar la fórmula correctament perquè modifiqui els resultats en funció de cada alumne. Em posa la qualificació de l’alumne 01 a tots els alumnes. Com ho he de fer?
Gràcies!
Hola Aina,
la plantilla funciona bé. Si has canviat alguna cosa i ja no funciona, em sap greu però no et puc ajudar. No sé què has canviat i, per tant, no et puc orientar.