Organitzar un centre per projectes

esEspañol (Spanish) enEnglish (English)

La imatge Organize és de Nick Youngson CC BY-SA 3.0 Alpha Stock Images

Cada cop em trobo més consultes de centres que volen començar a treballar per projectes però no saben com començar. A nivell metodològic es comencen a espavilar. Qui més qui menys ha fet algun curset i ja són molts centres que tenen persones més o menys formades i, a vegades, fins i tot amb experiència. Però d’aquí a introduir el treball per projectes a nivell de centre hi ha un pas. Moltes vegades les dificultats que es troben són més aviat organitzatives. Com organitzem el centre per tal que el treball per projectes sigui present de manera constant i impliqui a tot el claustre?

En aquest article explico algunes formes d’organització que he anat coneixent (pràcticament totes les he portat a la pràctica) i els avantatge i inconvenients que trobo a cada una.

A continuació presento una recopilació de formes d’organització que he pogut conèixer en diferents centres. Com sempre, no n’hi haurà cap que d’adeqüi exactament a la necessitat del vsostre centre, però de ben segur que poden servir d’inspiració per definir la vostra organització.

Organitzar projectes de matèria

Aquests tipus de projecte són una bona manera d’introduir el treball per projectes al centre, ja que bàsicament depèn de cada professor. No cal fer un canvi gaire gran de l’estructura de centre. Simplement cal cercar espais i temps per tal que els professors que s’engresquin a treballar per projectes en algun moment de la seva matèria puguin compartir dubtes i experiències. Sense cap mena de dubte, a treballar per projectes s’aprèn treballant-hi, però tenir el recolzament d’altres professors que també estan en el mateix procés és molt enriquidor i, a més, multiplica els beneficis i redueix els errors.

Els professors s’hi poden engrescar quan vulguin, sense cap pressió de dates ni de companys. Fins i tot poden animar-se a aliar-se amb algun company i fer un projecte entre dos o tres.

Però, com sol passar, aquest avantatge també és converteix en un inconvenient. Pot passar que molt pocs professors s’hi engresquin (sempre costa sortir de la famosa zona de confort) i aquests projectes siguin anecdòtics. I, encara que no fos així i hi hagi un cert nombre de professors implicats, sempre hi haurà professors que en quedaran al marge. De tal manera que, sense pretendre-ho, podem estar separant el claustre entre els que treballen per projectes i els que no.

Organitzar projectes multidisciplinars

Si la idea és que els projectes siguin un mètode utilitzat al centre de forma regular i per tot el claustre, els projectes multidisciplinars són una bona opció. En aquests projectes diferents professors col·laboren per dissenyar i implementar un projecte.

Definirem aquí l’organització de dos dels projectes més habituals, amb les seves variants:

  • els projectes d’àmbit
  • els projectes globalitzats.

1. Projectes d’àmbit

En aquests tipus de projecte, cal posar d’acord uns quants professors, habitualment 4 o 5 per tal que dissenyin el projecte i el liderin amb els alumnes. Organitzar el centre per tal que es puguin dur a termes també es pot fer de moltes maneres. les dues més habituals, amb els seus avantatges i inconvenients són

1.1 Franja de projectes

Per no complicar els horaris i per assegurar que els professors de projectes són persones implicades i formades, es pot organitzar una franja de projectes. Simplement consisteix a triar les hores setmanals que es volen dedicar per tal que els alumnes treballin per projectes i, en fer l’horari, reservar la franja. D’on surten aquestes hores? La solució més habitual és restar hores de les matèries implicades en els projectes. Si es pensa en una franja de projectes d’àmbit on es faran projectes variats, alguns STEM, altres lingüístics i altres socials, una bona opció seria dedicar, per exemple, 6 hores setmanals. Aquestes hores es poden aconseguir, per exemple, reduint una hora de cada llengua i una de matemàtiques, socials i naturals.

L’horari no canvia en tot l’any i els alumnes ja tenen clar que en aquelles hores treballaran diferents projectes. Els professors que entren en aquelles hores també tenen clar que treballaran diferents continguts de diferents matèries per projectes.

El sistema té avantatges, però també té inconvenients. Igual que en el cas anterior, només són uns quants professors els que treballen per projectes. La resta de l’equip docent en pot quedar al marge si no es preveuen accions per implicar-los.

Un altre tema a pensar és el dels especialistes. Els professors que entren a fer projectes no seran especialistes en totes les matèries. Per tant, serà necessari preveure molt bé com els especialistes que no entren en els projectes els poden assessorar i guiar en determinades parts del projecte.

