Parlem de mòbils, famílies, adolescents i escola

Español (Spanish) English (English)

Tot sovint faig dinàmiques amb els alumnes per tractar temes de competència digital, especialment temes de seguretat, responsabilitat, imatge, etc. La setmana passada va tocar 3r d’ESO i parlàvem sobre l’ús excessiu de pantalles. Ells mateixos n’eren conscients i, concretament, el 75% creia que seria recomanable que en reduís l’ús.

El que més em va sorprendre va ser la resposta a la pregunta: “tens o has tingut alguna aplicació de control parental instal·lada?”

Els vaig explicar què era, que la majoria no entenia la pregunta. Resultat? Només el 7% en tenia o n’havia tingut. Avui no sé si escric l’article com a pare o com a educador, segurament una mica de cada.  De veritat creiem que els alumnes, per molt que els fem veure que cal fer-ne un ús responsable, es controlaran sols?

Ja fa temps que vaig escriure un article parlant-ne, Addictes al mòbil. Avui hi vull tornar a insistir. No sóc psicòleg ni pedagog, tot i que, com deia aquell, he llegit molt sobre el tema. No m’atreviria massa a fer recomanacions generals, però sí que puc explicar la meva experiència. Un dels avantatges de tenir uns quants fills, deixeu-me mantenir la privacitat del nombre exacte, és que amb el temps n’aprens una mica.

Tot sovint ressorgeix la polèmica sobre si cal o no prohibir el mòbil als centres. Que és una eina interessant, que distreu de l’estudi, que permet noves possibilitats, que hi ha perills… La solució fàcil sempre és la prohibició. Però, per què les famílies no assumim la nostra responsabilitat? Si nosaltres donem aquest aparell al nostre fill/a, per què no som nosaltres els encarregats de controlar-ne l’ús? Per què en un tant per cent molt elevat la família se’n desentén?

És difícil posar una edat en la qual un nen/adolescent ja pot tenir un mòbil. Jo vaig decidir fer-ho, de manera consensuada, en iniciar 2n d’ESO. No tinc clar si ho vaig fer massa d’hora. Segur que no era massa tard! Això sí, el primer que hi vaig instal·lar va ser l’aplicació de control parental. Sí, n’hi ha moltes i després explicaré les dues que jo he utilitzat i segueixo utilitzant.

Hi ha un munt d’articles que demostren com les pantalles ens criden. Aplicacions que es dissenyen per tal d’entrar-hi tot sovint esperant la recompensa d’un like o d’un comentari. Jocs addictius per tal que no deixem de jugar… Ho sabem. Tot està dissenyat per enganxar-nos. Quants adults no hi estan massa enganxats? I no farem res per saber quin ús en fan els nostres fills/es?

Cal acompanyar-los. I crec que la millor manera és amb una aplicació de control parental que mantingui la seva privacitat, però ens doni prou informació del temps que hi passen i de les aplicacions que hi tenen. Sempre caldrà pactar i parlar: per què els instal·lem el control? què podrem veure? Si detectem un ús poc recomanable, caldrà parlar-hi. Explicar bé el que creiem que no fan correctament. L’aplicació ens donarà un munt d’informació que ens permetrà establir una conversa sobre l’ús més adequat.

Quines aplicacions recomano per a Android?

Com deia, jo he provat exhaustivament dues aplicacions: Screen Time i Family Link. He provat les versions d’Android, que són els telèfons que corren per casa. Les dues tenen característiques molt similar que m’agraden molt. Screen Time va ser la primera que vaig utilitzar, però en el darrer any he canviat. Bàsicament per un canvi de mòbil d’un dels meus fills. Amb el nou mòbil, l’aplicació no funcionava bé i no ho vam saber resoldre ni amb l’ajuda del servei tècnic. Així que vaig deixar de pagar, ja que la versió completa té un cost aproximat de 30€ per família i any (hi pots tenir tant fills com vulguis) i em vaig passar a Family link que és gratuïta (tot i que no descarto que Google aprofiti les dades d’ús del dispositiu per vés a saber què).

