Opinió

Per què, de moment, no utilitzaré les unitats d’equip de Google Drive?

Fa unes setmanes, Google va incorporar les Unitats d’equip al Drive. La veritat és que feia molt bona pinta i vaig posar-me de seguida a provar-les. Passat tot aquest temps de prova, de moment he decidit no utilitzar-les al centre. En aquest article n’explico els motius. (més…)

Treball per projectes vs memòria?

Avui canvio i deixo una mica de banda la tecnologia. Els que seguiu aquest bloc ja sabreu que la tecnologia la trobo útil si ens ajuda a millorar metodologies a l’aula i organització de centre. I avui parlaré justament de metodologia a l’aula.

És època de preinscripcions i, com a pare que sóc, he anat a diferents portes obertes de diferents instituts. El treball per projectes sembla que està de moda i pràcticament tots els centres que he visitat en feien bandera d’una manera o altra. Ja ho trobo positiu, tot i que em resulta una mica sorprenent la facilitat amb què es ven. Fa anys que hi treballo i trobo difícil fer bons projectes. Però no és aquest el tema que vull exposar.

(més…)

Sobre activitats d’avaluació, exàmens…

Darrerament llegeixo molts articles demanant l’avaluació sense examens. I hi estic d’acord, tot i que fer un examen un parell de cops a l’any tampoc fa mal, que a la vida també s’ha d’estar preparat per demostrar les habilitats memorístiques (carnet de conduir, oposicions, selectivitat…). Però, que quedi clar, que he dit un parell de cops l’any!

Per la meva experiència en diferents centres, majoritàriament, l’avaluació d’un alumne a les diferents matèries es basa en exàmens, treballs de continguts, dossiers d’exercicis a classe i alguna exposició oral. De fet, els exàmens no falten mai i les altres apareixen amb molta menys freqüència.

I, també majoritàriament, aquestes activitats s’utilitzen com a comprovació que l’alumne ha après. Es fan exercicis a classe, s’expliquen uns continguts… i per comprovar que l’alumne ho assimila es fa alguna activitat d’avaluació de les anomenades (treball, dossier, examen…).

Però les activitats d’avaluació jo les entenc com una part importantíssima del procés d’aprenentatge, no com un comprovació.

Per no concentrar les crítiques només en els exàmens, agafem per exemple un dossier de classe. De què li serveix a un alumne lliurar un dossier al professor a final de trimestre i que se li torni corregit amb una nota? Això l’ha ajudat a aprendre o és només una mesura de control?

Quan demano dossiers de classe als alumnes, no és per controlar que l’estan fent, sinó perquè aprenguin. Per tant, passo taula per taula, el demano i el mirem amb l’alumne. Revisem què té, què li falta… I li demano que el millori d’acord amb el que hem parlat. Vaja, intento que l’activitat de lliurar el dossier provoqui la reflexió del seu aprenentatge. I reflexionant, aprèn molt més.

I aquesta possibilitat de millora té una altra implicació tant o més important que la reflexió. L’alumne parteix de la seva feina inicial sense cap nota, només comentaris, i la pot millorar. Per tant, es compara amb ell (i no amb altres companys) per superar-se i realitzar-ho millor. No pot comparar-se amb els companys perquè no té cap nota, de moment.

Tot el procés el documento, per tant sé quines mancances tenia el primer dossier que ha lliurat, les millores que té el segon (i el tercer o quart… si cal). I, si parlem de notes, només aquell dossier farà que a la meva llibreta de notes (digital, evidentment) apareguin 3 o 4 numerets, amb un clara evolució que m’indica si l’alumne està aprenent.

El mateix passaria amb treballs que es demanin als alumnes. Té sentit demanar un treball, rebre’l, corregir-lo i tornar-lo? Certament que amb els comentaris que fem l’alumne sabrà quines són les seves mancances. Però em sembla més interessant especificar bé quins aspectes volem que aprengui fent el treball (aquí les rúbriques ens poden ajudar molt) i fer un seguiment de la tasca perquè pugui anar-la millorant i, així, millorar l’aprenentatge.

L’activitat d’avaluació hauria de servir perquè l’alumne aprengui, no perquè el professor controli si l’alumne sap o no.

Lògicament, algunes activitats d’avaluació es presten més a aquesta reflexió i millora. D’altres, i els exàmens són l’exemple típic, és molt i molt difícil. S’intenta amb els examens de recuperació. Si l’alumne suspèn un examen, se li mostren els errors i se li fa un de recuperació. Però com que principalment s’avaluen contingut memorístics (sinó perquè no els deixem fer amb apunts, ordinadors…?), no hi ha reflexió possible sobre l’aprenentatge.

Caldria emmarcar aquest concepte d’activitat d’avaluació en un canvi metodològic a l’aula. Té poc sentit fer classes magistrals i després voler fer aquest seguiment de les tasques i millorar-les. Però l’article només volia provocar la reflexió d’aquells que veuen l’avaluació com una eina de control del professorat per veure si els seus alumnes saben o no.

En un altre article explicaré com utilitzo les rúbriques en aquesta concepció d’activitats d’avaluació, per provocar la reflexió dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge. I quin perills pot tenir-ne un mal ús, que pot provocar molta feina i que no serveixin per aquesta reflexió.

Per què utilitzo un quadern de seguiment d’alumnes fet amb Google Drive?

qvJa fa uns anys que he anat desenvolupant el meu propi Quadern virtual del professor, per fer el seguiment dels alumnes. Actualment el tinc fet amb Google Drive i són vàries les persones que m’han preguntat perquè no utilitzo aplicacions que es poden trobar per a tauletes (tipus Idoceo). En aquest article exposo els 4 motius que tinc.

(més…)

Sobre portàtils i escriure a mà

Però tot i això, no entenc que la introducció de la tecnologia pugui fer perdre elements bàsics de l’ensenyament que són totalment compatibles amb aquesta tecnologia.

Amb permís dels autors que fan un estudi molt seriós, el resum és molt senzill: qui pren apunts a mà està més atent quan els pren i, a més, retén més temps a la memòria el que ha apuntat (article resum de l’estudi).

I s’agraeix l’estudi, però un mateix ho pot experimentar quan assisteix a cursos i conferències. Si prens els apunts a mà, a més de permetre relacionar conceptes, fer dibuixos, fletxes…, estàs més atent i concentrat al que s’està dient.

Així doncs, com és que resulta que amb l’entrada dels miniportàtils a les aules en moltes assignatures han desaparegut les llibretes o els fulls? I no és atribuïble a un canvi metodològic (tant de bo), ja que aquest per desgràcia és encara molt minoritari.

I per acabar d’embolicar-ho tot, no fa gaire mesos assistia a un intercanvi d’opinions una mica tens entre professors. Uns defensors dels llibres de text i uns altres contraris. La part a favor del llibre de text defensava justament el mateix que l’estudi, que els alumnes havien d’escriure per estar més atents i retenir millor les idees. I enlloc de ser un argument per unir posicions, encara separava més les parts. Però si els que estem en contra dels llibres de text també hauríem d’estar a favor d’aquest argument!!

Per tant, em sembla que cal ser molt crític amb les pràctiques que moltes vegades portem a l’aula sense reflexionar-les, que sens colen sense saber massa perquè. Cal que ensenyem als alumnes a utilitzar l’ordinador en moltíssimes ocasions, però sempre prioritzant el sentit pedagògic. Hi ha certes tasques, que l’ordinador empitjora l’aprenentatge, malgrat puguin tenir algun benefici. Detectem-les i actuem-hi.