Crear vídeos com a recurs didàctic, en plataforma Windows

En el meu entorn , és molt habitual que els professors utilitzin les presentacions orals com a recurs. Un alumne o un grup d’alumnes preparen una exposició oral (ja sigui sobre un tema de classe, un projecte que han realitzat o un problema que han resolt) i l’exposen davant de tota la classe. No cal dir que em sembla una activitat excel·lent si els alumnes han après a realitzar-les. No és propòsit d’aquest article analitzar si els professors sabem realitzar un presentació oral de forma correcte i, per tant, si ho transmetem als alumnes. Seria un tema de massa debat, potser en un altre article.

En canvi, és menys utilitzat el recurs del vídeo. Jo ho trobo una eina fantàstica. Igual que l’exposició oral obliga als alumnes a sintetitzar, a argumentar… i sol ser una activitat molt motivadora per a ells. Suposo que si no s’utilitza més és per la dificultat tècnica.

Al meu institut encara utilitzem Windows (i no sembla que hagi de canviar aviat) i per tant el que explicaré a continuació serà en aquesta plataforma. Disculpeu-me els que utilitzeu programari lliure.

imagesPer treballar amb vídeo, inicialment ho faig amb el Windows Movie Maker (ja sigui amb la versió Live, com amb qualsevol altra). És un programa del que m’agrada molt la seva senzillesa. Sense saber-ne gaire, amb un tres i no res tens un vídeo editat, amb títols i crèdits i música de fons si et cal. El problema, i per mi força greu, és la incompatibilitat entre versions. L’alumne que té Windows XP, que encara n’hi ha un munt (de fet molts ordinadors del meu centre és el que tenen) no poden obrir projectes fets amb una versió superior. I entre alguns Windows Live tres quarts del mateix.
A més, té d’altres problemes (inestabilitat, exportació només a wmv…) però ens n’acabem sortint i acabem treballant-hi de manera prou decent.

Però quan els alumnes són una mica més grans (els de 15 i 16 anys que ja han editat vídeos altres vegades), de seguida se’ls queda curt. La seva senzillesa i facilitat d’ús és també una limitació per a fer coses més complicades.

images2És en aquest moment que introdueixo el VSDC Free Video Editor. Com diu el nom és un editor gratuït que funciona bé amb qualsevol versió de Windows (inclòs el Windows 8) i que no té incompatibilitats entre versions de Windows.

A més, permet un grau més d’edició. És cert que al principi als alumnes els costa una mica entendre el seu funcionament. A diferència de l’anterior, aquí no hi ha un vídeo base, sinó que hi ha objectes (vídeos, àudios, fotografies…) que es poden barrejar i sobreposar sense problemes. Així, per exemple, es pot dividir la pantalla i ensenyar simultàniament dos o més vídeos i alguna foto.

Un cop entenen la idea i aprenen a no perdre’s entre totes les propietats que ofereix, el fan servir amb molta eficàcia. I poden fer vídeos una mica més elaborats.

Entre alguna característica interessant hi destaco la possibilitat de fer vídeos amb fons transparents (croma) i, per tant, afegir una fotografia de fons (o un altre vídeo). A més, incorpora un capturador de vídeo de pantalla ideal per a fer videotutorials.

Pels títols i els crèdits és més empipador. Es pot fer quasi de tot, però cal fer-ho manualment, no hi ha efectes preconfigurats. És per això que molts cops anem passant del Movie Maker al VSDC per anar fent el que cal. Preparen els crèdits amb el Movie Maker, exporten el vídeo i l’importen al VSDC per afegir-hi la resta.

memplaiPer últim, també utilitzo algun cop el web Memplai.com. És un editor molt semblant al Windows Movie Maker. Té més o menys les mateixes possibilitats (o limitacions), però amb un avantatge important: és una eina col·laborativa. Si els alumnes s’hi registren de forma gratuïta (ja sabem que res no és gratuït del tot i alguna cosa deuen fer amb la informació que els facilitem), poden pujar vídeos i compartir-los amb companys. A partir d’aquí diversos alumnes podran editar-los simultàniament.

