Aula

Quadern virtual del professor, versió 2.2

qv22-0De cara al curs que comença en pocs dies, he fet una millora del quadern virtual del professor. Si l’utilitzeu, crec que us serà força útil.

Bàsicament he afegit la funcionalitat d’ordenar els alumnes en ordre alfabètic. Així, si tenim altes o baixes a mig curs, seguirem tenint els alumnes ordenats.

(més…)

Permetre comentar a Google Sites sense permís d’edició amb DISQUS

DISQUS és un servei de comentaris. Permet crear converses de comentaris, definir l’aspecte que han de tenir, la manera d’ordenar-se, si s’han de moderar, etc.

Qualsevol usuari que arribi al nostre Google Site, si té un compte de Google, de Facebook o de Twitter, ens podrà deixar un comentari. I si no té cap d’aquests usuaris, podrà crear-se un usuari de Disqus per fer-ho.

Per començar, us deixo un enllaç a un Site on he afegit aquests cometaris perquè en pugueu veure l’aspecte: https://sites.google.com/a/insestatut.cat/corubrics/comentaris

disqus1

De moment DISQUS encara no està en català, però la traducció està en camí, així que ben aviat ja hi estarà.
Anem a veure el procés per afegir aquests comentaris, que no es gaire complicat:

1- Crear un compte a DISQUS

Si és el primer cop que s’afegeixen comentaris a un lloc, la persona que ha creat el Site s’haurà de crear un compte a DISQUS. Si és un Site que creen els alumnes, són ells qui se l’hauran de crear. Si és un Site de professor, és el professor qui l’haurà de crear. Si ja tenim un compte creat, podem saltar al pas 2.

DISQUS permet accedir des d’un usuari de Google (o de  Fcebook o Twitter). Així que si hem fet un Google Site vol dir que tenim un usuari de Google, per tant no caldrà ni crear-se un nou usuari. Podrem identificar-nos amb el nostre usuari de Google.

Accedim a http://disqus.com i triem l’opció Log in

disqus2Ens creem un compte nou o bé ens identifiquem amb un de Google:

disqus3

Si ens identifiquem amb l’usuari de Google haurem de donar permís a l’aplicació perquè consulti la nostra adreça de correu.

2- Afegir el Site a DISQUS

Un cop identificats, tornarem a la pantalla inicial, però enlloc del botó de Log in hi ha la nostra fotografia (si en tenim al compte de Google), amb una fletxa per accedir a un menú.

Seleccionem l’opció Dashboard:

disqus4I afegim un Site:

disqus5

Se’ns demana un nom de lloc i automàticament es crea un nom curt que haurem de recordar.

disqus7

Després ens demana a quin plataforma ho volem instal·lar, però podem saltar-ho seleccionant la pestanya General que teniu a la part superior esquerra.

disqus8

En aquesta pantalla podreu configurar l’aparença, si els comentaris es moderaran, etc.

Ja podem sortir del DISQUS i anar al nostre Google Sites on volem afegir la possibilitat de fer comentaris.

3- Configurar el Google Sites perquè usi DISQUS

Un cop al nostre Google Site, anem a la pàgina on volem posar els comentaris (pot ser una pàgina nova) i l’editem.

Un cop en edició, situem el cursos al lloc exacte on aniran els comentaris i seleccionem el menú Insereix i triem Més gadgets…

disqus9

Tirarem Afegeix un gadget per URL i posarem la següent adreça
https://google-sites-disqus.googlecode.com/git/disqus-gadget.xml

disqus10

Ja només queda ompir dos paràmetres: Disqus Shortname (el nom que havíem de recordar quan hem creat el Site a DISQUS) i la URL del nostre lloc.

disqus11Un cop desat, a la pàgina ja apareix una caixa perquè qualsevol persona que s’identifiqui amb Facebook, Twitter o Google pugui deixar comentaris.

disqus12

En cas que haguem posat que els comentaris siguin moderats, per la pàgina de DISQUS podrem acceptar-los i que es publiquin o rebutjar-los i que s’eliminin sense haver aparegut al nostre Site.

Aquest sistema, que un cop es té creat un usuari de DISQUS és molt ràpid d’implementar, permet que els alumnes lliurin feines i els professors els puguem fer comentaris per tal de destacar les coses a millorar o els aspectes més positius o negatius. O que els mateixos alumnes comentin treballs d’altres companys.

Evidentment, si el Site només està compartit amb nosaltres, ningú més el podrà veure i, per tant, ningú més podrà ni comentar ni veure els nostres comentaris.

CoRubrics, una plantilla per avaluar amb rúbriques

corubricsACTUALITZACIÓ: CoRubrics s’ha convertit en un complement per a fulls de càcul. En el següent enllaç es pot trobar el funcionamient actualitzat:
http://corubrics.tecnocentres.org/ 

En una entrada anterior parlava de coavaluar amb rúbriques i formularis de google. Avui us presento una plantilla pública per fer un procés complet d’avaluació amb rúbriques utilitzant eines de Google apps. Aquesta plantilla, que porta un script associat, s’anomena CoRubrics i l’he desenvolupada jo mateix. Serveix perquè el professor avalui als alumnes (o a grups d’alumnes) amb una rúbrica i també perquè els alumnes es coavaluin entre ells amb una rúbrica.

(més…)

Coavaluació entre alumnes amb rúbriques utilitzant formularis de Google

El cas concret que us exposo és per avaluar una competència digital, editar imatges digitals. Però en el treball hi entraran més elements: creativitat, treball en grup, coneixement de codis artístics…

Després d’uns dies coneixent les eines bàsiques de l’editor d’imatges GIMP, creem parelles i els proposo el següent treball: Enunciat treball anunci de premsa

Tasques dels alumnes

  1. El primer pas és que cada parella dissenyi una rúbrica d’avaluació per un anunci de premsa. Primer pensant quins són els aspectes que fan que un anunci sigui bo i, després, fent la gradació previsible segon els nivell de qui els fa.
  2. Després ho posem en comú i acabem confeccionant una sola rúbrica per avaluar tots els treballs. Aquest any la rúbrica ha estat la següent:rubrica
  3. A partir d’aquí, les parelles d’alumnes comencen a treballar. Fan esbossos, pensen eslògans, miren exemples, discuteixen, es posen d’acord i, un cop clar el resultat final, reparteixen tasques (qui busca una part de la imatge, qui busca el fons, qui retalla un personatge…)
  4. Un cop acabat el treball, ve el moment de l’avaluació. Cada parella va sortint davant dels altres, projecta el seu anunci i explica el procés de creació. En acabar, la resta d’alumnes utilitzen la rúbrica per avaluar-los. Tot els alumnes tenen ordinador i, per tant, omplir la rúbrica és senzillament omplir el següent formulari:formulari

Fins aquí el treball dels alumnes. Ara toca que la tecnologia ens faciliti la tasca de fer mitjanes de les respostes dels alumnes.

Tasques del professor

Les tasques pedagògiques són senzilles d’enumerar (no tan de realitzar): motivar, fer un seguiment, acompanyar, fer preguntes… Les tasques tecnològiques poden semblar més complicades, però no ho són.

ACTUALITZACIÓ: A partir d’aquí, el procés es pot simplificar. En un article posterior ho he descrit: http://tecnocentres.org/corubrics-una-plantilla-per-avaluar-amb-rubriques/. El que segueix és vàlid, però és més complicat.

  1. Mentre els alumnes estan realitzant el treball, jo creo el formulari amb la rúbrica que hem consensuat. Creo un formulari de Google Drive, afegeixo una pregunta del tipus Esculliu d’una llista per posar el noms dels alumnes, i 4 preguntes del tipus Quadrícula pels aspectes de la rúbrica.Abans de tancar el formulari, trio el menú Respostes, i l’opció Canvia la destinació de les respostes.  Escullo que creï un full de càlcul nou.
    rubrica1D’aquesta forma, les respostes que els alumnes faran al formulari aniran a parar en aquest full creat, en el meu cas: 
    Full de repostes.
  2. També mentre els alumnes estan realitzant el treball i ja tinc el formulari creat, creo un full de càlcul nou on posaré totes les fórmules per tal que es facin els recomptes i les mitjanes. De fet, és un full que ja tinc fet i que adapto a la rúbrica creada.
    Si no esteu habituats a les fórmules dels fulls de càlcul us resultarà complicat d’entendre. El podeu veure aquí: Full de càlculs.
    Simplement hi ha 5 fulls. Els dos primers són els que adapto: el primer servirà per copiar-hi totes les respostes dels alumnes i el segon és la rúbrica idèntica al formulari.
    Els altres fulls funcionen sols amb les fórmules: el tercer és el full de respostes però enlloc de posar el text s’assignen nombres. El quart s’utilitza per detectar a quants alumnes (o grup d’alumnes) s’ha puntuat. El cinquè és on es mostra el resum per cada alumne (o grup d’alumnes) avaluat.
  3. Quan els alumnes han acabat de puntuar tots els seus companys, obro el full de respostes. Selecciono tot el full (amb el botó que hi ha a la cantonada superior esquerra) i trio copiar.
    rubrica2
    Obro el full dels càlculs, selecciono el primer full de la mateixa manera (amb el botó que hi ha a la cantonada superior esquerra) i trio Enganxa.

Si tot ha anat correctament, al cinquè full m’apareixen els alumnes avaluats, amb les mitjanes de cada apartat. Són numèriques, però els alumnes ja tenen clar que 1 és NOVELL, 2 APRENENT, 3 AVANÇAT i 4 EXPERT.

