Treball per projectes vs memòria?

Avui canvio i deixo una mica de banda la tecnologia. Els que seguiu aquest bloc ja sabreu que la tecnologia la trobo útil si ens ajuda a millorar metodologies a l’aula i organització de centre. I avui parlaré justament de metodologia a l’aula.

És època de preinscripcions i, com a pare que sóc, he anat a diferents portes obertes de diferents instituts. El treball per projectes sembla que està de moda i pràcticament tots els centres que he visitat en feien bandera d’una manera o altra. Ja ho trobo positiu, tot i que em resulta una mica sorprenent la facilitat amb què es ven. Fa anys que hi treballo i trobo difícil fer bons projectes. Però no és aquest el tema que vull exposar.

Resulta que sempre s’entreveu una dualitat entre treball per projectes i treballs memorístics. Sembla que una cosa exclogui l’altra. És més encara, sembla com sí el treball memorístic hagi perdut simpatia i ara sigui l’enemic a vèncer. Un exemple concret. En un dels centres, una persona dels que assistíem a la xerrada com a públic va fer la següent pregunta: “A partir d’ara ja no es podrà jugar al Trivial?” (referint-se a que els alumnes no sabrien les respostes). I, encara un altre assistent va afegir: “els alumnes no hauran d’aprendre’s la llista dels verbs irregulars?”.

Sincerament esperava la desmentició d’ambdues preguntes, però no va ser així. La resposta que se’ls va donar va ser que en aquell centre es prioritzen altres aspectes de l’aprenentatge que eren més importants que els aprenentatges memorístics. S’intentava que els alumnes fossin competents!.

Sóc un ferm defensor del treball per projectes però, es pot ser competent en llengua anglesa sense saber verbs irregulars? No ho vaig entendre.

Exemple puntual a part, és una tendència que veig i que, sincerament no comparteixo. Certament, l’aprenentatge no pot ser únicament memorístic. És clar! I també és cert que cal ser molt curós amb quines coses es demana que els alumnes aprenguin de memòria. És clar! Però d’aquí a plantejar que no cal aprendre res de memòria hi ha un gran salt.

A vegades, la cosa es barreja més encara quan parlem d’examens. Som molts (i m’hi incloc) que no fem exàmens memorístics als alumnes. Concretament, no faig CAP examen memorístic als meus alumnes. Això vol dir que considero que la memòria no és important? De cap manera. És un aspecte que avaluo però uso altres maneres que no són l’examen.

Per exemple, quan els alumnes fan una exposició oral (una presentació), cal que aquesta sigui de memòria. Preparen un tema o una experiència i l’acaben presentant davant dels seus companys (o de les famílies). Tenen clar com es fa una bona exposició oral (què cal fer per ser competent) i han d’aprendre conceptes de memòria. No cal que facin de lloros, però hauran d’entendre’ls, aplicar-los i, finalment, explicar-los de memòria.

Anant a un exemple que no és de la meva especialitat. Cal que els alumnes coneguin la data de la guerra civil espanyola i les seves causes? A mi em sembla molt evident que sí. Com entendran el món on vivim si no saben d’on venim? Ara bé, això vol dir que els hem de fer una classe expositiva (amb o sense llibre de text), posar-los deures perquè responguin preguntes i finalment fer-los un examen perquè demostrin que s’ho saben (i potser no ho han entès)? No!

Podríem buscar altres estratègies per acompanyar-los en aquest aprenentatge de memòria. Potser poden veure alguns vídeos informatius, fer recerca i acabar preparant una petita obra de teatre basada en l’inici de la guerra. De ben segur que en el procés de preparació, sense haver de clavar els colzes, molts aspectes importants ja els hauran memoritzat.

Per mi, la memòria continua essent un factor clau per a l’aprenentatge. Sense memòria no es pot ser competent. I, quan treballem per projectes, podem tendir a oblidar-ho. No volem alumnes lloros. Volem alumnes que comprenguin els conceptes. Però també volem alumnes que recordin aquests conceptes que han après i comprès. Només així els podran relacionar amb els nous que vagin aprenent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *