Informació

Comunitat Google+ de CoRubrics

Si utilitzeu alguna de les plantilles de CoRubrics, us animo a inscriure-us a la comunitat de Google+ que he creat.
D’aquesta manera podreu estar connectats amb altres professors que també les utilitzem i podrem compartir dubtes, experiències, millores…
Veureu que la comunitat és bilingüe, ja que hi ha professors que utilitzen la versió en català i altres la versió en castellà. Que cadascú s’expressi en la llengua que se senti més còmode. Jo respondre sempre en l’idioma que es plantegin els dubtes.

Addictes al smartphone

Aquesta aplicació es diu Screentime i es gratuïta. Ofereix una opció de pagament per poder canviar opcions de l’aplicació de forma remota, però amb la versió gratuïta n’hi ha prou.

El funcionament de l’aplicació és molt senzilla: la descarregues i la instal·les al telèfon del adolescent, tries una contrasenya, indiques un mail de família, esculls les aplicacions que es controlaran i fixes un temps màxim d’ús d’aquestes aplicacions al dia. Ara ja li podem donar al noi/a.

En el meu cas, controlo bàsicament els jocs i el whatsapp. Deixo sense límit de temps la calculadora, el traductor i aplicacions d’aquest estil.

El telèfon funciona correctament fins arribar al límit de temps establert. A partir d’aquí, el telèfon segueix funcionant com a telèfon (rebre i fer trucades), però no es pot accedir a les aplicacions controlades. A més, envia un correu al mail indicat de família avisant que s’ha excedit al límit (ideal per saber que no cal enviar whatsapp, que no els rebrà).

En tot moment, l’adolescent pot saber el temps que ha consumit i el que li queda, per evitar sorpreses.

A més, cada matí, l’aplicació envia un altre mail a la família indicant quin temps ha dedicat a cada aplicació.

Lògicament, per intentar educar en la responsabilitat hi ha un treball previ. Es tracta de pactar amb ell el temps que es deixarà utilitzar les aplicacions. Com a tota negociació amb un adolescent, no és senzilla, però és aquí on el farem responsable i l’ajudarem a controlar-se. Si el límit ha estat pactat, els problemes quan se li acabi el temps seran menys importants.

Per últim, la aplicació té altres opcions: diferenciar temps entre caps de setmana i dies feiners, posar límits per franges horàries (a partir d’una hora es bloquegen quedi o no temps), permetre temps extra si es realitzin tasques assignades (fer deures, netejar l’habitació…). Però jo, la veritat, no n’utilitzo cap d’aquestes.

Coses a vigilar si compartim estructures de carpetes en Google Drive

Ja aviso així d’entrada que el que explicaré no serà senzill d’entendre. Si no esteu avesats a compartir estructures de carpetes entre usuaris i als permisos que Google permet, no  serà senzill que pugueu seguir l’explicació. Si hi esteu avesats, no prometo res, però intentaré ser clar.

Compartir una estructura de carpetes només pot tenir un inconvenient: que en algunes carpetes donem permís d’edició a molts usuaris (normalment a tot el claustre de professors).
Si l’estructura s’utilitza en un sol sentit, és a dir, uns pocs usuaris pengen informació (normalment l’equip directiu) i un grup nombrós d’usuaris només visualitzen aquesta informació (normalment el professorat), no hi ha cap problema. Com que els professors només poden veure les carpetes i fitxers, si l’equip directiu té clar el funcionament del Drive, tot funciona correctament. Els professors poden arrossegar-se l’estructura de carpetes a la seva unitat o destacar-la per trobar-la amb facilitat.

El problema està quan, en algunes carpetes, el professorat té permís d’escriptura, perquè hi haurà de penjar fitxers (programacions, llistes d’alumnes, actes de reunions…). Llavors es més perillós, ja que sense tenir-ne cap intenció, els professors poden fer que algunes carpetes desapareguin del Drive de tothom. I que només les pugui trobar el propietari, a través del cercador.

Anem a pams i explico un cas concret de carpetes compartides amb edició que ens poden desaparèixer. Suposem que l’equip directiu crea la següent estructura de carpetes per compartir amb tots els professors del centre. Suposem també que tenim quatre grups creats: profes,  profes_eso, profes_batx i profes_cicles.

Entre parèntesis indico el permís que hi tenen els professors (entenc que l’equip directiu té permís d’edició a tot arreu):

  • Organització general curs XX (profes visualització)
    • Avaluacions (profes visualització)
      • ESO (profes_eso visualització)
      • BATX (profes_batx visualitació)
      • Cicles (profes_cicles visualització)
    • Disciplina (profes visualització)
      • ESO (profes eso edició / profes visualització)
        • 1r ESO (profes eso edició / profes visualització)
        • 2n ESO (profes eso edició / profes visualització)
        • 3r ESO (profes eso edició / profes visualització)
        • 4t ESO (profes eso edició / profes visualització)
      • BATX (profes batx edició / profes visualització)
        • 1r Batx (profes batx edició / profes visualització)
        • 2n Batx (profes batx edició / profes visualització)
      • Cicles (profes cicles edició / profes visualització)
    • Guàrdies (profes visualització)
    • Horaris (profes visualització)
      • ESO (profes visualització)
      • BATX (profes visualització)
      • Cicles (profes visualització)
    • Pojectes de centre (profes visualització)

Fixeu-vos que hi ha unes carpetes (Disciplina) on els professors poden editar, així poden posar documents explicant les incidències que tenen a l’aula o similar.

Si els professors entren a l’apartat Compartits amb mi del seu Google Drive veuran les carpetes compartides. I, compte, que no només veuran la carpeta Organització general curs XX, sinó que també veuran les carpetes on tenen permís d’edició.

gd2

Què ha de fer el professor?

  • Primera opció: arrossegar tota la carpeta Organització general curs XX a la seva unitat del Drive. Cap problema, en aquesta carpeta només té permís de visualització. Un cop allà, podrà desplegar les carpetes i arrossegar fitxers que ja tingui en altres carpetes de la seva unitat dins l’estructura de carpetes (allà on té edició).

gd1Inconvenient: si el professor té instal·lada l’aplicació Google Drive en el seu ordinador, de cop se li comencen a baixar un munt de documents al seu disc dur. Segons com sigui el centre, aquests documents poden tenir una mida important.

  • Segona opció: destacar la carpeta Organització general curs XX (per trobar-la amb facilitat) i arrossegar a la seva carpeta només aquelles carpetes on hagi de posar-hi documents. Així evitem que se li copiïn un munt de documents al disc dur.
    En el cas d’un profe d’ESO (posem de 1r) seria la carpeta Disciplina/ESO/1r d’ESO.
    I aquí tenim el problema. Com que en la carpeta superior (Disciplina/ESO) hi té permís d’edició, si mou aquesta carpeta, l’està movent per tothom. O sigui que està traient la carpeta de l’estructura de carpetes. Ell la tindrà a la seva unitat, però la resta de professors deixaran de veure-la. Fins i tot el propietari la deixarà de veure (tot i que utilitzant el cercador la podrà trobar i col·locar altre cop a lloc). Com que Google ja veu que això és perillós, a l’usuari li mostra un missatge, però habitualment els professors diuen Mou i llestos.

gd3

Fixeu-vos que és difícil formar als professors. Si el professor arrossega a la seva unitat una carpeta de l’estructura que està dins d’una carpeta on només té permís de visualització tot funciona bé.
El problema està en arrossegar a la seva unitat una carpeta de l’estructura que està dins d’una carpeta on té permís d’edició.

I, normalment, el professor no té ni idea si té permís d’edició o de visualització.

Solucions

  • Hi ha centres que opten per demanar al seu professorat que no arrossegui cap carpeta compartida a la seva unitat (a no ser que explícitament els ho indiquin). Però aquesta solució, des del punt de vista de la seguretat, no és acceptable. Sempre hi haurà algun professor que per ignorància arrossegui la carpeta que no toca i la faci desaparèixer.
  • Una altra solució és no compartir carpetes amb permís d’edició per als professors. Però així perdem un dels grans avantatges del Google Drive: poder compartir informació entre tots els membres del centre en totes direccions. I que tothom la pugui localitzar fàcilment.
  • La tercera solució és que les carpetes on els professors tinguin permís d’edició no tinguin subcarpetes. És a dir, només poden ser d’edició les darrers carpetes de l’estructura. D’aquesta manera no hi ha perill de fer desaparèixer carpetes.
    Algú em dirà que llavors el que es pot fer desaparèixer són els documents que hi hagi dins aquestes darreres carpetes. I tindrà raó. Però arrossegar documents solts ja és més difícil que es faci.
  • La darrera, la més complicada però més segura, és que primer es comparteixin amb permís d’edició les carpetes on els profes (o subgrups de profes) han de tenir-hi drets. Es comparteixen les carpetes, sense posar dins de l’estructura.
    Aquells amb qui hem compartit la carpeta, l’arrosseguen a la seva unitat.
    Un cop això ja ha estat fet, llavors el propietari ja pot arrossegar la carpeta dins l’estructura i donar permís de visualització a la resta.
    Com que els que la necessiten ja se l’han arrossegat, ja no ho tornen a fer i per tant no treuen la carpeta de l’estructura.
    I els altres, els que només l’han de visionar, la podran trobar dins l’estructura.
    Evidentment tampoc és una solució perfecte, ja que si durant el curs els permisos han de canviar, les coses se’ns compliquen.

