Español (Spanish) English

Fa un parell de cursos que vaig decidir que durant el trimestre no donaria cap qualificació als alumnes. Havia fet anteriorment experiències semblants amb grups puntuals i trimestres puntuals, però en aquell moment vaig decidir fer-ho a totes les meves matèries i projectes. Només a final de trimestre obtindrien la qualificació global. Lògicament, era la conseqüència d’un procés molt més llarg, segurament de més de 10 anys.

Són moltes les fonts que indiquen que les notes numèriques durant el procés d’aprenentatge més aviat perjudiquen aquest aprenentatge. L’alumne es centra més en treure bona nota que en aprendre. Així que vaig apostar per aquesta opció, ja que semblava que hi havia indicis científics prou fonamentats.

En aquest article exposaré la meva experiència. Com a spoiler, no torno a enrere i segueixo sense donar notes numèriques.

Aspectes a considerar

No es pot deixar de qualificar si no canviem res

Seria il·lògic i contraproduent seguir avaluant exactament igual que es feia amb notes numèriques i, simplement, deixar de donar-les. Els alumnes no entendrien res i la revolució podria ser considerable. Per tant, el primer que cal fer és tenir clar que cal canviar-ho pràcticament TOT. L’eliminació de les qualificacions durant el procés d’aprenentatge, en el meu cas durant un trimestre, només pot ser la conseqüència d’un canvi de metodologia, provocat pel gran canvi, el canvi de l’avaluació.

Un incís. Sempre que dic avaluació, parlo d’avaluació formativa. Durant el procés d’aprenentatge crec que és la única que té sentit. Com diu el títol i el contingut d’un dels llibrets de la Neus Sanmartí (Avaluar per aprendre) per mi avaluar durant el procés d’aprenentatge només pot servir per millorar aquest aprenentatge.

Les tasques s’han de poder millorar

Està molt bé dir que s’ha de canviar tot, però per on comencem? En el meu cas, vaig començar per la millora de les tasques. No he entès mai això de posar una tasca als alumnes per comprovar si saben fer alguna cosa a partir de les explicacions que s’han donat. Exagerant una mica, a vegades crec que demanem als alumnes que aprenguin a anar en bicicleta simplement mirant com nosaltres hi anem.

Així que totes les tasques que es lliuraven havien de ser millorables. Calia poder veure quins punts forts tenien (sempre hi ha aspectes positius en les tasques que lliuren els alumnes) i quins calia refer per millorar. Els objectius i els criteris d’avaluació ens ajudaven a determinar si estàvem ben encaminats o no.

Tasques més complexes i competencials

Afegir la millora de tasques, m’obligava a redefinir molt bé quines tasques demanava als alumnes. Si una tasca es lliura i es millora (una, dues o les vegades que calgui), cap pensar-la molt bé, ja que ha de ser prou complexa perquè la millora tingui sentit. També cal pensar-la molt bé, ja que podrem revisar menys tasques, així que han d’estar molt enfocades als objectius.

Així, que tocava revisar molt bé els objectius del trimestre, marcant clarament els criteris d’avaluació i alineant-los amb les competències bàsiques d’àmbit i transversals. Calia seleccionar (i seqüenciar) aquestes competències.

Eines d’avaluació

Si la tasca es refeia, detectant punts febles, calia que l’alumne tingues eines per a fer aquesta reflexió. No podem oblidar que, habitualment, a secundària un professor té 30 alumnes (o més) a classe. Com poder revisar un tasca diversos cops per a cada alumne? Calia que ells interioritzessin bé els objectius i els criteris d’avaluació. I tal i com els redactem el professorat no és la manera. Així que què millor que incorporar rúbriques (atenció, rúbriques sobretot competencials, més que de productes) i bases d’orientació. Això fa que part de les revisions ja no depenguin només del professorat.

Coavaluació i autoavaluació

Amb bones rúbriques i bases d’orientació (i llistes de confrontació i…) els alumnes poden valorar si la seva tasca està aconseguint l’objectiu pretès. Ho pot valorar el propi alumne i ho poden valorar els companys. Quin gran aprenentatge que fan els alumnes quan avaluen tasques dels companys amb bones eines (si pot ser, creades per ells mateixos i consensuades)!

