Utilitzant Symbaloo

Està pensada per ser la pàgina d’inici del nostre navegador. Si fem que el navegador no tanqui la sessió, cada cop que l’obrim ens mostrarà la pàgina amb els llocs web on anem més habitualment, cosa que ens estalviarà temps.

Com deia, en conèixer-la fa un parell d’anys vaig pensar que seria una bona idea crear un Symbaloo per l’institut. De fet, Symbaloo té una versió pensada per això, Symbaloo Edu.
La idea era que tots els alumnes tinguessin un usuari i tots veiessin la mateixa pàgina inicial. D’aquesta manera els professors s’estalviarien de penjar-los enllaços que comparteixen entre ells.
La veritat és que la cosa no ha acabat de funcionar. És difícil unificar en una sola pàgina els enllaços de tots els alumnes. Primer perquè per cursos utilitzen enllaços diferents. I segon, perquè enllaços comuns a totes les matèries tampoc n’hi ha tants.
També vam pensar crear un Symbaloo general que enllacés a Symbaloos de departaments, ja que l’eina permet crear icones que no siguin enllaços a llocs webs sinó a d’altres Symbaloos. La veritat és que, malgrat que encara ho tenim creat, en general no ha acabat de reeixir. Algunes assignatures en serien l’excepció.
Per fer una cosa semblant, ha resultat molt més interessant crear una pàgina d’entrada dels alumnes amb un Google Site, on els podem penjar enllaços en forma d’imatge i també els podem penjar informacions com ara les dates del curs, els tutors,… És el que en anomenem Escriptori de l’institut, i ja n’he parlat en algun altre article.
A més, cada matèria, en el seu Moodle, penja els enllaços que creu més necessaris en cada moment.
I llavors per què presento aquesta eina? Primer, perquè que a mi no m’hagi funcionat no vol dir que no pugui ser útil a d’altres centres. I segon, perquè com a pàgina inicial personal la trobo genial. 
Jo tinc creat el meu usuari de Symbaloo i és la meva pàgina inicial. Quan entro, allà hi tinc els enllaços que habitualment utilitzo. Alguns de professionals (web del centre, pàgines de recursos, programa per passar faltes i posar notes…) i d’altres personals (facebook, twitter, feedly, administració d’aquest bloc, banca online…).
Estigui on estigui del món puc entrar al Symbaloo i ja ho tinc tot a mà. No he de recordar cap enllaç de memòria. I, a més, té aplicació per smartphone i per tablet.
Pels enllaços més habituals és molt bona eina. De fet, jo recomano a tots els professors i alumnes (de fet a tothom) que es creïn el seu Symbaloo. Evidentment que hi posin enllaços que necessiten per l’institut, però també que hi tingui els enllaços que utilitzen més habitualment per ús personal.
A part, també els recomano que utilitzin algun servei per desar enllaços més específics, tipus Delicious, però això ja és una altra història.
També hi ha qui l’utilitza per desar enllaços a activitats 2.0 realitzades pels alumnes (Prezi, Vokis, Webs…). Instal·lant l’extensió Symbaloo Bookmarker, només prement un botó se’ns afegirà la pàgina que estem visitant a un Symbaloo.  I així és molt senzill tenir tots els enllaços agrupats. Podem crear un Symbaloo per cada classe o grup.
Així, si els alumnes estan desenvolupant una tasca, el primer cop que hi accedim el desem al Symbaloo de classe.
No és una opció que jo utilitzi gaire, ja que ho centralitzo tot al Moodle i els alumnes m’indiquen les adreces de les seves activitats al Moodle, però hi ha qui l’utilitza i és una bona opció.
 

Perfils amb Google Chrome

Per utilitzar-ho és tan senzill com seleccionar el botó de configuració (tres ratlles horitzontals situades a la part superior dreta del navegador) i tria l’opció configuració.

Buscar l’apartat usuaris i triar Afegir nou usuari. Podreu triar nom del perfil i icona que l’identifica.
Us demanarà de vincular un usuari de gmail (o de google apps for education) per tal de sincronitzar aquest perfil en qualsevol ordinador que useu. Si el vinculeu és millor, però no pas imprescindible.
Ara ja podeu configurar la pàgina d’inici, fixar pestanyes, iniciar sessió al correu, facebook, twitter i marcar que no tanqui sessió, etc.
En obrir el Chrome, a la part superior esquerra us sortirà la icona que heu triat pel perfil. Si li feu clic, se us desplegaran tots els perfils que heu creat (que poden ser tants com vulgueu) i podeu seleccionar quin voleu obrir en una altre finestra.
D’aquesta manera, podreu tenir diferents finestres del navegador obertes simultàniament amb perfils diferents.
És ideal si teniu molts correus (el personal, el professional nominal, el professional del càrrec) o si compartiu l’ordinador amb més persones.
A més, si utilitzeu el Google apps amb més d’una adreça de correu (per exemple un personal, nomprof@nominstitut.cat i un de càrrec, coordinadortic@nominstitut.cat) es fa imprescindible, ja que sinó no podreu accedir als documents del Drive dels dos simultàniament.
Si fossin dominis diferents, si que Google permet afegir comptes i des de un sol perfil de Chrome obrir dos correus i dos Drive.
Però si el domini dels comptes és el mateix, Google permet obrir dos correus però no dos Drive. Per tenir oberts el Drive de dos correus diferents del mateix domini haureu de crear els perfils.

Què es diu del nostre centre per la xarxa?

Una solució per estar-ne al dia, és que algú del centre realitzi periòdicament cerques a internet amb paraules claus (tipus el nom de l’institut). Però avui en dia, aquesta solució manual és poc eficient i es millorable.

