Qualificar al final d’una avaluació formativa

Español (Spanish) English (English)

Fa ja uns mesos vaig escriure un article on explicava com intento avaluar els alumnes durant tot el trimestre sense qualificar.

Avaluar sense qualificar: la meva experiència

Vaig rebre molt comentaris i, alguns d’ells, em demanaven una segona part. Tot això està molt bé, deien, però en algun moment o altre cal qualificar. Aquest article intentarà enfocar aquesta segona part: després de tot un trimestre fent avaluació formativa, com qualifico?

Al meu centre funcionem per trimestres. Cada final de trimestre donem un informe d’avaluació a les famílies on, per matèries, especifiquem els objectius de cada una de les competències d’àmbit i els seu assoliment. A més, els alumnes hi donen la seva opinió i les famílies també poden fer aportacions un cop l’han rebut. No entraré ara a valorar si seria millor fer-ho només un cop a l’any o fer-ho de manera quadrimestral. Sigui quan sigui, segur que en algun moment cal qualificar.

Tot el trimestre el plantejo com un camí per assolir els objectius. I la qualificació recull exactament això. Fins a quin punt l’alumne ha assolit l’objectiu? Utilitzo la nomenclatura que ens marca el Departament d’Educació i cada objectiu pot estar No Assolit (NA), Assolit de manera satisfactòria (AS), de manera notable (AN) o de manera excel·lent (AE). I, per poder determinar-ho, em faig una rúbrica per objectiu.

A continuació en teniu un exemple. 4 objectius que, en aquest cas, estan tots relacionats amb la mateixa competència. L’exemple és de Tecnologia, que és la meva especialitat, però crec que és traslladable fàcilment a altres àmbits.

Aquesta rúbrica no és per als alumnes, només és per mi. Durant tot el trimestre haurem fet avaluació formativa. Haurem fet exemples de càlculs d’engranatges, haurem fet algun test que s’hauran auto-corregit per detectar si ja dominen aquests càlculs, haurem fet plànols inicials, ens els haurem coavaluat per detectar errors, hauré revisat els dissenys i hauré fet propostes de millora, hauré parlat amb ells de manera individual, etcètera. Però al final del trimestre, per qualificar, només intentaré determinar el grau d’assoliment dels objectius. A partir del que he recollit i observat, en aquest cas un ascensor, una memòria, exercicis, entrevistes… determino el grau d’assoliment de cada objectiu amb la rúbrica. De l’objectiu, no pas de les tasques. A vegades va lligat, com en el cas dels plànols. Però a vegades no tant, com en el cas de la caixa de reducció. Tant important és el que lliuren com el que m’expliquen quan parlo amb ells.

Aquesta rúbrica que utilitzo em serveix per a tots els alumnes, excepte per aquells que tenen un pla individualitzat. Per aquests defineixo objectius o assoliments diferents.

Si em seguiu, sabeu que utilitzo el qViC, que em permetrà introduir cada un d’aquests assoliments i calcular un assoliment global de matèria.

Intento que la qualificació mostri sempre l’assoliment d’aquests objectius. I res més. En l’informe que lliuraré als alumnes (que lliura el centre amb la resta de matèries), apareixeran aquests objectius i l’assoliment de cada un d’ells, a més de l’assoliment global i d’un comentari destacant aquells aspectes que han fet bé i que cal que potenciïn i aquells que cal que millorin de cara al següent trimestre.

Remarco que la qualificació no mostra res més que l’assoliment dels objectius. Intento que la qualificació sigui justa i s’encamini cap a l’equitat. Què vol dir això? Que evito que en la qualificació s’introdueixin altres factors. Exemples:

  • L’esforç de l’alumne. No crec que pugui formar part de la qualificació. Sí dels comentaris, com a reforç o com a cosa a millorar, però no de la qualificació. L’alumne ha assolit els objectius sense esforç? Millor per a ell. Per què l’he de perjudicar? L’alumne no ha assolit els objectius malgrat haver-se esforçat molt? Per què l’he d’enganyar?
  • Penalització per no lliurar tasques (o deures) o lliurar-les fora de termini. Si l’alumne ha demostrat que ha assolit l’objectiu, quina influència ha de tenir que no hagi lliurat una de les tasques que jo havia plantejat per anar construint coneixement? Si la lliura tard (i tinc temps de revisar-la) però tinc l’evidència que ho ha assolit, per què li he de perjudicar la qualificació?
  • L’actitud a classe. Si l’alumne no participa, si l’alumne facilita la classe, si constantment la interromp… per què ho he de repercutir en la qualificació? Quina relació té això amb l’assoliment dels objectius?

