Utilització de les xarxes socials per part de l’institut

Per començar, els mitjans de comunicació electrònics que utilitzem al nostre centre per comunicar a l’exterior (famílies i població en general): Web, SMS, correu electrònic, twitter, facebook i instagram. L’SMS s’utilitza únicament per informar de les absències dels alumnes, així que no en diré res més.

El web: en el web del centre s’ha d’intentar posar informació d’interès per a les famílies. Està molt bé posar-hi el projecte de centre, els projectes que es fan… però aquesta informació les famílies ja la coneixen. Per tant, cal afegir informació que pugui ser útil a les famílies que ja tenen fills al centre: horaris dels grups, tutors, horaris de tutoria…
A més, el web és un bon instrument per mostrar activitats que ja s’han fet (sortides, activitats d’aula, reunions informatives…).
La nostra experiència ens diu que el web no és un bon lloc per a posar avisos. Les famílies i població en general, només consulta el web per a dutes concrets. La majoria no ho fa de forma periòdica, per tant els avisos tenen poca difusió.
Per tant, el web acaba sent un arxiu d’activitats que realitzen els alumnes del centre, un arxiu de documentació per conèixer l’estil del centre i un arxiu de la informació útil del curs per a les famílies.

El Twitter i el Faebook: Aquestes dues xarxes socials si són molt útils per donar avisos a famílies, a alumnes, a exalumnes, a mitjans de comunicació locals o a població en general. De moment, facebook és molt més utilitzada per alumnes i exalumnes, i el twitter per a organitzacions i mitjans de comunicació. En tot cas, les dues xarxes són ideals per donar informació “en temps” real del que passa al centre.
A més, Facebook té un avantatge que es pot aprofitar per augmentar la comunicació. La facilitat que té de permetre comentaris produeix que hi hagi bidireccionalitat. Amb twitter també és possible, però és una mica més complicat seguir les converses i en el nostre cas no s’utilitza tant.
Nosaltres també utilitzem aquestes xarxes socials per avisar d’articles que pengem al web.
Així doncs, twitter i facebook ens permeten una comunicació en temps real, per donar avisos, per explicar el que està passant i ens permeten feedback de la comunitat educativa.

Algú podria trobar a faltar en aquest article la xarxa Google+. Actualment no la utilitzem perquè en el nostre entorn té un ús molt limitat. Els alumnes del centre no la poden utilitzar amb el correu del centre perquè hi ha limitacions d’edat. I les famílies no sembla que de moment la utilitzin massa. No descartem afegir-la, però en tot cas tindria el mateix ús que el Facebook.

L’Instagram: per acabar, una xarxa per mostrar imatges. Com que ens agrada la fotografia, el centre té un compte en aquesta xarxa on pengem imatges del centre i el seu entorn. Tenim la sort de tenir un entorn de natura força privilegiat i animem als alumnes a que se n’adonin i en facin fotografies que pengem en aquest compte.

És cert que el centre podria estar en mes xarxes que serien interessants (Pinterest, Delicious…), però també cal tenir en compte que cal una actualització periòdica d’aquestes xarxes, sinó perden tot el seu sentit.

Les publicacions es fan de forma distribuïda i en alguns casos de forma automàtica (com ara l’anunci de nous articles al web a través de facebook i twitter) però es necessita algú que vetlli per impulsar-ho i per mantenir una certa coherència estètica i de continguts.

Em sembla que no podem tenir centres que eduquen alumnes que constantment viuen envoltats de xarxes socials i alhora deixar-ne el centre fora. Moltes cops el dia a dia dels centres fa que aquesta comunicació s’oblidi, però hauria de ser un punt estratègic de tot centre. Tant important és fer bé les coses, com explicar el que es fa.

Utilitzar rangs protegits de fulls de càlcul de Google Drive per fer seguiment de grups cooperatius

Al meu institut, aquestes dues darreres setmanes abans de nadal, reorganitzem els horaris per tal que els alumnes dediquin totes les hores a realitzar un projecte transversal en grups cooperatius.

