Documents de text per consultar-los en pantalla?

Español (Spanish) English (English)

És curiós com anem evolucionant, però, en el fons, som persones de costums i costa que canviem. Per què fem les coses d’una manera determinada? Moltes vegades simplement per costum. I pel canvi de mentalitat que hauríem de fer per fer-les diferents.

Tot i aquesta introducció tan filosòfica, vull parlar d’una qüestió molt senzilla, concreta i de la vida diària: els documents de text. Penseu en Word, en documents de Google o en PDF.

Ja entenc que, quan fa uns anys es feia un document de text, s’estava fent per imprimir. De fet, en tots els processadors de textos hi ha una vista on veus el full de paper amb els seus marges. El processador de textos es va crear per substituir la màquina d’escriure i, per tant, es va pensar per fer documents que acabarien impresos.

En el segle XXI i amb internet pràcticament a tot arreu, ja ens hem adonat que imprimir té poc sentit. Quan un imprimeixes un document, a part de l’impacte ambiental que produeix, queda automàticament desactualitzat. Qualsevol canvi requerirà una nova impressió i caldrà un bon sistema de numeració per a controlar les versions i saber quina és la darrera.

De mica en mica, les empreses, les entitats i les organitzacions (i els centres educatius) se’n van adonant i, per sort, cada cop s’imprimeix menys. Si el pots consultar en qualsevol moment perquè està accessible des de qualsevol dispositiu, per què imprimir-lo? Si a més li sumem que el document es pugui modificar directament sense descarregar (amb documents de Google, Word on-line o similar) ja tanquem el centre.

Però llavors em surt la gran pregunta. Per què seguim utilitzant el format document de text? Tenim un munt de documents que sabem del cert que no imprimirem. Per què els fem amb un processador de textos? En els centres educatius és molt i molt habitual. Si no, penseu en els vostres centres: com es fan les actes de les reunions? En quin format està el projecte educatiu? I les normes de funcionament? Si voleu presentar algun projecte que feu a un concurs o voleu demanar una subvenció a l’ajuntament, en quin format es demana? Hi ha centres (pocs espero) que les informacions a les famílies es fan per correu electrònic, però el contingut està en una circular informativa en document de text adjuntada o enllaçada al correu. I ja no dic l’Administració. Com publica el Departament les normes d’inici de curs? En quin format es fan les resolucions, les lleis, els manuals? Tot sigui dit que ara hi ha una moda que no acabo d’entendre de fer servir les presentacions (de Google o de Power Point) per a fer documents. Però estem exactament igual. Si s’acaba convertint en pdf, no deixa de ser un document amb el full apaïsat.

I quin format hauríem d’utilitzar? Crec que la resposta ve sola. Algun format pensat per consultar en pantalla. Com a mínim, que s’adapti al dispositiu des del qual es consulta i que permeti una organització òptima per facilitar la localització de la informació. Lògicament, el format web és molt més adient. Però dir format web tampoc és dir res, ja que en el fons, un document de Google, també el consultes a través del navegador web. Jo sempre penso en Google sites, tot i que seria igualment vàlid un web fet amb WordPress, amb WiX o amb Adobe Spark.

Us imagineu que el projecte de centre o la normativa del centre no fos un document sinó que fos un web? Alguns centres han començat a fer-ho, però són una minoria. I si les instruccions d’inici de curs es poguessin consultar en un web ben organitzat o no haver d’anar baixant pdf? I jo només hi veig avantatges. Sempre actualitzat, estructurat, accessible des de qualsevol lloc, adaptable a la pantalla del dispositiu amb què ho consultes.

Cert que, segons quins documents, també es poden fer amb altres formats més visuals. Una infografia amb Genially també és un gran format segons la informació que es vulgui transmetre. I segur que trobaríem més formats que ens poden ser útils.

No fa massa anys, diversos centres que tenien revista de centre feta pels alumnes i que repartien impresa entre alumnes i famílies, per consciència ecològica i economia, van decidir deixar d’imprimir-la. Alguns centres, simplement van seguir fent la revista exactament igual i enviant un pdf a alumnes i famílies. Altres, però, es van adonar que si no s’imprimia, calia canviar el format i van decidir crear un blog centre. Què faríem nosaltres?

I si deixem de fer documents de text per ser consultats únicament en pantalla i busquem formats molt més útils?

 

Español (Spanish) English (English)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.