Planificació estratègica de les tecnologies

Compartiu!

Abans d’entrar en el tema, caldria fer un aclariment. Als centres educatius es distingeix força clarament entre les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) i les TAC (Tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement). Les dues usen les tecnologies, però les primeres impliquen més aviat programari, maquinari, infraestructures… i les segones tenen més a veure amb metodologies. Lògicament sense TIC no hi ha TAC, però les dues tenen molta vida independent.
Em centro ara en les TIC, que tenen relació directe amb l’entrevista que us comentava. Com introduïm les TAC en els plans estratègic mereixerà, segurament, un article més endavant
En els centres públics, el Departament d’Educació és qui munta tota la infraestructura bàsica. Al centres es nomena un coordinador TIC que no és res més que un professor (normalment de Tecnologia, de Ciències o de Matemàtiques) que de cop és el responsable d’un munt de coses alienes totalment a la seva feina de professor. I, en la majoria dels casos, alienes a la seva formació.
El coordinador TIC té tasques on rep suport d’empreses externes, com mantenir els ordinadors i mantenir la xarxa interna, però també té tasques que jo crec estratègiques en les que normalment no rep assessorament de cap especialista, com gestionar el lloc web del centre, les xarxes socials, l’Entorn virtual d’aprenentatge (el Moodle o similar), el control de les faltes dels alumnes… Aquest coordinador té unes hores de reducció, però segueix fent classes.
En les concertades, el panorama està una mica millor. Normalment es contracta a una persona especialista en el tema perquè ho gestioni.
Però, independentment de la persona designada i de les qualitats que tingui, si que em sembla que majoritàriament no se li dona la visió estratègica que hauria de tenir. Segons el meu parer, caldria que en els plans estratègics les TIC tinguessin més presència, per tal de tenir molt clars els objectius que es volen aconseguir.
Una mica la sensació que tinc, veient com molts centres utilitzen les xarxes socials, és que es fa a batzegades. Algun professor troba interessant que l’institut tingui pàgina al facebook i durant dos mesos hi pengem un munt d’informació. Això suposant que el professor en qüestió no faci l’error de crear un perfil de facebook enlloc d’una pàgina, cosa que passa massa sovint.
Després, algú altre pensa que hauríem d’obrir també perfil a twitter i fem el mateix, però de cop recordem que teníem un web que està una mica descuidat i l’actualitzem. Més endavant algú fa l’observació que les famílies no estan prou informades i tots a córrer a veure com ho arreglem, sms? mails?
Sincerament, em sembla que tots els centres, concertats (que en general van un pas per davant en aquest sentit) i públics, hauríem de repensar l’ús de les TIC. Dissenyar un pla de comunicació, dissenyar una organització de les TIC, assignar responsables i implantar indicadors per poder fer un seguiment de l’acompliment dels objectius marcats.
Cada cop es dediquen més esforços i més hores a les TIC d’un centre, i cal tenir molt clar que aquests esforços valen realment la pena.

Compartiu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *