Coavaluació entre alumnes amb rúbriques utilitzant formularis de Google

El cas concret que us exposo és per avaluar una competència digital, editar imatges digitals. Però en el treball hi entraran més elements: creativitat, treball en grup, coneixement de codis artístics…

Després d’uns dies coneixent les eines bàsiques de l’editor d’imatges GIMP, creem parelles i els proposo el següent treball: Enunciat treball anunci de premsa

Tasques dels alumnes

  1. El primer pas és que cada parella dissenyi una rúbrica d’avaluació per un anunci de premsa. Primer pensant quins són els aspectes que fan que un anunci sigui bo i, després, fent la gradació previsible segon els nivell de qui els fa.
  2. Després ho posem en comú i acabem confeccionant una sola rúbrica per avaluar tots els treballs. Aquest any la rúbrica ha estat la següent:rubrica
  3. A partir d’aquí, les parelles d’alumnes comencen a treballar. Fan esbossos, pensen eslògans, miren exemples, discuteixen, es posen d’acord i, un cop clar el resultat final, reparteixen tasques (qui busca una part de la imatge, qui busca el fons, qui retalla un personatge…)
  4. Un cop acabat el treball, ve el moment de l’avaluació. Cada parella va sortint davant dels altres, projecta el seu anunci i explica el procés de creació. En acabar, la resta d’alumnes utilitzen la rúbrica per avaluar-los. Tot els alumnes tenen ordinador i, per tant, omplir la rúbrica és senzillament omplir el següent formulari:formulari

Fins aquí el treball dels alumnes. Ara toca que la tecnologia ens faciliti la tasca de fer mitjanes de les respostes dels alumnes.

Tasques del professor

Les tasques pedagògiques són senzilles d’enumerar (no tan de realitzar): motivar, fer un seguiment, acompanyar, fer preguntes… Les tasques tecnològiques poden semblar més complicades, però no ho són.

ACTUALITZACIÓ: A partir d’aquí, el procés es pot simplificar. En un article posterior ho he descrit: http://tecnocentres.org/corubrics-una-plantilla-per-avaluar-amb-rubriques/. El que segueix és vàlid, però és més complicat.

  1. Mentre els alumnes estan realitzant el treball, jo creo el formulari amb la rúbrica que hem consensuat. Creo un formulari de Google Drive, afegeixo una pregunta del tipus Esculliu d’una llista per posar el noms dels alumnes, i 4 preguntes del tipus Quadrícula pels aspectes de la rúbrica.Abans de tancar el formulari, trio el menú Respostes, i l’opció Canvia la destinació de les respostes.  Escullo que creï un full de càlcul nou.
    rubrica1D’aquesta forma, les respostes que els alumnes faran al formulari aniran a parar en aquest full creat, en el meu cas: 
    Full de repostes.
  2. També mentre els alumnes estan realitzant el treball i ja tinc el formulari creat, creo un full de càlcul nou on posaré totes les fórmules per tal que es facin els recomptes i les mitjanes. De fet, és un full que ja tinc fet i que adapto a la rúbrica creada.
    Si no esteu habituats a les fórmules dels fulls de càlcul us resultarà complicat d’entendre. El podeu veure aquí: Full de càlculs.
    Simplement hi ha 5 fulls. Els dos primers són els que adapto: el primer servirà per copiar-hi totes les respostes dels alumnes i el segon és la rúbrica idèntica al formulari.
    Els altres fulls funcionen sols amb les fórmules: el tercer és el full de respostes però enlloc de posar el text s’assignen nombres. El quart s’utilitza per detectar a quants alumnes (o grup d’alumnes) s’ha puntuat. El cinquè és on es mostra el resum per cada alumne (o grup d’alumnes) avaluat.
  3. Quan els alumnes han acabat de puntuar tots els seus companys, obro el full de respostes. Selecciono tot el full (amb el botó que hi ha a la cantonada superior esquerra) i trio copiar.
    rubrica2
    Obro el full dels càlculs, selecciono el primer full de la mateixa manera (amb el botó que hi ha a la cantonada superior esquerra) i trio Enganxa.

Si tot ha anat correctament, al cinquè full m’apareixen els alumnes avaluats, amb les mitjanes de cada apartat. Són numèriques, però els alumnes ja tenen clar que 1 és NOVELL, 2 APRENENT, 3 AVANÇAT i 4 EXPERT.

A més surten unes possibles notes globals. Qualificar numèricament rúbriques és força impossible, ja que és una eina qualitativa. Però com que d’alguna manera al final de trimestre hem de posar notes, el full permet posar pesos i fer una mitjana orientativa.

rubrica3

El primer cop pot semblar un procés complicat, amb un formulari i dos fulls de càlcul, però un cop es té per la mà, en qüestió de pocs minuts es té tot a punt.

Gestió de revisions al Google Drive

Aquesta eina s’utilitza teniu documents que no estiguin en format de gdrive (Words, Excel, LibreOffice…) i que vulgueu modificar.

Posem l’exemple que teniu un document Word al vostra Google Drive i voleu modificar-lo des d’un ordinador on no tingueu instal·lada l’aplicació del Google Drive, ja que si està instal·lada teniu el fitxer al vostre disc dur.

Per fer-ho, haureu de descarregar el fitxer Word, modificar-lo i després l’haureu de tornar a penjar.

Just en aquest moment, en el moment de penjar el document, entra l’eina de gestió de revisions. Si senzillament pugem el fitxer al Drive, veurem que ens apareixen dos fitxers amb el mateix nom però amb dates de modificacions diferents.

Google drive, malgrat els fitxers tinguin el mateix nom, no entendrà que sigui el mateix fitxer i mantindrà els dos.

Una solució seria eliminar l’antic i deixar la nova versió, però si aquest document estava compartit o enllaçat en algun lloc, tindreu un problema, ja que l’enllaç o la compartició deixaran de funcionar.

La forma més correcte és pujar la nova versió del fitxer utilitzant el gestor de revisions. Entreu al Drive, seleccioneu el fitxer que voleu substituir i amb el botó Més trieu l’opció Gestiona les revisions.

rev1

Us apareixerà un quadre de diàleg amb l’opció de pujar una nova revisió.

rev2

Un cop pujat el fitxer, veureu que el Google Drive manté les dues versions. Si esteu segurs que la vella ja no us cal, podeu alliberar espai eliminant-la amb la creueta del costat.

rev3

D’aquesta manera, el Google Drive sap que és el mateix fitxer i per tant si el teniu compartit o enllaçat en algun altre lloc no hi haurà problemes.

A més, si el vostre centre està amb temes de qualitat i ISO, es pot utilitzar el Google Drive com a magatzem de documents i controlar d’aquesta manera les revisions dels documents.

Mapes conceptuals i diagrames amb Lucidchart

Aplicacions d’aquest estil n’hi ha unes quantes,  com ara Cmaptools o Gliffy, però jo em quedo amb aquesta per tres raons: la primera és que permet una quantitat increíble de diagrames diferents; la segona  és que té una versió educativa totalment gratuïta; i la tercera és la seva integració total amb els comptes de Google i Google apps for Education, compartint i treballant col·laborativament.

Gran quantitat de formes

Quan entreu a l’aplicació amb el vostre usuari us apareixeran les formes per  defecte, però teniu l’opció d’afegir-ne moltes més.

lcd2

Trobareu les típiques formes dels diagrames i moltes més. Formes d’arquitectura (per fer plànols), de circuits elèctrics, de xarxes d’ordinadors…

A més, es poden importar les imatges que vulgueu.

Versió educativa

Si el vostre centre no té Google apps for education i vosaltres no teniu cap usuari de Google, podeu registrar-vos normalment a https://www.lucidchart.com/users/registerPersonal. Trieu la versió Free que està limitada en espai i compartició.

Un cop estigueu registrats podeu accedir a https://www.lucidchart.com/education i demanar que us actualitzin el compte (Request free upgrage). Al cap de poques hores tindrem el compte actualitzat i sense limitacions.