L’inconvenient més gran d’aquest editor online no és pas un problema de l’editor, sinó dels centres. Almenys en el meu centre, és força impensable fer que 30 alumnes pugin simultàniament un vídeo, posem de 40 MB. En el meu cas, ens podríem passar l’hora sencera i potser no acabaríem. 🙁
Si teniu un bona connexió a internet, és una bona opció. Almenys amb alumnes novells amb edició de vídeo.

De tots tres editors que he anomenat, podeu trobar un munt de tutorials a internet. Així que si sou professors i encara no utilitzeu la creació de vídeo a l’aula, us animo que remeneu una mica i ho proveu. Veureu que la resposta de l’alumnat és molt positiva. I començar amb motivació de l’alumnat sempre facilita molt l’aprenentatge.

Permetre comentar a Google Sites sense permís d’edició amb DISQUS

DISQUS és un servei de comentaris. Permet crear converses de comentaris, definir l’aspecte que han de tenir, la manera d’ordenar-se, si s’han de moderar, etc.

Qualsevol usuari que arribi al nostre Google Site, si té un compte de Google, de Facebook o de Twitter, ens podrà deixar un comentari. I si no té cap d’aquests usuaris, podrà crear-se un usuari de Disqus per fer-ho.

Per començar, us deixo un enllaç a un Site on he afegit aquests cometaris perquè en pugueu veure l’aspecte: https://sites.google.com/a/insestatut.cat/corubrics/comentaris

disqus1

De moment DISQUS encara no està en català, però la traducció està en camí, així que ben aviat ja hi estarà.
Anem a veure el procés per afegir aquests comentaris, que no es gaire complicat:

1- Crear un compte a DISQUS

Si és el primer cop que s’afegeixen comentaris a un lloc, la persona que ha creat el Site s’haurà de crear un compte a DISQUS. Si és un Site que creen els alumnes, són ells qui se l’hauran de crear. Si és un Site de professor, és el professor qui l’haurà de crear. Si ja tenim un compte creat, podem saltar al pas 2.

DISQUS permet accedir des d’un usuari de Google (o de  Fcebook o Twitter). Així que si hem fet un Google Site vol dir que tenim un usuari de Google, per tant no caldrà ni crear-se un nou usuari. Podrem identificar-nos amb el nostre usuari de Google.

Accedim a http://disqus.com i triem l’opció Log in

disqus2Ens creem un compte nou o bé ens identifiquem amb un de Google:

disqus3

Si ens identifiquem amb l’usuari de Google haurem de donar permís a l’aplicació perquè consulti la nostra adreça de correu.

2- Afegir el Site a DISQUS

Un cop identificats, tornarem a la pantalla inicial, però enlloc del botó de Log in hi ha la nostra fotografia (si en tenim al compte de Google), amb una fletxa per accedir a un menú.

Seleccionem l’opció Dashboard:

disqus4I afegim un Site:

disqus5

Se’ns demana un nom de lloc i automàticament es crea un nom curt que haurem de recordar.

disqus7

Després ens demana a quin plataforma ho volem instal·lar, però podem saltar-ho seleccionant la pestanya General que teniu a la part superior esquerra.

disqus8

En aquesta pantalla podreu configurar l’aparença, si els comentaris es moderaran, etc.

Ja podem sortir del DISQUS i anar al nostre Google Sites on volem afegir la possibilitat de fer comentaris.

3- Configurar el Google Sites perquè usi DISQUS

Un cop al nostre Google Site, anem a la pàgina on volem posar els comentaris (pot ser una pàgina nova) i l’editem.

Un cop en edició, situem el cursos al lloc exacte on aniran els comentaris i seleccionem el menú Insereix i triem Més gadgets…

disqus9

Tirarem Afegeix un gadget per URL i posarem la següent adreça
https://google-sites-disqus.googlecode.com/git/disqus-gadget.xml

disqus10

Ja només queda ompir dos paràmetres: Disqus Shortname (el nom que havíem de recordar quan hem creat el Site a DISQUS) i la URL del nostre lloc.

disqus11Un cop desat, a la pàgina ja apareix una caixa perquè qualsevol persona que s’identifiqui amb Facebook, Twitter o Google pugui deixar comentaris.

disqus12

En cas que haguem posat que els comentaris siguin moderats, per la pàgina de DISQUS podrem acceptar-los i que es publiquin o rebutjar-los i que s’eliminin sense haver aparegut al nostre Site.