No hi ha cap solució perfecte, almenys de moment. L’ideal seria que Google permetés compartir una carpeta amb permís d’edició, però sense permís de moure el seu contingut. Però, de moment, això no existeix.

Espero no haver avorrit massa i que s’hagi entès (cosa que no tinc gaire clara). Si el vostre centre utilitza alguna altra solució, estaré encantat de conèixer-la a través dels comentaris.

Google scripts per facilitar la gestió de documents amb els alumnes

La idea sempre és la mateixa, qui crea les coses (documents o carpetes) i les comparteix és el professor (vaja, l’script que el professor utilitza). Així evitem que l’alumne ho pugui esborrar i ens queda tot ben organitzat.

Primer script: gClassFolders

Si instal·lem aquest script en un full de càlcul on hi hagi les adreces de correu dels alumnes d’un curs, ens crearà automàticament una carpeta per cada alumne dins la carpeta que nosaltres li indiquem. A més, cada carpeta la compartirà amb l’alumne corresponent.

D’aquesta manera, l’alumne podrà desar aquesta carpeta a la seva unitat i posar-nos allà tots els documents que li demanem. Ja no caldrà que ens vagi compartint document per document, només caldrà que anem a la seva carpeta i hi trobarem tots els seus documents.

Si voleu seguir pas a pas com s’utilitza, aquí en teniu un bon article:

Gestionas las carpetas de tus alumnos

Segon script: Doctopus

La idea d’aquest script és semblant a l’anterior, però treballant amb documents enlloc de carpetes. El professor crearà un document model i, a partir d’un full de càlcul amb l’adreça dels alumnes, l’script ens crearà dins la carpeta que triem un document per cada alumne idèntic al model. I, a més, li compartirà.

D’aquest forma, enlloc de tenir tots els documents d’un alumne en un carpeta com en l’anterior script, aquí tindrem una carpeta amb tots els documents dels alumnes d’una tasca que hem encomanat.

L’alumne rebrà un correu avisant-lo que li hem compartit un document i se’l podrà desar a la carpeta de la seva unitat que cregui convenient.

El gran avantatge d’aquest script és que els propietaris dels documents som els professors i per tant, l’alumne no els podrà esborrar mai.

Si voleu seguir pas a pas com s’utilitza, aquí en teniu un bon article amb dos vídeos inserits molt clarificadors:

Gestió de revisions al Google Drive

Aquesta eina s’utilitza teniu documents que no estiguin en format de gdrive (Words, Excel, LibreOffice…) i que vulgueu modificar.

Posem l’exemple que teniu un document Word al vostra Google Drive i voleu modificar-lo des d’un ordinador on no tingueu instal·lada l’aplicació del Google Drive, ja que si està instal·lada teniu el fitxer al vostre disc dur.

Per fer-ho, haureu de descarregar el fitxer Word, modificar-lo i després l’haureu de tornar a penjar.

Just en aquest moment, en el moment de penjar el document, entra l’eina de gestió de revisions. Si senzillament pugem el fitxer al Drive, veurem que ens apareixen dos fitxers amb el mateix nom però amb dates de modificacions diferents.

Google drive, malgrat els fitxers tinguin el mateix nom, no entendrà que sigui el mateix fitxer i mantindrà els dos.

Una solució seria eliminar l’antic i deixar la nova versió, però si aquest document estava compartit o enllaçat en algun lloc, tindreu un problema, ja que l’enllaç o la compartició deixaran de funcionar.

La forma més correcte és pujar la nova versió del fitxer utilitzant el gestor de revisions. Entreu al Drive, seleccioneu el fitxer que voleu substituir i amb el botó Més trieu l’opció Gestiona les revisions.

rev1

Us apareixerà un quadre de diàleg amb l’opció de pujar una nova revisió.

rev2

Un cop pujat el fitxer, veureu que el Google Drive manté les dues versions. Si esteu segurs que la vella ja no us cal, podeu alliberar espai eliminant-la amb la creueta del costat.

rev3

D’aquesta manera, el Google Drive sap que és el mateix fitxer i per tant si el teniu compartit o enllaçat en algun altre lloc no hi haurà problemes.

A més, si el vostre centre està amb temes de qualitat i ISO, es pot utilitzar el Google Drive com a magatzem de documents i controlar d’aquesta manera les revisions dels documents.