Integració total amb Google

Si també s’usa Google drive, és ideal connectar el compte de LucidChart amb el de  Google apps, així es treballa des de Drive. Si s’ha fet aquesta integració, quan es vol crear un diagrama es pot anar al Google Drive i amb el botó CREA apareix LucidChart.

lcd3

Si en crear l’usuari, enlloc de crear un usuari per a LucidChart es tria l’opció d’usar l’usuari de Google, això ja és automàtic.

Integració total amb Google apps for Education

Per evitar que cada alumne i cada professor es creein un compte (o l’enllacin al del Google) i demanin l’actualització del compte, es pot integrar automàticament al domini de Google apps for education. D’aquesta forma s’instal·la a tots els usuaris del domini i no caldrà que ningú es registri. Tothom ho trobarà a la barra al costat de Gmail, Drive, Calendar…

Per fer-ho l’administrador haurà d’instal·lar l’aplicació al domini de Google apps amb el següent enllaç:
https://www.google.com/enterprise/marketplace/viewListing?productListingId=4179+16050908505450606803&pli=1

Després haurà de demanar l’actualització per al seu compte d’administrador, així no caldrà pagar: https://www.lucidchart.com/education

Als usuaris ja existents al Google apps for education, els apareixerà a la barra negre de Google, on hi ha el Gmail, Drive, Calendar …

lcd4

Si fan clic a Lucidchart, els demanarà permís per accedir al seu nom i adreça i si li concedeixen els quedarà instal·lat.

Quan des de Drive accedeixin a fer un nou document, els apareixerà també Lucidchart i serà com un arxiu més de Google Drive. Es podrà compartir, obrir i modificar simultàniament per més d’un usuari, i desar a les carpetes del Drive.

Els usuaris que es crein nous al Google apps, no cal ni que doni permís a LucidChart, ja el tenen integrat del tot.

Treball off-line

Per arrodonir-ho, us podeu descarregar la següent aplicació per a Chrome:
https://chrome.google.com/webstore/detail/lucidchart-diagram-app/djejicklhojeokkfmdelnempiecmdomj?utm_source=chrome-ntp-icon
Amb ella, si esteu fent un diagrama que només utilitzeu vosaltres, podreu seguir-lo treballant sense connexió a Internet.

En resum, una bona eina per utilitzar tot el centre per a fer esquemes, mapes conceptuals i diagrames.

Eines 2.0: unificació dins del centre

La idea és senzilla. Mirar quines tasques fan als alumnes a diverses assignatures (presentacions, documents online, diagrames, mapes conceptuals, edició d’àudio i de vídeo…). I un cop feta la llista, triar quina eina 2.0 o eina d’escriptori farem servir tot el professorat.

Hi haurà professors que no els agradarà la idea i els semblarà que això uniformitza i els treu autonomia, però simplifiquem la vida als alumnes. I, curiosament, el rebuig acostuma a ser per dificultat del professorat d’acostumar-se a eines que no ha utilitzat. Si ja s’està acostumat a una, és difícil canviar. I és exactament el que fem fer als alumnes, a cada assignatura haver d’aprendre una eina diferent.

Pensant sempre que la tecnologia, i en aquest cas les eina 2.0, és un mitjà i mai una finalitat (exceptuant les assignatures d’informàtica), val la pena posar-se d’acord. I no només en un equip docent, sinó a tot el centre. A part de la simplificació pels alumnes a nivell d’ús, també els ajudem a nivell de recordar noms d’usuari i de contrasenyes.

Pot semblar una cosa òbvia i lògica, però la veritat és que no és una cosa massa estesa en els centres docents, on massa vegades “cada maestrillo tiene su librillo“. I posar-se d’acord, no sempre és senzill. Així que paciència.

En propers articles explicaré les eines que jo utilitzo per a tasques comunes, pensant en facilitat pels alumnes, en els objectius que volem aconseguir amb el seu ús i també amb la integració amb d’altres serveis (xarxes socials, Google apps…).