I dic avaluar, no pas qualificar. Quina mania a passar de rúbrica a numeret. No sé perquè el que va crear l’eina CoRubrics hi va afegir l’opció de calcular una nota final. Mira que s’ho podia haver estalviat 😜

Espais de reflexió

Totes aquestes avaluacions provoquen reflexió en l’alumne. Què estic fent bé? Què he de millorar? Perquè no me’n surto? Qui em pot ajudar? Com puc ajudar als companys? Què no entenc? Com ho puc entendre? Què he après? … i un llarg etcètera. I aquesta reflexió és imprescindible per millorar l’aprenentatge. Així que calia ajudar a l’alumne a fer-la. Per tant,  vaig començar a introduir diaris d’aula i carpetes d’aprenentatges (portafolis). Espais on deixar anotades aquestes reflexions i valoracions que permeten a l’alumne (i al professorat) ser conscient del seu progrés.

On sóc ara?

I aquí és on sóc ara. Per eliminar les qualificacions he hagut de redissenyar per complet els objectius d’aprenentatge, seleccionant molt bé les competències (poques i amb profunditat). He canviat els criteris d’avaluació. He redefinit les activitats que feia. He introduït la millora de tasques i, per tant, rúbriques i bases d’orientació per poder fer aquesta millora per aconseguir els objectius. He introduït la coavaluació i l’autoavaluació per poder sobreviure inicialment, però després per millorar l’aprenentatge dels alumnes partir de la reflexió que provoca aquesta avaluació, sobretot si es plasma en un diari d’aula o en una carpeta d’aprenentatge. Vaja, que ho he canviat pràcticament TOT. I encara em queda camí per recórrer, que només sóc un aprenent i encara em queden dubtes. Sort del meu clautre real i del virtual, que em permeten seguir aprenent i compartint.

I els alumnes què diuen?

Per sort, al centre no sóc pas un profe gaire estrany. Potser ningú més ha eliminat del tot les qualificacions, però sí que molts seguim la mateixa línia. Tots intentem fer una avaluació formativa, tots potenciem la reflexió sobre l’aprenentatge, tots utilitzem rúbriques… i això, ajuda molt. Si ets l’unic de tot el claustre, pot trobar-te molt franc tirador.

D’entrada els alumnes demanen la nota. Aprofito per fer el discurs que l’important és aprendre i no la nota. Però a l’inici ells insisteixen. Però no és qüestió de gaire temps que ja accepten que no hi ha nota, però que hi ha molt de feedback. I aquest feedback és molt útil per seguir aprenent i millorant.

Sincerament m’esperava més dificultats en aquest sentit, però ho accepten molt bé i se’ls veu més tranquils. També els demana més responsabilitat, ja que lliuren la tasca, es fa l’avaluació corresponent, i ells decideixen si ho milloren o no. I alguns també trien no millorar-ho.

Ombres

I deixeu-me acabar l’article amb les ombres. No tot és fantàstic i cal reconèixer-ho.

El tema dels terminis de lliurament és força complex de gestionar. Cal que els alumnes aprenguin a respectar terminis de presentació de tasques o productes, sense dubte. Però  si les poden millorar, quan és aquest termini? Si es fixa un final, alguns alumnes no lliuren res fins al final i llavors ens carreguem tota la millora de tasques. Si es fixen entregues parcials, què fem si algú no ho lliura a la primer però si a la segona?

No hi ha solucions màgiques però en la majoria d’alumnes funciona el veure que respectant els terminis reben propostes de millora i, per tant, aprenen més. I, desenganyem-nos, veuen que quan tinguin notes a final de trimestre, aquestes seran més alta. Que una cosa és que ja no preguntin les notes i, una altra, que no hi pensin.

Una segona ombra gran, és el volum de feina pel professorat. Res que no conegueu. Replantejar-ho tot implica un munt d’hores, de fracassos i de replantejaments. Amb les càrregues horàries que tenim, només pot ser fent jornades setmanals de 45 o 50 hores.

I tot aquest canvi els servirà per tenir millors resultats en un cicle formatiu o al Batxillerat (els meus alumnes són de l’ESO)? La veritat és que no ho sé. Si que tinc clar que milloren la famosa Aprendre a aprendre. I per tant, tindran més facilitat per aprendre tota la resta de la seva vida. Tindran més capacitat per adaptar-se a l’entorn que els toqui. Per tant, tindràs més habilitats per tirar endavant. Però, lògicament, això no prepara per superar exàmens memorístics.

Final

Com dic en molts articles, només exposo la meva opinió i la meva experiència, basada en molts anys d’aula, amb molts intercanvis amb altres professors i amb moltes lectures de llibres escrits per persones que realment en saben. Discrepeu sense cap problema. Si l’article serveix per fer reflexionar, ni que sigui per estar-hi en contra, ja em dono per satisfet.

Español (Spanish) English