Aquest sistema, que un cop es té creat un usuari de DISQUS és molt ràpid d’implementar, permet que els alumnes lliurin feines i els professors els puguem fer comentaris per tal de destacar les coses a millorar o els aspectes més positius o negatius. O que els mateixos alumnes comentin treballs d’altres companys.

Evidentment, si el Site només està compartit amb nosaltres, ningú més el podrà veure i, per tant, ningú més podrà ni comentar ni veure els nostres comentaris.

CoRubrics, una plantilla per avaluar amb rúbriques

corubricsACTUALITZACIÓ: CoRubrics s’ha convertit en un complement per a fulls de càcul. En el següent enllaç es pot trobar el funcionamient actualitzat:
http://corubrics.tecnocentres.org/ 

En una entrada anterior parlava de coavaluar amb rúbriques i formularis de google. Avui us presento una plantilla pública per fer un procés complet d’avaluació amb rúbriques utilitzant eines de Google apps. Aquesta plantilla, que porta un script associat, s’anomena CoRubrics i l’he desenvolupada jo mateix. Serveix perquè el professor avalui als alumnes (o a grups d’alumnes) amb una rúbrica i també perquè els alumnes es coavaluin entre ells amb una rúbrica.

Continue reading “CoRubrics, una plantilla per avaluar amb rúbriques”

Documents Lucidpress, afegint documents tipus Publisher a la suite de Google Drive

Si utilitzeu el MS Publisher o l’Scribus, fàcilment aprendreu a utilitzar el LucidPress: es tria un model i es comencen a afegir elements a la pàgina (caixes de text, imatges, vídeos…). Si voleu un lloc per començar a prendre’n, en el mateix web de Lucipress hi ha uns bons tutorials:

http://support.lucidpress.com/categories/20121236-Tutorials

lp2

El que vull explicar en aquest article no és el seu funcionament, sinó la seva integració amb el Google Drive.

Si no es disposa de Google apps for education (GAFE), es pot entrar a Lucidpress i seleccionar l’opció Add to Google.

lp3

Ara bé, si es disposa de GAFE, es pot evitar que cada un dels alumnes hagin d’anar al web de Lucidpress per registrar-se i connectar-ho amb el seu compte de Google.

L’administrador del GAFE pot instal·lar l’aplicació Lucidpress per a tot el domini. Ho pot fer a la següent adreça:

https://www.google.com/enterprise/marketplace/viewListing?productListingId=4179+12693447479288854271&category=&query=lucidpress

Un cop l’hagi instal·lat, cal que els usuaris donin permís a l’aplicació Lucidpress per accedir al seu compte de Google Drive. Per fer-ho, els alumnes han d’entrar un cop al web de Lucidpress amb el seu usuari de Google.

lp4

Si han fet aquesta acció una sola vegada i accepten donar permís a l’aplicació de Lucidpress, hauran integrat Lucipress a Google Drive. Ja no caldrà que tornin a entrar al web de Lucipress. Al seu Google Drive els haurà aparegut una carpeta que es diu Lucidpress on hi trobaran els documents que crein.

I al menú Crea del seu Drive, els apareixerà l’opció de crear un document Lucidpress.

lp5

D’aquesta manera, si els alumnes ja coneixen el funcionament del Drive, automàticament podran compartir documents de Lucidpress amb drets de visualització o drets d’edició.

A més, els documents de Lucidpress són col·laboratius com els del Drive. Per tant, poden estar diversos alumnes treballant simultàniament en un sol document i tots veuen al moments els canvis que realitzen els seus companys.

Per mi, Lucidpress és una bona eina per a fer revistes escolars o similars. I, a més, per als centres educatius es totalment gratuïta.

Coavaluació entre alumnes amb rúbriques utilitzant formularis de Google

El cas concret que us exposo és per avaluar una competència digital, editar imatges digitals. Però en el treball hi entraran més elements: creativitat, treball en grup, coneixement de codis artístics…

Després d’uns dies coneixent les eines bàsiques de l’editor d’imatges GIMP, creem parelles i els proposo el següent treball: Enunciat treball anunci de premsa

Tasques dels alumnes

  1. El primer pas és que cada parella dissenyi una rúbrica d’avaluació per un anunci de premsa. Primer pensant quins són els aspectes que fan que un anunci sigui bo i, després, fent la gradació previsible segon els nivell de qui els fa.
  2. Després ho posem en comú i acabem confeccionant una sola rúbrica per avaluar tots els treballs. Aquest any la rúbrica ha estat la següent:rubrica
  3. A partir d’aquí, les parelles d’alumnes comencen a treballar. Fan esbossos, pensen eslògans, miren exemples, discuteixen, es posen d’acord i, un cop clar el resultat final, reparteixen tasques (qui busca una part de la imatge, qui busca el fons, qui retalla un personatge…)
  4. Un cop acabat el treball, ve el moment de l’avaluació. Cada parella va sortint davant dels altres, projecta el seu anunci i explica el procés de creació. En acabar, la resta d’alumnes utilitzen la rúbrica per avaluar-los. Tot els alumnes tenen ordinador i, per tant, omplir la rúbrica és senzillament omplir el següent formulari:formulari

Fins aquí el treball dels alumnes. Ara toca que la tecnologia ens faciliti la tasca de fer mitjanes de les respostes dels alumnes.

Tasques del professor

Les tasques pedagògiques són senzilles d’enumerar (no tan de realitzar): motivar, fer un seguiment, acompanyar, fer preguntes… Les tasques tecnològiques poden semblar més complicades, però no ho són.

ACTUALITZACIÓ: A partir d’aquí, el procés es pot simplificar. En un article posterior ho he descrit: http://tecnocentres.org/corubrics-una-plantilla-per-avaluar-amb-rubriques/. El que segueix és vàlid, però és més complicat.

  1. Mentre els alumnes estan realitzant el treball, jo creo el formulari amb la rúbrica que hem consensuat. Creo un formulari de Google Drive, afegeixo una pregunta del tipus Esculliu d’una llista per posar el noms dels alumnes, i 4 preguntes del tipus Quadrícula pels aspectes de la rúbrica.Abans de tancar el formulari, trio el menú Respostes, i l’opció Canvia la destinació de les respostes.  Escullo que creï un full de càlcul nou.
    rubrica1D’aquesta forma, les respostes que els alumnes faran al formulari aniran a parar en aquest full creat, en el meu cas: 
    Full de repostes.
  2. També mentre els alumnes estan realitzant el treball i ja tinc el formulari creat, creo un full de càlcul nou on posaré totes les fórmules per tal que es facin els recomptes i les mitjanes. De fet, és un full que ja tinc fet i que adapto a la rúbrica creada.
    Si no esteu habituats a les fórmules dels fulls de càlcul us resultarà complicat d’entendre. El podeu veure aquí: Full de càlculs.
    Simplement hi ha 5 fulls. Els dos primers són els que adapto: el primer servirà per copiar-hi totes les respostes dels alumnes i el segon és la rúbrica idèntica al formulari.
    Els altres fulls funcionen sols amb les fórmules: el tercer és el full de respostes però enlloc de posar el text s’assignen nombres. El quart s’utilitza per detectar a quants alumnes (o grup d’alumnes) s’ha puntuat. El cinquè és on es mostra el resum per cada alumne (o grup d’alumnes) avaluat.
  3. Quan els alumnes han acabat de puntuar tots els seus companys, obro el full de respostes. Selecciono tot el full (amb el botó que hi ha a la cantonada superior esquerra) i trio copiar.
    rubrica2
    Obro el full dels càlculs, selecciono el primer full de la mateixa manera (amb el botó que hi ha a la cantonada superior esquerra) i trio Enganxa.

Si tot ha anat correctament, al cinquè full m’apareixen els alumnes avaluats, amb les mitjanes de cada apartat. Són numèriques, però els alumnes ja tenen clar que 1 és NOVELL, 2 APRENENT, 3 AVANÇAT i 4 EXPERT.

A més surten unes possibles notes globals. Qualificar numèricament rúbriques és força impossible, ja que és una eina qualitativa. Però com que d’alguna manera al final de trimestre hem de posar notes, el full permet posar pesos i fer una mitjana orientativa.

rubrica3

El primer cop pot semblar un procés complicat, amb un formulari i dos fulls de càlcul, però un cop es té per la mà, en qüestió de pocs minuts es té tot a punt.