juny, 2013

Què es diu del nostre centre per la xarxa?

Una solució per estar-ne al dia, és que algú del centre realitzi periòdicament cerques a internet amb paraules claus (tipus el nom de l’institut). Però avui en dia, aquesta solució manual és poc eficient i es millorable.

Una forma molt més automàtica, és utilitzar el servei Google alerts, que ens enviarà mails amb les actualitzacions de les cerques que programem. Si hem iniciat sessió amb el nostre usuari de google, de forma molt senzilla podem posar les paraules claus a cercar, el tipus de resultats i la freqüència.

Un forma automàtica de rebre correus amb les noves informacions que apareixen a la xarxa sobre el nostre centre.

Usuaris específics per a càrrecs de l’institut

Al principi, això pot semblar una mica caòtic, però a la llarga portarà millores en l’organització, sobretot per dues raons. La primera és que el canvi de persones en els càrrecs serà molt millor. I la segona, és que la persona que tingui un càrrec tindrà molt més organitzats el seus documents i el seu correu.

I més tenint en compte que aquests correus no serveixen només per al mail sinó que s’utilitzen per a tots els servis de Google.
Caldrà formar bé el professorat per tal que sàpiga quin correu ha d’utilitzar en cada moment. Insisteixo, no només per enviar mails sinó també per compartir documents. Però si ho aconseguim, evitarem un munt de canvis de permisos i de documents perduts.
En iniciar el curs, es canvien les contrasenyes dels usuaris dels càrrecs i se’ls donen als professors que aquell any ocuparan el càrrec en qüestió. Sense haver de fer res més, automàticament aquell professor podrà:
  • Accedir a tots els documents creats anteriorment per l’usuari del càrrec.
  • Editar documents que, com a professor, només tenia permís per visualitzar.
  • Modificar els grups de Google on l’usuari del càrrec sigui el propietari.
  • Visualitzar i modificar sites que s’hagin creat amb l’usuari del càrrec.
  • Modificar calendaris que com a professor només podia visualitzar.
És important remarcar la formació del professorat a l’hora de compartir fitxers. Cal tenir molt clar si es comparteix amb un professor o amb el càrrec que ocupa un professor, ja que si es barreja, llavors el caos si que pot ser monumental.
Per exemple, si el director d’un centre és professor de Ciències Naturals, haurem d’utilitzar el seu correu nominal (nomprofessor@nominstitut.cat) per aquells correu i documents interns del departament. També seria bona idea utilitzar el correu nominal del professor per compartir informació amb els alumnes. En canvi, per correus i documents d’organització de centre caldria utilitzar l’usuari del càrrec, direccio@nominstitut.cat.
Tenint un Google drive ben organitzat (veure article Organitzant el Google drive), utilitzant els grups per compartir documentació i calendaris (veure article Compartint documents i calendaris amb grups de Google) i utilitzant usuaris per a càrrecs, l’inici de curs hauria de ser molt senzill, i no hauríem de tenir cap problema amb persones i càrrecs que no tenen permisos per veure documents o calendaris que els fan falta.