En tot cas, en les dues pots definir un temps màxim que es pot utilitzar el telèfon. Un cop acabat el temps diari, ja no es pot utilitzar. En el cas de l’Screen Time, es poden definir aplicacions que sí es poden utilitzar un cop exhaurit el temps. En el cas de Family link, un cop acabat el temps, només es poden fer trucades. Bàsicament aquesta és la funció importat: controlar el temps que s’hi passen. Lògicament, els pares i les mares podem veure en quines aplicacions han invertit el temps, però sense veure exactament el que hi feien. No podem llegir les converses de whatsapp, ni els missatges que han posat a l’instagram, però sí quanta estona han estat en cada una. A més, es poden bloquejar aplicacions concretes. I, en el cas del Family link, especificar un temps màxim per cada aplicació concreta (a part del límit de temps total). Crec que mantenir la seva privacitat és important i és signe de confiança.

Com en tot, cal provocar la conversa. Què hi fas amb aquesta aplicació? Per a què serveix? Me n’ensenyes un exemple? Però sempre millor que siguin ells els que ens ho mostrin.

En les dues es pot controlar la ubicació si s’activa. En el meu cas no ho he considerat necessari. La confiança és prou gran per tal de no necessitar-ho. Però, si mai es trenca, està bé que la possibilitat temporal i sigui. A més, si hi tenen traça, és molt fàcil d’esquivar aquest seguiment (no els ho digueu, però només cal activar el sistema d’estalvi de bateria).

Algunes qüestions tècniques

Tot i que ho pinti bé, amb diàleg i pacte, aquestes aplicacions també han provocat situacions tenses. Quan se’ls acaba el temps i volen seguir es creen situacions difícils. Però d’això es tracta. De gestionar-les i treure’n aprenentatges.

Ells no ho tenen tant clar, així que han cercat manera de saltar-se aquests controls. Us comparteixo un parell de les tècniques i les seves solucions.

  1. Usuari principal. És necessari que el primer usuari que s’instal·li al telèfon android sigui un usuari vostre. El primer sempre és administrador. Si és el seu, podrien crear un altre usuari i deixarien de tenir el control parental. És molt millor que, un cop s’ha instal·lat el vostre usuari, en creeu un altre per al fill/a. Aquest nou usuari no té permís per crear-ne de nous. Així que no podrà canviar-lo.
  2. PIN inicial. Això pot ser pesat, però convé que no sàpiga el PIN de la SIM, el que es demana en iniciar el telèfon. La majoria de telèfons tenen una opció per reiniciar en mode segur. Serveix per tal que el mòbil es reiniciï i arrenqui només amb les aplicacions que venien de sèrie, per detectar i corregir errors. I clar, les de control parental no hi venien i no arrenquen. Així que podria reiniciar-lo en mode segur i entrar al youtube o navegar per internet lliurament (tot i que no tindria ni whatsapp, ni instagram, ni tik tok, etc.). Si no sap el PIN, quan el reincïi us haurà de demanar que l’introduïu el PIN i podeu controlar si està o no en mode segur.

Responsabilitats

A partir d’aquí, no cal prohibir massa des de l’escola. La família pot veure si el mòbil s’utilitza quan no toca i es poden definir horaris de bloqueig. Si volem donar el mòbil al fill/a perquè en sortir ha d’anar a algun lloc i estem més tranquils si té mòbil, bloquegem-li la resta d’hores. Si el centre el permet al pati i no a classe i no hi estem d’acord, podem configurar l’horari de bloqueig del pati i llestos.  Així, les famílies assumim la responsabilitat i en descarreguem l’escola que té molta altra feina que anar perseguint alumnes que utilitzen el mòbil quan no toca.

Personalment crec que el mòbil és una gran eina i que en podem treure molt de partit a l’escola. Però també crec que un adolescent no pot tenir un dispositiu d’aquestes potencialitats sense cap mena de control. Per tant, famílies, doneu el mòbil als vostres fills quan ho considereu oportú, però controleu què en fan i acompanyeu-los en l’aprenentatge de fer-ne un ús responsable.

Español (Spanish) English (English)

2 thoughts on “Parlem de mòbils, famílies, adolescents i escola

  1. Molt interessant Jaume!
    Com a usuari de dispositius d’Apple, complemento el teu article, amb solucions que el mateix entorn iOS, iPadOS i MacOS ja tenen implementat per entorns familiars.
    D’una banda els controls parentals
    https://support.apple.com/es-es/HT201304
    Per activar el seu ús als dispositius dels menors abans caldrà haver assignat els seus usuaris a “En família”
    https://support.apple.com/es-es/HT201088
    Una altra utilitat molt interessant d’emprar, i no sols pels nostres menors, sinó inclús per nosaltres, és la de “Temps d’ús”
    https://support.apple.com/es-es/HT208982
    Salutacions!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.