Blog de Jaume Feliu
Estem ja al tercer trimestre i molts equips directius comencen a planificar el curs que ve. Per la majoria de professors encara és d’hora, que prou feina tenim amb el tercer trimestre. Tot i això, i per qui vulgui anar preparant el proper curs i provant opcions, he publicat la versió 3.1 del Quadern virtual del professor, amb algunes novetats.
Continue reading “Quadern virtual del professor, versió 3.1”
Fa ja més d’una any vaig desenvolupar una plantilla feta amb Google Drive per tal d’automatitzar el procés de coavaluació amb rúbriques, de nom CoRubrics. D’una manera prou senzilla, els alumnes poden utilitzar una rúbrica per avaluar els seus companys i al professor se li calculen les mitjanes, numèriques i per nivells, de forma automàtica.
El fet de desenvolupar aquesta eina ha fet que hagi utilitzat molt sovint la coavaluació amb els alumnes de secundària, i he vist que té grans avantatges però també algun risc que descric en aquest article.
Continue reading “Coavaluant amb rúbriques: riscos i avantatges”
Darrerament llegeixo molts articles demanant l’avaluació sense examens. I hi estic d’acord, tot i que fer un examen un parell de cops a l’any tampoc fa mal, que a la vida també s’ha d’estar preparat per demostrar les habilitats memorístiques (carnet de conduir, oposicions, selectivitat…). Però, que quedi clar, que he dit un parell de cops l’any!
Per la meva experiència en diferents centres, majoritàriament, l’avaluació d’un alumne a les diferents matèries es basa en exàmens, treballs de continguts, dossiers d’exercicis a classe i alguna exposició oral. De fet, els exàmens no falten mai i les altres apareixen amb molta menys freqüència.
I, també majoritàriament, aquestes activitats s’utilitzen com a comprovació que l’alumne ha après. Es fan exercicis a classe, s’expliquen uns continguts… i per comprovar que l’alumne ho assimila es fa alguna activitat d’avaluació de les anomenades (treball, dossier, examen…).
Però les activitats d’avaluació jo les entenc com una part importantíssima del procés d’aprenentatge, no com un comprovació.
Per no concentrar les crítiques només en els exàmens, agafem per exemple un dossier de classe. De què li serveix a un alumne lliurar un dossier al professor a final de trimestre i que se li torni corregit amb una nota? Això l’ha ajudat a aprendre o és només una mesura de control?
Quan demano dossiers de classe als alumnes, no és per controlar que l’estan fent, sinó perquè aprenguin. Per tant, passo taula per taula, el demano i el mirem amb l’alumne. Revisem què té, què li falta… I li demano que el millori d’acord amb el que hem parlat. Vaja, intento que l’activitat de lliurar el dossier provoqui la reflexió del seu aprenentatge. I reflexionant, aprèn molt més.
I aquesta possibilitat de millora té una altra implicació tant o més important que la reflexió. L’alumne parteix de la seva feina inicial sense cap nota, només comentaris, i la pot millorar. Per tant, es compara amb ell (i no amb altres companys) per superar-se i realitzar-ho millor. No pot comparar-se amb els companys perquè no té cap nota, de moment.
Tot el procés el documento, per tant sé quines mancances tenia el primer dossier que ha lliurat, les millores que té el segon (i el tercer o quart… si cal). I, si parlem de notes, només aquell dossier farà que a la meva llibreta de notes (digital, evidentment) apareguin 3 o 4 numerets, amb un clara evolució que m’indica si l’alumne està aprenent.
El mateix passaria amb treballs que es demanin als alumnes. Té sentit demanar un treball, rebre’l, corregir-lo i tornar-lo? Certament que amb els comentaris que fem l’alumne sabrà quines són les seves mancances. Però em sembla més interessant especificar bé quins aspectes volem que aprengui fent el treball (aquí les rúbriques ens poden ajudar molt) i fer un seguiment de la tasca perquè pugui anar-la millorant i, així, millorar l’aprenentatge.
L’activitat d’avaluació hauria de servir perquè l’alumne aprengui, no perquè el professor controli si l’alumne sap o no.
Lògicament, algunes activitats d’avaluació es presten més a aquesta reflexió i millora. D’altres, i els exàmens són l’exemple típic, és molt i molt difícil. S’intenta amb els examens de recuperació. Si l’alumne suspèn un examen, se li mostren els errors i se li fa un de recuperació. Però com que principalment s’avaluen contingut memorístics (sinó perquè no els deixem fer amb apunts, ordinadors…?), no hi ha reflexió possible sobre l’aprenentatge.
Caldria emmarcar aquest concepte d’activitat d’avaluació en un canvi metodològic a l’aula. Té poc sentit fer classes magistrals i després voler fer aquest seguiment de les tasques i millorar-les. Però l’article només volia provocar la reflexió d’aquells que veuen l’avaluació com una eina de control del professorat per veure si els seus alumnes saben o no.
En un altre article explicaré com utilitzo les rúbriques en aquesta concepció d’activitats d’avaluació, per provocar la reflexió dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge. I quin perills pot tenir-ne un mal ús, que pot provocar molta feina i que no serveixin per aquesta reflexió.
Tot i que el curs ja fa més d’un mes que ha començat i, per tant, la gent que utilitza el quadern virtual per a portar el seguiment dels seus alumnes ja els tenen creats i no poden actualitzar-se, he creat una nova versió del quadern virtual del professor.
Continue reading “Quadern virtual del professor, versió 3.0”
Si el telèfon que ha desaparegut és Android, està encès i té configurat algun compte de Google (Gmail, un compte de Google apps for Education, XTEC…) és molt senzill poder accedir-hi de forma remota des d’un ordinador. Això si, calen les tres condicions: mòbil Android, encès i amb compte de Google configurat.
Per gestionar el telèfon, només cal accedir al web:
https://www.google.com/android/devicemanager
Se’ns demanarà l’usuari i la contrasenya del compte de Google i ja està. Si el mòbil té el GPS desactivat, apareix una pantalla com la següent:
I si té el GPS activat, apareix la mateixa pantalla però indicant l’ubicació del mòbil:
Si el mòbil ha desaparegut a l’institut, normalment la ubicació la tenim clara, per tant no ens aporta gaire. Però si les opcions que ofereix.
La primera opció que jo utilitzo és Bloqueja. D’aquesta manera es defineix una contrasenya per accedir al mòbil (no necessari si l’alumne ja en tenia una posada). I la segona opció és Truca. Aquesta opció fa sonar el telèfon al màxim volum, encara que l’usuari el tingués en silenci o en vibració. Quan hi ha sospites que algú ha perdut o li han agafat el mòbil en una aula, fer-lo sonar és una bona opció per recuperar-lo.
L’opció Esborra és molt dràstica. Esborra tot el contingut del mòbil, però només s’ha d’utilitzar si ja se sap que no es podrà recuperar el telèfon.
Si el GPS està activat habitualment, Google ofereix una altra web per veure els moviments del mòbil. Aquesta és:
https://maps.google.com/locationhistory
Si hi accedim amb l’usuari de Google, apareix un plànol
Podem triar el dia que volem i es mostrà un plànol amb els diferents punts de pas. Si cliquem un punt, veurem l’hora en que el telèfon estava en aquella ubicació.
Si al vostre centre assigneu un compte de correu a cada alumne, amb Google apps for education (GAFE), és molt possible que els alumnes configurin aquest compte al mòbil i, per tant, podeu utilitzar aquestes opcions.
Això obre una porta una mica controvertida, ja que si l’alumne ha configurat el compte al telèfon, el professor del centre que administra el Google apps for education podria localitzar-lo. L’administrador pot canviar la contrasenya del compte de l’alumne. Per tant, podria entrar a les webs anterior i localitzar un alumne en qualsevol moment (si aquest porta el mòbil Android a sobre encès amb el compte de Google configurat i el GPS obert).
Però en tot cas, l’article pretén poder ajudar a desfer els embolics que es creen en un centre quan un mòbil desapareix.