Planificació estratègica de les tecnologies

Abans d’entrar en el tema, caldria fer un aclariment. Als centres educatius es distingeix força clarament entre les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) i les TAC (Tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement). Les dues usen les tecnologies, però les primeres impliquen més aviat programari, maquinari, infraestructures… i les segones tenen més a veure amb metodologies. Lògicament sense TIC no hi ha TAC, però les dues tenen molta vida independent.
Em centro ara en les TIC, que tenen relació directe amb l’entrevista que us comentava. Com introduïm les TAC en els plans estratègic mereixerà, segurament, un article més endavant
En els centres públics, el Departament d’Educació és qui munta tota la infraestructura bàsica. Al centres es nomena un coordinador TIC que no és res més que un professor (normalment de Tecnologia, de Ciències o de Matemàtiques) que de cop és el responsable d’un munt de coses alienes totalment a la seva feina de professor. I, en la majoria dels casos, alienes a la seva formació.
El coordinador TIC té tasques on rep suport d’empreses externes, com mantenir els ordinadors i mantenir la xarxa interna, però també té tasques que jo crec estratègiques en les que normalment no rep assessorament de cap especialista, com gestionar el lloc web del centre, les xarxes socials, l’Entorn virtual d’aprenentatge (el Moodle o similar), el control de les faltes dels alumnes… Aquest coordinador té unes hores de reducció, però segueix fent classes.
En les concertades, el panorama està una mica millor. Normalment es contracta a una persona especialista en el tema perquè ho gestioni.
Però, independentment de la persona designada i de les qualitats que tingui, si que em sembla que majoritàriament no se li dona la visió estratègica que hauria de tenir. Segons el meu parer, caldria que en els plans estratègics les TIC tinguessin més presència, per tal de tenir molt clars els objectius que es volen aconseguir.
Una mica la sensació que tinc, veient com molts centres utilitzen les xarxes socials, és que es fa a batzegades. Algun professor troba interessant que l’institut tingui pàgina al facebook i durant dos mesos hi pengem un munt d’informació. Això suposant que el professor en qüestió no faci l’error de crear un perfil de facebook enlloc d’una pàgina, cosa que passa massa sovint.
Després, algú altre pensa que hauríem d’obrir també perfil a twitter i fem el mateix, però de cop recordem que teníem un web que està una mica descuidat i l’actualitzem. Més endavant algú fa l’observació que les famílies no estan prou informades i tots a córrer a veure com ho arreglem, sms? mails?
Sincerament, em sembla que tots els centres, concertats (que en general van un pas per davant en aquest sentit) i públics, hauríem de repensar l’ús de les TIC. Dissenyar un pla de comunicació, dissenyar una organització de les TIC, assignar responsables i implantar indicadors per poder fer un seguiment de l’acompliment dels objectius marcats.
Cada cop es dediquen més esforços i més hores a les TIC d’un centre, i cal tenir molt clar que aquests esforços valen realment la pena.

Organitzant el Google Drive

Cadascú ordena els fitxers com li va millor, però si cal tenir en compte algunes normes bàsiques que ens poden ajudar.

Els documents que fem servir, els hem de tenir arxivats a La meva unitat, els haguem creat nosaltres o ens els hagin compartit.

Per poder fer-ho correctament, primer hem de crear a La meva unitat un estructura lògica de carpetes i subcarpetes.
Per crear aquesta estructura, hi ha infinitat de maneres. Les més habitual són dues. Hi ha qui ho fa per cursos, i dins de cada curs subdivideix en temes.
I també hi ha qui directament divideix La meva unitat en carpetes per a temes diferents directament.
Sigui com sigui, el més important és tenir una organització clara de com ordenem els documents i de què hi desarem a cada carpeta.
Creem els documents a la carpeta/tes corresponents
Quan creem un document nou ho podem fer directament a la carpeta que hagi d’anar, així trobar-lo no requerirà cap esforç. Si és un document que tenim a l’ordinador i l’hem de pujar al Drive, ho podem fer arrossegant-lo directament a la carpeta que li correspon.
Movem els documents que ens comparteixen a la carpeta corresponent.
Si ens comparteixen un document (ja sigui directament o per grups) rebrem un correu avisant-nos. Si qui comparteix omet aquest enviament, el trobarem a Compartir amb mi si ens l’han compartit directament.  Si ens l’han compartit a través d’un grup, recordeu que sense el mail no podrem trobar el document de cap manera (consulteu l’article Compartint documents i calendaris amb grups de Google)
Sigui com sigui, un cop hem localitzat el document i l’hem obert, hem de decidir si ens caldrà consultar-lo en un futur. Si és així, convé endreçar-lo a La meva unitat.
Amb el document obert, utilitzeu el botó carpeta que hi ha just al costat del títol.
Fàcilment podem triar a quina carpeta el volem desar.
Si es segueix aquest procediment següent:
  • Rebem el correu avisant que ens han compartit un document.
  • Obrim el document.
  • Si cal utilitzar-lo en un futur, movem el document a la carpeta de la nostra unitat que vulguem, amb el botó carpeta.

trobar documents en un futur no serà cap problema.

