Fa uns quants anys que intento aprofitar l’aprenentatge basat en projectes a les meves classes i, també, al centre amb projectes interdisciplinaris. Tot i això, com més hi treballo més m’adono que n’he d’aprendre més.
És per això que he decidit anar publicant alguns articles amb algunes de les conclusions a les que vaig arribant. Igual que la resta d’articles que trobareu en aquest blog, en cap cas vol ser referència ni indicar l’únic camí. Simplement pretenc obligar-me a reflexionar sobre el que faig (i això ja és prou interessant, ho llegeixi algú o no) i compartir l’experiència. Sempre he defensat que cal compartir el que es fa a l’aula, ni que sigui perquè altres vegin el que no s’ha de fer mai. Així que aquest article serà molt poc tecnològic.
Però entrem en matèria. En aquest article vull parlar de l’inici d’un projecte: de la seva programació. Certament els projectes són vius i del que es programa al que acaba passant hi ha d’haver diferències. Però a mi sempre m’ha anat molt bé programar els aprenentatges. I, amb més raó, si no només volem treballar continguts. Si volem un projecte amb aprenentatges significatius, on es treballin els continguts però amb la finalitat d’adquirir competències, cal programar-lo bé.