1.2 Horaris adaptables

La segona manera que s’organitzen projectes d’àmbit de manera més habitual és adaptant les horaris. Quan es creen els horaris, es pensen de tal manera que les matèries d’àmbit sempre vagin seguides. Agafem, per exemple, un àmbit lingüístic amb Català, Castellà i Anglès. En l’horari s’haurà de preveure que sempre es facin aquestes matèries seguides. Per exemple, si es fa Català de 8 a 9, de 9 a 10 es farà Castellà o Anglès.

D’aquesta manera, les matèries poden treballar amb l’horari habitual quan no estan realitzant projectes. Quan els professors acorden que un projecte comença, els blocs horaris es tornen de dues hores. Cada hora hi haurà un canvi de professors, però els alumnes seguiran treballant en el mateix projecte.

D’aquesta manera s’aconsegueix que tots els professors s’hi hagin d’implicar. Es pot acordar que tots els àmbits facin un o dos projectes per curs. D’aquesta manera, tots els professores hauran de col·laborar en la creació i implementació d’un o dos projectes durant el curs. Tots l’equip docent anirà formant-se mentre desenvolupa projectes.

Si en algun curs entra professorat nou que no ha treballat per projectes, els mateixos companys d’àmbit l’assessoran i el formaran, ja que treballaran colze amb colze en els projectes. Com sempre, caldrà preveure temps i espais per tal que els professors puguin crear i/o millorar projectes (abans de la seva implementació) i coordinar-se (durant la implementació a l’aula).

També es soluciona el tema dels especialistes. Tots els professors que entrin en un projecte seran, com a mínim de l’àmbit. A més, es poden temporitzar bé les activitats per tal que segons quina la faci un el professor d’una determinada matèria.

Com sempre, també apareixen inconvenients. No hi haurà cap professor que segueixi el projecte durant totes les hores. Per tant, no hi ha ningú que pugui fer un acompanyament acurat dels alumnes. Els professors es poden posar al dia en el moment de fer el canvi de classe i en començar la seva hora podrà preguntar grup per grup per veure els avenços, però aquest seguiment mai es tant personalitzat com el que pot fer un professor que veu cada una de les hores del projecte.

A més, no cal oblidar que la confecció d’horaris també es complica força amb aquests sistema d’organització.

2. Projectes globalitzats

Incorporar al centre projectes globalitzats també pot ser més o menys senzill a nivell d’organització. Normalment els centres trien una de les dues formes d’organització següents:

2.1 Setmana de projectes

Una opció senzilla és concentrar un projecte globalitzat en una o dues setmanes de classe. A l’estil dels crèdits de síntesis, es paren les classe habituals durant una o dues setmanes i es dediquen totes les hores a fer el projecte.

Quan es tria aquesta opció, normalment tots els nivells del centre fan projecte globalitzat en el mateix moment. Caldrà refer horaris de professors, ja que serà millor que cada professor entre només en el projecte d’un nivell, però com que és tot el centre que para, tampoc és una gran complexitat (tot i que si pot requerir una inversió de temps).
L’inconvenient serà, aquí, la concentració. Haurà d’estar tot molt ben planejat, ja que en una o dues setmanes no hi ha temps per canviar gran cosa. Això ens pot fer descartar idees bones dels alumnes. Per exemple, poden necessitar un material especial que en tant poc temps no es pugui aconseguir.

2.2 Projectes distribuïts

L’altra opció és que el desenvolupament del projecte, com que és globalitzat, es vagi fent en les hores habituals de classe. Si, per exemple, s’ha decidit dedicar al projecte globalitzat unes 36 hores (3 per setmana), només cal acordar entre els professors qui les dedicarà cada setmana. També és possible acordar dies puntuals intensius (per exemple tot un matí).

D’aquesta manera, no cal preveure refer horaris de professors ni cal patir per la concentració en poc temps. Però també apareixen inconvenients. El principal, la manca clara de professors referents. Els alumnes aniran fent el projecte amb molts professors diferents, que no tindran massa clar en quin punt està cada grup, ja que pot ser que hagi passat força temps des del darrer cop que els ha vist desenvolupar el projecte.

Un altre inconvenient important serà el ritme. Amb tant poques hores, és possible que els alumnes ho vegin més com una cosa de més a més que com un projecte important.

En tot cas, com en tots els altres casos, la coordinació entre els professors serà fonamental.


Com deia a l’inici, segur que podeu trobat mil i una variants que es fan en diferents centre. La idea no era fer una llista exhaustiva, sinó simplement donar idees pels centres que estan pensant incorporar els projectes. Si al vostre centre us organitzeu de maneres diferents, com sempre, us agrairé que ho indiqueu als comentaris. Segur que amb l’intercanvi tots n’aprenem i agafem idees.

esEspañol (Spanish) enEnglish (English)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada