Reduir les qualificacions és la conseqüència

Español (Spanish) English

Fa un temps que, quan faig formacions, em trobo amb docents que volen reduir les qualificacions en les seves matèries, però no saben massa com fer-ho. D’ençà que vam obrir el grup Sense notes a Facebook (encara no en formeu part? Ja som més de 400!), encara rebo més consultes de docents amoïnats per l’excessiva dependència que tenen els alumnes de les qualificacions .

Hi ha força consens acadèmic, de diferents estudis, en indicar que les qualificacions donades en mig del procés d’aprenentatge, en l’avaluació formativa, tenen una influència negativa. Tots ells assenyalen que és millor el feedback només amb comentaris. Per altra banda, qualsevol docent amb una mica d’experiència (i no en cal gaire), percep que els alumnes estan molt més amoïnats per la qualificació que obtindran en fer una tasca que no pas en l’aprenentatge que aconseguiran.

Tot això, porta a alguns docents a plantejar-se com reduir, sinó eliminar, les qualificacions durant el procés d’aprenentatge, sigui un trimestre, un projecte o una unitat didàctica.

Però jo sempre els dic el mateix. La reducció o eliminació de les qualificacions és la conseqüència, no pas la causa del canvi a l’aula. Està bé que serveixi per ser conscients que cal fer canvis en la metodologia de l’aula, però, segurament, és dels darrers passos a fer.

La reducció de les qualificacions ha de ser el resultat de transformar l’avaluació que fem en una avaluació formativa, en una avaluació per a l’aprenentatge. De res serveix seguir fent les coses iguals i reduir les qualificacions. És més, els alumnes no entendran res i, segurament, serà contraproduent.

Quan em pregunten quin procés es pot seguir, sempre descric aquest possible camí (entre molts altres possibles).

  1. Tenir clars els objectius d’aprenentatge: en aquell procés d’aprenentatge, quins són els 4 o 5 objectius d’aprenentatge que vols que els alumnes assoleixin?
  2. Per no fer un canvi radical, dissenya una (sí, només una) tasca competencial i complexa que ajudi als alumnes a assolir un o dos d’aquests objectius. Entenc per tasca complexa aquella on l’alumne ha de posar en joc conceptes que ha après i ha comprès. Seguint la taxonomia de Bloom (amb les seves limitacions), tasca que requereix pensament d’ordre superior (crear, analitzar, aplicar…).
  3. Preveu diferents moments d’avaluació (no de qualificació) de la tasca. Es tracta de permetre que els alumnes lliurin diferents prototips de la tasca i que vagin millorant aquests prototips. Comença, per exemple, amb 3 (lliurament de dos prototips i lliurament final). Dit d’una altra manera, com diuen altres autors, que els alumnes tinguin diferents punts d’avituallament durant la realització de la tasca.
  4. Un cop plantejada als alumnes, dissenyeu amb ells l’instrument d’avaluació (no pas de qualificació) que utilitzareu per als diferents prototips. Pot ser una rúbrica.
  5. En la data que heu acordat, dedica una sessió a fer l’avaluació del primer prototip. Organitza aquesta avaluació amb petits grups de 5 o 6. Cada alumne mostra la tasca als companys i aquests, amb l’ajuda de la rúbrica, li donen indicacions del que ha de millorar. La rúbrica els dona criteris clars de què han d’avaluar.
  6. Proposa’ls de fer un diari d’aprenentatge on registrin l’evolució de la tasca, les indicacions que han rebut dels companys i de les millores que hi faran.
  7. En la data acordada, revisa tu la tasca dels alumnes (segon prototip) i dona les indicacions per tal que la millorin. Anima’ls a anotar-ho en el diari d’aprenentatge.
  8. Finalment, el dia del lliurament final, torna a fer grups i que es coavaluïn (no que es coqualifiquin). I tu, qualifica la tasca indicant quin assoliment tenen de cada objectiu treballat en la tasca.

Tot plegat, poden ser entre 5 i 10 hores de classe (o més, això ja depèn de tu). És una inversió d’hores, però no és un canvi radical. No hem eliminat les qualificacions, ja que el lliurament final l’hem qualificat, però hem començat el canvi. Els alumnes lliuren prototips, els analitzen, escolten els companys, hi introdueixen millores, etc. sense pensar en les qualificacions.

I, com deia, això és l’inici del procés. A partir d’aquí, introdueix més tasques complexes, converteix el diari d’aprenentatge en una carpeta d’aprenentatge, introdueix explícitament l’autoavaluació, etc. I selecciona, ja que per introduir tots aquests aspectes de reflexió i metacognició, hauràs de deixar de fer altres coses.

Però, arribats aquí, la reducció de qualificacions haurà estat natural i haurà estat la conseqüència de tot el canvi metodològic. Si aquest canvi l’estàs duent a terme, segurament, la reducció de les qualificacions serà el menys interessant que passarà a la teva aula.

Español (Spanish) English

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.