Una forma molt més automàtica, és utilitzar el servei Google alerts, que ens enviarà mails amb les actualitzacions de les cerques que programem. Si hem iniciat sessió amb el nostre usuari de google, de forma molt senzilla podem posar les paraules claus a cercar, el tipus de resultats i la freqüència.

Un forma automàtica de rebre correus amb les noves informacions que apareixen a la xarxa sobre el nostre centre.

Usuaris específics per a càrrecs de l’institut

Al principi, això pot semblar una mica caòtic, però a la llarga portarà millores en l’organització, sobretot per dues raons. La primera és que el canvi de persones en els càrrecs serà molt millor. I la segona, és que la persona que tingui un càrrec tindrà molt més organitzats el seus documents i el seu correu.

I més tenint en compte que aquests correus no serveixen només per al mail sinó que s’utilitzen per a tots els servis de Google.
Caldrà formar bé el professorat per tal que sàpiga quin correu ha d’utilitzar en cada moment. Insisteixo, no només per enviar mails sinó també per compartir documents. Però si ho aconseguim, evitarem un munt de canvis de permisos i de documents perduts.
En iniciar el curs, es canvien les contrasenyes dels usuaris dels càrrecs i se’ls donen als professors que aquell any ocuparan el càrrec en qüestió. Sense haver de fer res més, automàticament aquell professor podrà:
  • Accedir a tots els documents creats anteriorment per l’usuari del càrrec.
  • Editar documents que, com a professor, només tenia permís per visualitzar.
  • Modificar els grups de Google on l’usuari del càrrec sigui el propietari.
  • Visualitzar i modificar sites que s’hagin creat amb l’usuari del càrrec.
  • Modificar calendaris que com a professor només podia visualitzar.
És important remarcar la formació del professorat a l’hora de compartir fitxers. Cal tenir molt clar si es comparteix amb un professor o amb el càrrec que ocupa un professor, ja que si es barreja, llavors el caos si que pot ser monumental.
Per exemple, si el director d’un centre és professor de Ciències Naturals, haurem d’utilitzar el seu correu nominal (nomprofessor@nominstitut.cat) per aquells correu i documents interns del departament. També seria bona idea utilitzar el correu nominal del professor per compartir informació amb els alumnes. En canvi, per correus i documents d’organització de centre caldria utilitzar l’usuari del càrrec, direccio@nominstitut.cat.
Tenint un Google drive ben organitzat (veure article Organitzant el Google drive), utilitzant els grups per compartir documentació i calendaris (veure article Compartint documents i calendaris amb grups de Google) i utilitzant usuaris per a càrrecs, l’inici de curs hauria de ser molt senzill, i no hauríem de tenir cap problema amb persones i càrrecs que no tenen permisos per veure documents o calendaris que els fan falta.

Planificació estratègica de les tecnologies

Abans d’entrar en el tema, caldria fer un aclariment. Als centres educatius es distingeix força clarament entre les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) i les TAC (Tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement). Les dues usen les tecnologies, però les primeres impliquen més aviat programari, maquinari, infraestructures… i les segones tenen més a veure amb metodologies. Lògicament sense TIC no hi ha TAC, però les dues tenen molta vida independent.
Em centro ara en les TIC, que tenen relació directe amb l’entrevista que us comentava. Com introduïm les TAC en els plans estratègic mereixerà, segurament, un article més endavant
En els centres públics, el Departament d’Educació és qui munta tota la infraestructura bàsica. Al centres es nomena un coordinador TIC que no és res més que un professor (normalment de Tecnologia, de Ciències o de Matemàtiques) que de cop és el responsable d’un munt de coses alienes totalment a la seva feina de professor. I, en la majoria dels casos, alienes a la seva formació.
El coordinador TIC té tasques on rep suport d’empreses externes, com mantenir els ordinadors i mantenir la xarxa interna, però també té tasques que jo crec estratègiques en les que normalment no rep assessorament de cap especialista, com gestionar el lloc web del centre, les xarxes socials, l’Entorn virtual d’aprenentatge (el Moodle o similar), el control de les faltes dels alumnes… Aquest coordinador té unes hores de reducció, però segueix fent classes.
En les concertades, el panorama està una mica millor. Normalment es contracta a una persona especialista en el tema perquè ho gestioni.
Però, independentment de la persona designada i de les qualitats que tingui, si que em sembla que majoritàriament no se li dona la visió estratègica que hauria de tenir. Segons el meu parer, caldria que en els plans estratègics les TIC tinguessin més presència, per tal de tenir molt clars els objectius que es volen aconseguir.
Una mica la sensació que tinc, veient com molts centres utilitzen les xarxes socials, és que es fa a batzegades. Algun professor troba interessant que l’institut tingui pàgina al facebook i durant dos mesos hi pengem un munt d’informació. Això suposant que el professor en qüestió no faci l’error de crear un perfil de facebook enlloc d’una pàgina, cosa que passa massa sovint.
Després, algú altre pensa que hauríem d’obrir també perfil a twitter i fem el mateix, però de cop recordem que teníem un web que està una mica descuidat i l’actualitzem. Més endavant algú fa l’observació que les famílies no estan prou informades i tots a córrer a veure com ho arreglem, sms? mails?
Sincerament, em sembla que tots els centres, concertats (que en general van un pas per davant en aquest sentit) i públics, hauríem de repensar l’ús de les TIC. Dissenyar un pla de comunicació, dissenyar una organització de les TIC, assignar responsables i implantar indicadors per poder fer un seguiment de l’acompliment dels objectius marcats.
Cada cop es dediquen més esforços i més hores a les TIC d’un centre, i cal tenir molt clar que aquests esforços valen realment la pena.