Dos aclariments.

  1. Que no influenciï en la seva qualificació no vol dir que no es facin altres accions. Si un alumne lliura les tasques tard o no les lliura, caldrà parlar amb ell i intentar treballar la seva responsabilitat. Caldrà parlar amb la família per tal que ens ajudi en aquest seguiment. I, si cal, no descarto mesures punitives. Que es quedi alguna tarda al centre a avançar tasques, si cal. El mateix si no té una actitud correcta a l’aula. També si s’esforça caldrà felicitar-lo i animar-lo a seguir. Però si modifiquem la qualificació, crec que només l’enganyem.
    Està més que demostrat que utilitzar la qualificació per castigar o escarmentar als alumnes no té bons resultats.
  2. A Catalunya tenim les competències de l’àmbit personal i social. L’esforç, la responsabilitat, la participació i d’altres són comportaments relacionats amb aquestes competències. Es pot tenir la temptació d’afegir objectius enfocats en aquestes competències i qualificar-ne l’assoliment. Podríem establir que un objectiu de trimestre serà lliurar les tasques a temps. Si ho fem, ATENCIÓ, caldrà pensar activitats per tal que els alumnes desenvolupin aquesta competència. No s’hi val a decidir que ja l’han de tenir i, si no la tenen, castigar-los.
    Tot i això, tampoc sóc massa partidari d’introduir-ho en les qualificacions de les matèries o dels projectes. Sí de treballar-ho i d’avaluar-ho, però no de qualificar-ho individualment, ja que si diversos professors posen un objectiu similar, l’alumne que no l’assoleix es veu perjudicat en moltes matèries. Per tant, el pes d’aquest no assoliment es multiplica. Crec més just deixar-ho per al final de curs i qualificar-ho en l’àmbit personal i social per donar-li un pes més equitatiu.

Tractar la qualificació d’aquesta manera, insisteixo, només té sentit si durant el trimestre no hi ha hagut qualificacions i hem fet avaluació formativa. Donant feed-back i donant l’oportunitat de millorar tasques i demostrar assoliments. Si ho fem així, crec que la qualificació ajuda a aquesta avaluació formativa. L’alumne sabrà exactament on ha arribat. A més, s’enfoca cap a l’equitat. Quins són els alumnes que habitualment tenen més dificultats per fer deures? Molts cops aquells que no tenen un suport familiar darrera o que tenen responsabilitats que potser encara no els pertoquen com tenir cura de germans. Penalitzar-los no és equitat. Igualment el cas contrari. Aquell alumne que pot tenir professor particular i, per tant, sempre presenta les tasques ben fetes, cal augmentar-li la qualificació si no assoleix els objectius? Tampoc seria fomentar l’equitat.

Dit així pot sembla senzill, però no ho és. Quan els alumnes tenen tan interioritzada la cultura de les qualificacions constants, dir als alumnes que no fer els deures no penalitzarà pot ser desastrós. Per això aquest article és la segona part. Si ens oblidem de les qualificacions durant el trimestre, si tot el que fem és per aprendre i per assolir els objectius, deixa de tenir sentit preguntar si una tasca concreta, si els deures o si l’actitud tenen repercussió en les qualificacions. Clar que en tenen, perquè les tasques, els deures i l’actitud a classe tenen repercussió en l’aprenentatge. I quan haurem de posar qualificacions ens fixarem justament en això (i només en això), en l’aprenentatge.

Cert que el tema donaria per molt més que per un article. Però la idea només era mostrar de manera mínimament argumentada com qualifico.

Com sempre dic, però vull repetir-ho, sóc professor des de fa més de 20 anys. Comparteixo inquietuds, dubtes, pràctiques, encerts i errors amb companys de centre i amb companys virtuals. Intento formar-me constantment i llegeixo força articles i llibres de savis que sí en saben d’educació i de metodologies. En aquest article, com en tots, només exposo les conclusions personals a les que arribo fent una síntesi de tot. Si us serveix per poder reflexionar i millorar les vostres pràctiques, em donaré per més que satisfet, estigueu o no d’acord amb les meves opinions. No interpreteu que el que dic sigui el que s’hagi de fer. L’únic propòsit de l’article és compartir per seguir avançant tots plegats. Com sempre.

Español (Spanish) English (English)

2 thoughts on “Qualificar al final d’una avaluació formativa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.