Cada matí, quan els alumnes arribin a l’institut i seguin en grups, el primer que hauran de fer serà planificar les tasques. Miraran l’estat de les tasques que van començar anteriorment i planificaran les tasques que faran aquell dia.

Per ajudar-los a fer aquesta planificació, tenen un full de càlcul com el següent:

segg1

En aquest full, els alumnes del grup hi tenen drets d’edició, ja que són ells qui s’han de posar d’acord i omplir-lo segons el que planifiquin.

Ara bé, com que els professors van canviant, ja que per compatibilitat d’horaris no és possible que estigui el mateix totes les hores, hi ha dues columnes del full (Observacions del professor i Professor d’aula) on els professors s’identifiquen i escriuen observacions sobre el treball dels alumnes.

Així es traspassa la informació ràpidament amb els altres professors que entrin a l’aula, i els alumnes tenen per escrit les observacions que se’ls fan. Així s’evita que s’oblidin.

Per aconseguir que en aquestes columnes els alumnes no hi puguin escriure, però si veure el contingut, s’han d’utilitzar els rangs protegits.

S’ha de compartir el full per a tots els alumnes membres del grup i per als professors que hagin d’entrar a l’aula (molt millor si s’utilitzen grups per a la compartició).

Després, es seleccionen les cel·les i triem l’opció Intervals amb noms protegits del menú Dades.

segg2

Només queda afegir-hi un nom, marcar la pestanya Protegeix

segg3

clicar el botó Fet i seleccionar el tipus de permís que tindrà cada usuari o grup (visualització o edició).

Lògicament als alumnes només els deixarem visualitzar i als professors editar.

D’aquesta manera, tot el full podrà ser editat pels alumnes, excepte les dues columnes que hem reservat per als comentaris dels professors.

Un cop tenim fet un full per un dia del grup, només caldrà duplicar aquest full per als altres dies i podrem tenir un llibre sencer. En duplicar el full, també es dupliquen els intervals protegits, així que no caldrà anar donant permisos a cada full.

Això si, si del llibre sencer en fem una còpia, per fer el seguiment d’un altre grup, no sé per quina raó, els intervals es mantenen però queden tots desprotegits. Cosa bastant pesada, ja que cal anar interval per interval de cada full i protegir-los indicant els permisos.

Els rangs protegits tenen moltes més aplicacions en un centre educatiu, però amb aquest exemple segur que s’entén el funcionament, que era l’objectiu d’aquest article.

Google scripts per facilitar la gestió de documents amb els alumnes

La idea sempre és la mateixa, qui crea les coses (documents o carpetes) i les comparteix és el professor (vaja, l’script que el professor utilitza). Així evitem que l’alumne ho pugui esborrar i ens queda tot ben organitzat.

Primer script: gClassFolders

Si instal·lem aquest script en un full de càlcul on hi hagi les adreces de correu dels alumnes d’un curs, ens crearà automàticament una carpeta per cada alumne dins la carpeta que nosaltres li indiquem. A més, cada carpeta la compartirà amb l’alumne corresponent.

D’aquesta manera, l’alumne podrà desar aquesta carpeta a la seva unitat i posar-nos allà tots els documents que li demanem. Ja no caldrà que ens vagi compartint document per document, només caldrà que anem a la seva carpeta i hi trobarem tots els seus documents.

Si voleu seguir pas a pas com s’utilitza, aquí en teniu un bon article:

Gestionas las carpetas de tus alumnos

Segon script: Doctopus

La idea d’aquest script és semblant a l’anterior, però treballant amb documents enlloc de carpetes. El professor crearà un document model i, a partir d’un full de càlcul amb l’adreça dels alumnes, l’script ens crearà dins la carpeta que triem un document per cada alumne idèntic al model. I, a més, li compartirà.

D’aquest forma, enlloc de tenir tots els documents d’un alumne en un carpeta com en l’anterior script, aquí tindrem una carpeta amb tots els documents dels alumnes d’una tasca que hem encomanat.

L’alumne rebrà un correu avisant-lo que li hem compartit un document i se’l podrà desar a la carpeta de la seva unitat que cregui convenient.

El gran avantatge d’aquest script és que els propietaris dels documents som els professors i per tant, l’alumne no els podrà esborrar mai.

Si voleu seguir pas a pas com s’utilitza, aquí en teniu un bon article amb dos vídeos inserits molt clarificadors:

Utilitzar calendaris de GAFE (Google apps for education) per reservar aules i recursos

El procés de configuració no és senzill, però un cop feta la configuració inicial, la utilització posterior si que és senzilla.

Configuració inicial


L’administrador del GAFE ha d’entrar al panell de control i accedir a les propietats dels calendaris. Allà tindrà la pestanya Recursos (Resources) on podrà crear un calendari per un recurs. En l’exemple, he creat un calendari per a una aula d’informàtica.

calendar2

Un cop creat, l’administrador és qui l’ha de compartir. Per fer-ho, primer l’ha de trobar, cosa que no serà senzilla.

Ha d’accedir als seus calendaris i seleccionar la fletxa de la dreta d’Altres calendaris. I triar l’opció Navega per calendaris interessants:

calendar3

Ara ha de seleccionar la pestanya Més i triar Recursos interessants per nom del domini

calendar4

Finalment li apareixerà la llista de calendaris de recursos que hagi creat. Només ha de subscriure’s. Si ho fa, ja tindrà el calendari afegit al seus calendaris, com un calendari qualsevol. Si hi ha hores en que la sala ja està ocupada per classes ordinàries, l’administrador les podrà afegir de la forma habitual que s’afegeixen esdeveniments.

Ara toca compartir-lo amb tots els professors del centre. S’ha de fer igual que qualsevol altra calendari i s’ha de donar permís per veure tota la informació dels esdeveniments.

Si es comparteix professors per professors, a aquests els apareixerà directament dins els seus calendaris, en l’apartat Altres calendaris. Si es comparteix a un grup de Google, per veure’l els professors hauran de fer el mateix procediment que l’administrador (Navegar pels calendaris interessants, pestanya més…), tot i que per poder reservar recursos no és necessari que els professors s’afegeixin el calendari.

Fins aquí la configuració inicial.

Utilització dels calendaris de recursos


Quan un professor vol reservar una aula, ha de crear un esdeveniment al seu calendari el dia i hora en que vol fer la reserva.

Si edita l’esdeveniment, a la part dreta pot triar l’opció Sales. Si l’aula està lliure en aquella hora, podrà seleccionar-la i quan desi l’esdeveniment quedarà reservada.

calendar5

Si l’aula ja estigués reservada per algun altre professor, l’aula no apareixeria.

Com deia, la utilització del calendari és molt senzilla, tot i que serà necessària una formació pel professorat. Però val la pena, ja que crec important tenir les eines de gestió centralitzades en una mateixa plataforma. Simplifica les coses al professorat.

Monotoritzar el Google Drive

Aquesta eina ens dóna diversos gràfics amb informació sobre l’ús. En la següent imatge, a tall d’exemple, ens indica els tipus de document que hi ha emmagatzemat al Drive del nostre domini. Es pot veure que els documents en format Drive comencen a ser bastant nombrosos, malgrat encara no ser majoritaris.

spannig2

Podem veure el mateix, però amb els fitxers que els nostres usuaris tenen emmagatzemats en el seu ordinador, dins la carpeta Google Drive.

spannig3

L’aplicació ofereix altres gràfics interessants: nombre de documents, últims creats, usuaris amb més quota ocupada…

Per instal·lar l’aplicació, només cal anar al Google Marketplace i instal·lar-la:

https://www.google.com/enterprise/marketplace/interstitialRedirect?domain=&productListingId=68+8583513728344480563&login=true

Un cop instal·lada, accedint a l’adreça https://freetools.spanning.com/stats/ es podran consultar tots els gràfics.