Una de les coses que més em sorprèn dels instituts és veure com els professors recullen i anoten molta informació dels seus alumnes, però aquesta només es comparteix oralment a les reunions. Com que la memòria és limitada, tots els professors utilitzem el típic quadern de notes, ja sigui en paper o en format digital. Més o menys, tots hi anotem les mateixes coses. A part de les típiques notes d’activitats i exàmens, també s’hi anoten absències, retards, incidències, si els alumnes porten el material, si han treballat a l’aula, si han fet les tasques pendents per casa, etc.
Els professors que encara utilitzen un quadern de paper, no tenen més remei que fer el recompte de dades manualment (si volen tenir una visió global de trimestre) i compartir-ho en les reunions de forma oral. És molt típic en una reunió sentir frases com “el fulanito no porta mai el llibre“. I algun altre professor que hi afegeix “i a mi no em fa els deures“. També pot ser que un altre digui “doncs a mi sí que em fa la feina“. I així podríem omplir les hores que calgui de reunió.
En la era de la informació digital, no puc entendre encara aquesta pèrdua de temps. El temps a les escoles i institut no acostuma a sobrar. Les reunions acostumen a ser massa llargues i es perd massa el temps posant en comú dades, enlloc de parlar i acordar actuacions. I, tot i això, sempre tenim la sensació que hi ha temes que queden al tinter.
Cada cop més professors es passen a quaderns de notes digitals. De fet, si el professor disposa d’una tablet o d’un portàtil per ell sol, quan va a classe tarda el mateix en anotar les coses en un quadern a mà que en un quadern digital. No anomenaré ara tots els avantatges del digital, però és obvi que facilita fer recomptes, arxivar dades i, sobretot compartir-les.
I d’aquí la motivació d’escriure aquest article. Si ja hi ha força professors que utilitzen quaderns digitals, com és que encara se segueix compartint la informació oralment a les reunions?
Són encara pocs els claustres que trien una solució de quadern digital per ser utilitzada per tots els seus professors.
Si cadascú fa servir l’aplicació que a ell li va millor, difícilment serà possible fer un processament de dades de forma automàtica, ja que cada quadern tindrà el seu format.
Al meu centre vam triar utilitzar tots un mateix quadern digital. En aquest cas, dissenyat per mi mateix. Però en tot cas, l’eina és del tot indiferent. Només cal que el processament conjunt de les dades sigui automàtic. També és cert que al mercat no hi ha massa aplicacions que permetin aquesta funcionalitat i que siguin econòmics. Sense anar més lluny, una de les aplicacions més utilitzades per professors és iDoceo. Si en les darreres versions no ha canviat, no permet processar automàticament dades de diversos professors que l’utilitzin. Tant de bo no ho hagi sabut trobar i actualment ja ho permeti.
Les reunions són molt més àgils i eficients si, enlloc de perdre l’estona posant en comú les anotacions que ha pres cada professors i contrastant-les, el tutor té un full resum de l’estil del següent:
Mirant l’exemple de la imatge, concretament el darrer alumne, es veu clarament que és un alumne irregular. Segur que en una reunió, la posada en comú portaria molta estona només per arribar a entendre la situació. En 7 ocasions no ha fet les tasques que tenia per casa (deures o acabament de tasques). En canvi 2 vegades les ha fet especialment bé. A més, normalment a l’aula treballa de forma activa en les tasques que se li encomanen. Sempre porta el material i l’actitud a classe és correcte. Amb aquestes dades que el tutor presenta, augmentem molt l’eficiència. Ja sabem què ha passat. Els professors poden parlar dels motius i sobretot de les accions a realitzar.
Simplement utilitzant tots un mateix quadern que recull i processa dades automàticament de tots els professors, el tutor coneix molt millor la dinàmica de cada alumne.
L’exemple és del quadern que utilitzem al centre. Però insisteixo que l’eina no és l’important.
Per a mi, això també és innovació educativa, tot i que no estigui de moda perquè és un tema organitzatiu. Però, molts cops, els temes organitzatius fan canviar de forma important les metodologies i les accions que es fan a l’aula, ja que ajuden a posar temes sobre la taula. Decidir adoptar una solució d’aquest estil implica posar-nos d’acord en quines coses observem habitualment a l’aula, com ho anotem, quina importància donem a cada cosa, etc. Aquests temes són debats que també s’hauran d’abordar i permetrà a l’equip docent conèixer molt millor què fa cada un dels membres i arribar a acords transversals.
Com que no guanyo ni un duro perquè és totalment lliure i gratuït, si algú li interessa la solució adoptada al meu centre pot trobar informació en els següents enllaços:
Quadern virtual de professor: plantilla de full de càlcul de Google que permet als professors fer el seguiment d’un grup. Des de l’assistència, a l’actitud, material, deures, notes, avaluacions… fins a les competències.
Assistatut: plantilla de full de càlcul Google que recull i processa totes les dades dels quaderns virtuals dels professors d’un equip docent.