A més surten unes possibles notes globals. Qualificar numèricament rúbriques és força impossible, ja que és una eina qualitativa. Però com que d’alguna manera al final de trimestre hem de posar notes, el full permet posar pesos i fer una mitjana orientativa.

rubrica3

El primer cop pot semblar un procés complicat, amb un formulari i dos fulls de càlcul, però un cop es té per la mà, en qüestió de pocs minuts es té tot a punt.

Plataformes educatives

Jo, personalment, utilitzo Moodle i el seguiré utilitzant. Té grans possibilitats i seria una llàstima perdre-les per la seva aparença. Però no per això deixo de complementar-lo amb altres eines.
La meva manera de funcionar és combinar el Moodle amb el Google app, que al nostre centre està unit amb un sol usuari. Bàsicament fins ara utilitzava el Google Drive. I fa ben poquet he afegit les Comunitats privades de Google+. Anem a pams.
Per a què utilitzo el Moodle?
De les moltes possibilitats que té, jo el Moodle l’utilitzo bàsicament per a cinc coses:
  • Per tenir tot el material de classe endreçat. Com que l’organitzo jo, els alumnes hi troben els enllaços que crec interessants, els fitxers amb esquemes i apunts que crec que necessiten.
  • Perquè els alumnes lliurin treballs que no siguin col·laboratius: un document, una imatge, un arxiu de so, de vídeo, un enllaç a alguna activitat 2.0 que hagin fet (gràcies a la versió 2.5 del Moodle això s’ha simplificat molt), etc. Fins i tot un enllaç a un document de Google Drive.
  • Per a fer proves objectives (qüestionaris): a vegades són activitats de reforç, altres d’ampliació i d’altres examens.
  • Perquè els alumnes s’avaluïn els uns als altres. Amb l’activitat Taller és possible que un alumne pengi algun treball i sigui avaluat per altres alumnes, ja sigui amb nota numèrica o utilitzant rúbriques.
  • Perquè els alumnes tinguin tota l’avaluació  fàcilment accessible. Configurant les qualificacions, els alumnes poden veure en tot moment les qualificacions de totes les activitats que hem avaluat (ja siguin activitats lliurades al Moodle, activitats fetes a classe o lliurades amb el Google Drive).
Em sembla important que l’alumne tingui un lloc endreçat on trobar les coses, i més si s’ha deixat d’utilitzar llibre en paper i tampoc s’utilitza llibre digital.
A més, si les famílies també hi tenen accés, és una gran eina perquè puguin fer el seguiment dels alumnes.
Per a què utilitzo el Google Drive?
Tot i que no dubto de les extraordinàries possibilitats, l’experiència m’ha fet veure que fer el lliurament de feines compartint documents amb Google Drive acostuma a ser una opció força embolicada. Si es gestionen els documents d’una classe (posem de 30 alumnes) no és gaire complicat, però si la forma habitual de lliurar tots els treballs de tots els grups és aquesta, en un curs fàcilment es pot arribar a tenir més de 1000 documents compartits només d’alumnes. I cal ser molt organitzat per tenir-los tots ben localitzats.
Per aquesta raó, jo utilitzo el Google Drive amb els alumnes només per als documents que els alumnes han de fer en grups (cooperatius i no).
Quan un treball és llarg i en vull anar veient l’evolució telemàtica (lògicament a classe ja acompanyo el seu treball), també utilitzo un Google Drive, però habitualment creo una Tasca al Moodle per tal que m’indiquin allà l’enllaç.
Per a què utilitzaré les comunitats de Google+?
En això encara estic molt tendre, que ho he posat en dansa fa una setmana a partir d’un article de Jordi Martí (@xarxatic) http://www.xarxatic.com/comunidades-de-google-para-un-centro-educativo/
Però la idea és aprofitar-ho per interactuar amb els alumnes. He provat aquesta interacció força anys amb el Moodle, utilitzant els fòrums, però la veritat és que el format està tan allunyat dels alumnes que sempre ha resultat un fracàs.
En canvi, les comunitats de Google+ tenen la mateixa pinta que les xarxes socials (facebook), i per tan els alumnes tenen molta més facilitat per compartir coses al mur, fer comentaris, etc. Són privades, només hi accedeixen els alumnes i el professor, i això també ens permet treballar l’educació a les xarxes socials (perills, bones pràctiques, dret a la intimitat…). Com que són de Google i van lligades a tot el Google apps, normalment no estan blocades pels filtres que imposen les Administracions educatives (i els propis centres) a diferència de les pàgines privades de Facebook.
La idea és utilitzar-les per compartir opinió, enllaços puntuals i actualitat. Però que sigui un espai on els alumnes sigui els absoluts protagonistes, i el professor només animi.
Anterior