Movem carpetes compartides.
De la mateixa manera que hem mogut fitxers, també podem moure carpetes compartides. Si ens comparteixen una carpeta amb subcarpetes i fitxers a dins i ho haurem de consultar més endavant, una molt bona idea és arrossegar-la a la nostra unitat, dins de la carpeta que tinguem creada que vulguem.
ATENCIÓ que això té un perill per a centres que ja estiguin funcionant. Si fins ara no hem arrossegat carpetes a la meva unitat, ens podem trobar amb la situació que ens hagin compartit una carpeta i nosaltres hi haguem pujat més fitxers.
Si aquesta carpeta es mou, com que a dins hi ha fitxers que són nostres, aquests fitxers es considera que canvien de lloc i per tant la resta d’usuaris no podrà veure’ls.
Per tant, si no voleu que desapareguin fitxers, NO moveu carpetes que tinguin a dins fitxers vostres.
Si us trobeu en aquest cas, la millor manera de localitzar aquestes carpetes, és usar l’opció Destacar.
Si destaqueu alguna carpeta us sortirà quan cliqueu a la dreta destacats.
I l’aplicació del Google Drive que s’instal·la a l’ordinador?
Aquesta aplicació l’únic que fa és sincronitzar una carpeta de l’ordinador amb La meva unitat. Per tant, en fa còpia de seguretat de tot el que tinguem al Google Drive (compte que els documents que estiguin en format Google Drive no els copia, només copia un enllaç). I ens permet fer modificacions a fitxers quan no tenim internet a l’ordinador que es sincronitzaran automàticament quan l’ordinador es connecti. Vaja, funciona com un Dropbox.

Rúbriques amb el nou format de Google Forms

Amb el nou format això canvia. Es crea un fitxer per al formulari i un altre independent per a les respostes. Així la reutilització és immediata.

En la configuració del formulari, s’indica quin full de càlcul de Google Drive servirà per les respostes (pot ser un d’existent o un de nou). Quan els usuaris responguin el formulari, en el full de càlcul apareixeran les respostes.
Quan es vulgui tornar a utilitzar el formulari, només caldrà entrar-hi i indicar que les respostes vagin a un altre full de càlcul.
Això és aplicable, entre moltes altres coses, a l’avaluació per rúbriques. Per l’experiència que tinc dels darrers cursos, entre el professorat l’avaluació per rúbriques és molt ben acollida, però la seva utilització es veu frenada per la complicació d’utilitzar eines informàtiques per recollir dades i gestionar-les de forma eficient.

Amb aquest nou format de Google Forms, crear plantilles per als professors és força senzill.

  • Es poden crear formularis que siguin les rúbriques consensuades pel claustre, per tal les puguin utilitzar els alumnes per coavaluar-se o el professor per avaluar als alumnes.
  • Es poden crear fulls de càlculs on es faci l’anàlisi d’aquestes rúbriques: que es pugui veure quines respostes ha rebut cada alumne, si ha millorat respecte a una avaluació anterior, veure agrupacions per grup classe, calcular una nota d’aquella rúbrica (tot i que això presenta moltes dificultats, ja que passar de l’avaluació qualitativa a la quantitativa no és gens senzill)…
Si el centre té aquestes plantilles a punt, el professor només ha de fer-se una copia del formulari rúbrica que vol utilitzar, fer-se una còpia del full de càlcul d’anàlisi de respostes i configurar-ho per tal que les respostes vagin al full correcte.
La idea és prepara-ho tot per tal que el professorat no hagi de perdre temps (i motivació) preparant fulls de càlcul i formularis, sinó que realment inverteixi el temps en aplicar-ho a l’aula.
Següent